Uep es quart aniversari! (amb Danny MacAskill)

Se m'ha tornat a passar, i aquesta vegada per quasibé dues setmanes! El passat 18 d'octubre va ser el teu aniversari, i una altra vegada me'n vaig tornar a oblidar. L'any passat ja et vaig fer un escrit per disculparme de l'imperdo- nable descuit, però aquesta vegada ja he passat tota mesura... No sé què dir-te ni amb quina cara t'he de mirar. 

Per si no fos poc, fa més d'un mes que no t'explic cap història. I no perquè no hi hagi res a explicar, sinó per simplement per deixadesa. Des que vam començar la nostra relació, aquell 18 d'octubre de 2007, hem tingut els nostres alts i baixos, durant alguna època t'he tingut mig abandonat...

Tot i així, tu has seguit fidel com sempre, i sempre que vénc a veure't segueixes aquí, tal qual et vaig deixar la darrera vegada.

Promet que aquesta mateixa setmana tornaré amb una historieta de btt i de Menorca. Mentre, et deix amb aquest petit regal d'aniversari. És un vídeo preciós que segur que t'agradarà:

Per molts anys, Uep sa velo!

Uep es tercer aniversari!

Darrerament m'he portat molt malament amb tu.

Ja fa tres mesos que pràcticament no xerram. Tot i que seguesc fent coses, ja no et cont res.

Ja fa estona, quan aquí encara feia calor, vaig anar amb sa velo (uep!) a donar la volta a Islàndia, un país verd, negre i blanc on tot és molt extens, tot està molt quiet i tot és molt fred o molt calent.

En aquella illa llunyana va succeir un fet dramàtic: va morir la que fins llavors havia estat la protagonista de quasi totes les històries que t'explicava, i ni açò em vaig dignar a comunicar-te.

Però tota notícia trista cedeix pas a una de feliç... Una nova velo ha pres el relleu, amb la innocència i la il·lusió d'un fillet del cel. Té molt de camí per recórrer, i s'haurà d'esforçar de valent si vol emular la seva precedent! Tu saps bé que ho tindrà difícil... Tal vegada si te l'hagués presentada abans, cosa que no he fet i que ben segur em retrauràs, hauries pogut explicar-li alguna història èpica i molt didàctica protagonitzada per la seva avantpassada.

Entretant també he fet alguna sortida amb el meu nou joguet, el kaiac. Una d'especial va ser la que vam fer amb en Jaume: tota la costa sud de Menorca en un capvespre i un matí, aturant a dormir a cala Fustam. Ens van passar anècdotes dignes d'explicar-te, com l'animal que sense voler vaig copejar amb la pala (era una tortuga, o era un esqual?) o l'aiguada que ens va caure prop de la Cova des Pardals i que ens va fer sentir com si voléssim molt amunt, enfora de la línia de l'horitzó.

Un altre dia, fent curricant amb el kaiac, es va agafar una llampuga ben polida que finalment se'ns va escapar... hauries d'haver sentit els crits de ràbia que em van sortir! Ens vam prometre tornar-hi, però la feina i altres coses ens ho han impedit.

Però tu de tot açò no n'has sabut res...

Tampoc no t'ho vaig dir quan vaig anar a veure en Tolo i en Xevi, assidus personatges d'aquest blog, i per primera vegada vam anar a la muntanya sense velo, així tal qual, amb les cames i prou, a caminar. Ens sentíem com despullats! Tot i que ens semblava impossible haver fet només 20 quilòmetres, vam veure racons que amb la velo normalment ens queden amagats:

Ja ho veus, estimat blog: tenim un greu problema de comunicació.

I per si no n'hi havia prou, ara va i se'm passa el teu aniversari! No hi he caigut fins avui: era dilluns, el 18 d'octubre! Em sap molt de greu, esper que un dia o altre m'ho puguis perdonar.

Hi ha dies que pens si aquesta deixadesa no serà indicativa que la nostra relació ja ha arribat a la fi; que millor seria deixar-ho estar, que cada ú fes el seu camí...

Però llavors, de cop, m'entren unes ganes incontenibles de contar-te coses; i a vegades, fins i tot, de fer coses per poder-te-les contar!

Si no t'importa, em prendré uns dies més de reflexió; els necessit. Però promet tornar-te a explicar històries plenes d'anècdotes i fotos ben polides! Sí, ja ho sé, serà difícil que tot torni a ser com abans, però que nos quiten lo bailado!, no ho trobes?

Molts anys de part del teu millor i únic cronista!

Uep es segon aniversari!

Uf! Que just que m'ha vingut! Per poc se'm passa, per molt poc! Ahir mentre vogava entre Cala'n Turqueta i Macarella, de cop se'm va encendre la bombeta: "No deu tenir dos anys ja, el blog? Fa molt que no pens a comprovar-ho, però diria que era cap a l'octubre, quan el vaig engegar... Se m'haurà passat la data? Quin disgust que tindrà, si no el felicit!". Just arribar a casa, encenc l'ordinador, escric websavelo.blogspot.com i comprov: primer post, Sa velo comença a rodar, 18 d'octubre de 2007. Açò és demà mateix!

Quines coses que té la memòria, o el rellotge aquell que diuen que duim a dins i que em va avisar just a temps. Com pressentint que l'aniversari era molt proper, vaig davallar fins a Macarelleta per obsequiar la meva velo, uep!, amb una foto ben polida:

Macarelleta, 17 d'octubre de 2009.

Poc m'ho pensava, aquell dijous de fa dos anys, quan vaig escriure el primer article, que dos anys després hauria penjat més de 80 articles, la majoria d'ells cròniques de rutes; o que el blog rebria una mitjana d'unes 20 visites diàries. Ni tan sols fiava que la cosa durés tant... i és que, en realitat, era poc més que una prova sense gaires expectatives d'èxit.

De fet, fa uns mesos, quan vaig decidir tornar a viure a Menorca i, per tant, tancar l'etapa de vida -i rutes- a Girona, em vaig plantejar de tancar la paradeta. Finalment, però, vaig decidir que el blog duraria simplement mentre hi hagués coses a escriure-hi... coses que, per sort, de moment hi són. I esperem que duri.

Sa velo, uep! Encara que no ho sembli, només té dos anys.

Per molts d'anys!

Uep s'aniversari!

Fa dotze mesos sa velo va començar a rodar. Idò sí, a lo tonto ja fa un any que vaig penjar el primer article d'aquest bloc! Des de llavors he penjat 47 articles més, majoritàriament cròniques de rutes que ens han duit a vogar per qualcuns dels racons més bells de les comarques gironines i de sa roqueta menorquina, pero també per ultramar: Sardenya i, en les cròniques llorencíaques, Paraguai i Brasil. Les cròniques de la Guilleries Exprés, de la X Tramunbike, de la Volta al Pantà de Susqueda, la pujada al Puigmal o de la ruta Oix-Beget-Camprodon han constituït alguns dels moments àlgids d'aquest primer any de bloc. En qualsevol cas, totes les cròniques han tingut la seva circumstància especial que els dota d'un valor propi; almanco per aquells que les vàrem viure en primera persona... I és que, des d'aquell 18 d'octubre de l'any passat, qualsevol sortida amb els companys és incompleta fins que no n'ha sortit publicada la crònica al Uep sa velo!

Sa velo (auep!), amb sa UepsaveloTV dins es caixó-portaequipatges.

En aquest temps, el Uep sa velo! ha rebut prop de 9.000 visites (unes 25 diàries) i s'hi han registrat uns 18.000 moviments (el comptador de visites que hi ha a baix no sé d'on treu la xifra d'11.000 i pico...). M'haguessin dit que en tindria tantes, no m'ho hauria cregut. Aquesta qüestió de les visites podria semblar irrellevant, ja que no hi ha cap anunciant que les remuneri. Tanmateix, l'únic que dóna sentit a un bloc, el pensament que t'anima a seguir penjant-hi cròniques, és el saber que hi ha qualcú que llegeix el que hi escrius, o que almanco es mira les fotos. Per açò em fa molta il·lusió quan, de tant en tant, qualcú més o menys conegut em diu: "ostres, està molt bé açò del Uep sa velo! aquest, de tant en tant hi entr i a vegades fins i tot em fa riure!" (ara és un bon moment perquè rigueu). Clar que molts hi afegeixen, amb bon criteri: "Déu n'hi do com t'enrolles!" (segona oportunitat per riure, no la deixeu passar).

He estat rastrejant la xerxa a la recerca de quelcom especial per celebrar el primer aniversari. Finalment m'he decidit per un vídeo de gran qualitat interpretativa que fa ple honor a l'expressió "Uep sa velo!". Els menors d'edat, els delicats de cor i els puritans, per favor absteniu-vos de pitjar play. La resta, xalau: