Cal Petit a les Amèriques. Carta als Reis (2 de 8)

Tal com vaig anunciar, durant els propers mesos aniré publicant els correus que en Llorenç va enviar des de Paraguai i Brasil els mesos de gener, febrer i març d'enguany. Aquí teniu la primera entrega de les cròniques americanes del gran de Cal Petit, en què es dirigeix als Reis Mags d'Orient, vés a saber per a què...

Aquest no és el primer viatge que en Sisu i en Llorenç fan junts...

... i alguna cosa em diu que tampoc no serà el darrer...

3 de gener de 2008

estimats reis d'orient:
com ja deveu saber som al Paraguai,
que guai...
Com ja també deveu saber aquest any si que m'he portat bé.
val,
no esta bé que ho digui jo però bé m'he de promocionar, no?
He
cregut sempre als meus pares i també a la gent gran.
No
els he fet enfadar mai i he fet tot el que m'han dit
(o almenys això és el que ells es pensen...)
A l'escola també he sigut molt i molt bon nen,
fent creure als profes i a les senyos que era curt de gambals i no me n'enterava de res...
Sempre he fet costat als meus germanets petits i ajudant-los en tot moment quan els feia falta qualsevol cosa.
Bé això mentre i quan no hi hagués alguna noieta per allà, el primer sempre és el primer, és clar, suposo que ho enteneu. Vosaltres heu viatjat molt i sabeu el que costa lligar, no???
o em direu que us passeu tota la vida nomes amb els camells...???!!!!!!!!!
Va home va...
Amb els altres nens del col·lègit també m'he portat molt i molt bé. He refrenat els meus instints més salvatges, suposo que m'estic fent gran.
No he agafat cap altre nen pel coll ni tampoc li he dit que li xafaria el cap...
No m'he barallat amb ningú. No he insultat ni he escopit ni he mossegat cap altre nen.
Ah!
això sí, a l'hora del recreu quan hi ha partit de futbol i som 20 contra 20, allà sí que val tot, eh???
Vosaltres també heu sigut petits no???
Jo quan sigui gran vull ser com vosaltres. Tot el santíssim any voltant por ahí sense fotre ni putu brot!!!
quins collons que teniu!!!
i ademés la gent us adora i us fa recepcions i us posa menjar a les cases i totes aquestes coses...
Clar, per això sou els Reis.
Sí senyor, sou els putus Reis.
Ja us ho dic, jo de gran també vull ser rei...
Ara nomes ho soc a casa meva.
Em fot una gracia quan els meus pares em diuen:
Ai el reieto de la casa...
I jo he de posar aquella careta de tonto perquè els hi caigui la baba i estiguin tant contents de l'innocentó del seu fillet...
Hòstia!!!!
que ja tinc 5 anys punyeta!!!
que ja empaito les nenes joder!!!
Ai no, això no ho havia de dir, merda
I això que m'ho havia estudiat bé el que havia d'escriure.
És clar, amb aquests trastos nous ja no es com abans.
Ara no saps on cony fotre el típex, joder.
Abans tot era mes fàcil...
Ara no paren de fer-me fer futeses tot el sant dia i no tinc temps de jugar amb els meus amics, en Miguelito, en Manolito i en Sebastian.
Aquests tius son la hòstia, sabeu?
un dia els haurien de dedicar una cançó...

En Llorenç desafiant l'abisme.

Bé, doncs com us anava dient, també he sigut molt bon minyó amb les nenes i sempre els dic cosetes maques i soc molt delicat amb elles perquè ens vegin amb bons ulls quan juguem a metges i metgesses i també al quarto fosc...
Ah! i a casa aquest any estan especialment molt contents amb mi perquè m'he après el vers de nadal que m'han enxufat a l'escola d'idiomes.
És un vers intercultural, es veu que això està molt de moda ara. Comença en català. Salta al castellà, després passa a l'anglès, l'alemany, el rus, el portuguès, l'àrab i el xino.
Ah, també hi ha alguna frase en romanès, brasileny, hebreu i suagili.
Hòstia saaaanta!!!!
Ja et dic,a casa tots contentíssims. Mitja hora recitant la collonada del vers dalt de la cadira amb cara de pànfilo i gesticulant amb les manetes i els bracets com si fos una marioneta.
Ens veiéssiu tots a classe fent el mateix.
Sembla un manicomi. Tot un poema. No se pas on collons anirem a parar!!!
Bé, no us foto més la pallissa i aprofitant l'avinentesa per desitjar-vos bona continuació de viatge (malparits) us recordo que aquest any estic al Paraguai, que guai, i no us oblideu de mi.
Qui us estima molt i molt i molt i bla bla bla...
Llorensitu.
A continuació passo a redactar-vos la relacio de regals que em farien falta per realitzar els meus projectes i assemblar-me una miqueta a vosaltres:
Estimats Reis d'Orient:
A no collons, això ja ho he escrit.
Com collons es borra amb aquesta merda de trasto???
Com es diu això, ordinador???
Deu ser molt important perquè aquí hi ha 200 persones que estan fent el mateix que jo i ningú diu res a ningú i tothom esta com en una espècie de conilleres perquè el del costat no et pugui veure ni dir-te com estàs ni d'on véns ni on vas ni riure amb tu ni fer-se amics. És molt avorrit tot plegat...
Això es el que volen de nosaltres?
A on ens volen portar?
M'ho direu?
Vosaltres ho sabeu no?
per això sou Mags no???
Ja tinc la pantalla plena de típex però em sembla que no funciona pas així.
Abans amb la goma d’esborrar era mes fàcil...
Bé prou!

Dues imatges del viatge d'en Sisu i en Llorenç l'any passat per terres argentines.

L'altre dia en Llorenç em comentava que una de les coses que més l'ha impressionat en els seus llargs viatges per terres americanes és la llum i els cels que s'hi poden contemplar.

Començo:
tius mireu necessito una tenda de campanya molt i molt xula.
Un sac de per dormir a dins de la tenda.
Una màrfega per posar-la a sota del sac per estar una miqueta còmode ja que per aquí està ple de rocs
Una cuineta com la que fem servir quan jugo amb les nenes, però que sigui de veritat.
I no digueu res de tot això que faig amb les nenes perquè els meus amics se'n riurien de mi.
Ara, ja m'ho cobraré ja, tant fer el pallasso...
També necessito, tot l'equipament complert per aprendre a anar en bicicleta:
la roba, les sabates, el casc, les ulleres, els guants, els mitjons, les eines i els recanvis, la manxa, el comptaquilòmetres, els llums...
Com que això no ho puc portar tot a sobre també seria convenient que em féssiu arribar unes alforges com les que feu servir vosaltres amb els camells però mes petitetes, és clar.
Si pot ser de color vermell que m'agraden molt.
També voldria roba per la pluja d'aquella tan bona perquè aquí hi plou molt...
Ah!!!!!!
me n'oblidava!!!!!!
Necessito també un subfusell d'assalt amb mira telescòpica i visor nocturn per poder pelar tota aquesta colla de fills de puta de les companyies aèries que m'han perdut tot i tot i tot el que portava jo de caseta meva tan ben guardadet.
Ja fa 4 dies que estic ordint el pla amb un amiguet meu que es diu Siset per atacar per sorpresa l'aeroport d'aquest país i alliberar d'una vegada per totes aquesta pobra gent a qui sempre els perden tot com a nosaltres.
També necessitaré un trípode per aguantar aquest regal ja que jo encara soc molt petitet, però amb molt mala hòstia
merda això tampoc ho havia de dir!
També m'heu de fer arribar un míssil terra aire perquè els espavilats que ens vegin arribar segurament voldran escapar volant. Ja veieu que he tingut molt de temps per pensar...
Bé tius, espero que ens veiem aviat i podem xerrar de viatges fantàstics, de borratxeres, de ties i de tot això que tan ens agrada.
perdoneu-me per les faltes d'ortografia i per les paraulotes però és el primer que he après i també m'agraden molt hòstia!!!!

Petons i abraçades una altra vegada

Llorensitu, el gran de cal petit.

P D
a veure si em busqueu un camell petit que vull venir amb vosaltres...

Estimats Reis, tot aquest rollo que vos ha envelat en Llorenç, amb la seva peculiar manera de dir les coses, era simplement per demanar-vos qualque cosa semblant a açò.