Fred dominguero a Sant Martí de Llémena

El títol és estrany, però no està equivocat. La I Marxa Popular de Sant Matí de Llémena de dissabte 4 d'octubre va ser dominguera: relaxada, fàcil, relativament suau i amb botifarra i vinet a l'acabar. A més, dissabte passat feia molt de fred, tot el que pot fer un dia d'inici d'octubre. A Sant Martí els termòmetres marcaven 0ºC!

Qualcunes de les fotos d'aquest article, com ara aquesta, les he tretes d'aquí, on en podreu veure d'altres de la marxa: imatges I Marxa Sant Martí de Llémena.

A la web del C.C. Sant Gregori, organitzadors de la marxa, hi llegim la següent crònica de la pedalada: "Més de 90 participants es reuneixen aquest dissabte 4 d'Octubre en la primera edició de la marxa popular a Sant Martí de Llémena coincidint amb la Festa Major de la petita població. Organitzat per la Comissió de Festes de Sant Martí i el C.C. Sant Gregori - El Llémena el recorregut estava format per dos circuits un de 15 km. i l'altre de 30 km. que transcorria per els bonics paratges de la Vall de Llémena. La marxa no competitiva s'ha desenvolupat amb un sol radiant però amb la fred de les primeres hores del matí. En la volta curta el primer ha estat Malcom Sayer i en la volta llarga l'experimentat corredor Jaume Estanyol. Al final, sorteig de regals i un bon esmorzar per a tots i totes. Moltes gràcies per la vostra participació i fins la propera!".

Tot i que la pedalada ens va decebre un poc, la veritat és que per 4 euros (8 pels no federats) no es pot demanar res més. Totes les marxes són distretes, però pel nostre gust aquesta vegada hi mancava un poc de desnivell i dificultat tècnica. A més, la presència dels corriols va ser totalment testimonial. I si bé és cert que els paratges de la Vall de Llémena són polits, se'ls hauria pogut treure un poc més de suc. Però per suc, el que rajava d'aquests porrons:

Un dels moments àlgids de la marxa sens dubte va ser aquest. Després d'una vogada i uns quants de glops llargs d'aquest vi peleón, vos puc assegurar que el món es veu d'una altra manera. Per cert, el mallot que llueix en Tolo és de la Volta a Menorca BTT, que avui ha iniciat la seva IV edició.

Dos menorquins, ciutadellencs concretament, vogant pel Pla de Sant Joan... Ara que hi pens, hauria quedat molt bé fer-nos-hi una foto corrent abraçats!

En Tolo amb el cingle de Sant Roc al fons.

En Josep amb el sussuditx cingle de fons.

N'hi havia que anaven sobrats i que, avorrits d'esperar-nos a meta, van decidir tornar a rere i acompanyar-nos en el darrer tram de recorregut. Aquest comportament d'ostentació de forces fa ràbia, què voleu que vos digui! Sí, sí, ràbia! Em sentiu, Xevi i Joan Miquel? Mirau-lo en Xevi quina cara de satisfacció que posa! Sembla que m'estés sentint!

Dissabte va ser una bona ocasió per trobar-nos cara a cara per primera vegada amb en Joan i n'Edu.

L'Homo Ciclens Xevilensis encarant la meta. Fixau-vos en quin nombre li van donar. A vegades li donen nombres amb forta càrrega simbòlica -m'encanten els eufemismes-, a vegades dorsals amb motius molt oportuns com ara un porquet.

Els vegetarians no saben el que es perden, eh Xevi? Hi havia entrepans de botifarra i de cansalada... mmm que bons!

Esperant el tret de sortida. Com podeu comprovar, l'afluència no va ser massiva.

La sortida. En aquesta foto hi sortim en Xevi, en Josep i un servidor.

Aquí hi anirà el track. És que ara no el tenc a mà.