Uep sa velorució!

Ara que és temps de crisis, evolucions i revolucions, també n'hi ha que proposen que faguem la velorució, la revolució més pacífica i neta que hom pugui imaginar.

Açò és el que pregona aquesta pintada en un mur d'una ciutat francòfona: "Evolution, revolution... velorution!". Podria ser París, Brusel·les, Montreal, tantes altres...

Sigui com sigui, a Ciutadella, on no tenim "carril bici" sinó "carril velo", també ens podríem permetre aquest joc de paraules: evolució, revolució, velorució. Només el joc de paraules?

Aniversari dalt el Toro

Ahir dilluns vaig fer 31 anys. Oficialment, aquesta és l'edat en què un deixa de ser jove. Per celebrar-ho, vaig treure a trotar el cavall de ferradura prima amb en Jaume... Ja ens entenem: la velo de carretera.

Quan passàvem pes Mercadal, i en un rampell completament irracional, em vaig desviar i vaig enfilar la pujada cap al Toro quan en principi havíem de seguir recte cap al camí de Tramuntana. En Jaume, sense pensar-s'ho gaire, em va seguir amb cara de fillet malcriat.

Tal vegada volia desafiar el pas del temps, o les lleis que em fan vell, no ho sé. El que sí us puc assegurar és que el Toro, amb els seus 3 quilòmetres de pujada ininterrompuda i les seves rampes de fins al 21% (almanco açò resa una pintada damunt l'asfalt, al costat d'una altra pintada que diu "l'infern"), és un port molt dur per fer amb velo de carretera. Molt més dur que altres de més llargs... i més si fa calor, ja que no espereu trobar-hi una ombra.

Sigui com sigui, en les properes setmanes em tocarà pujar-hi qualque altra vegada si vull arribar més o menys preparat a la cita d'aquest estiu amb l'Alt Pirineu francès. Hi vaig acompanyat d'en Xevi i en Xavi, que vindrien a ser una mena de versió catalanomenorquina dels Zipi i Zape. Aprofitarem per veure el pas del Tour de França pels mítics Tourmalet, Col d'Aspin, Col d'Aubisque i companyia, després d'haver-hi fet la nostra corresponent pujada.

Uep sa guerra!

Com que darrerament faig més honor al "Uep" que a "sa velo", i com que m'he conjurat per no deixar el blog a la deriva, m'he posat a cercar imatges per a la sèrie "Uep sa plàstica!" que vaig començar a publicar en una altra època de sequera vogadora. Botant de web en web he anat a parar a una d'interessant -és un dir- dedicada a l'ús de la velo com a màquina de guerra: combatreform.

Les eines, els utensilis, les màquines en si mateixes, no són bones ni dolentes. No tenen un ús predeterminat, o almenys solen ademetre usos diferents segons la intenció de qui les fa servir. Si bé és ver que qualcunes, con ara un ventall, tenen un ús en aparença més innocent, l'expressió "fotre un ventall" ens dóna entendre que, tradicionalment, també ha tingut un ús més malintencionat...

És per açò mateix que moltes de les investigacions que s'han fet en temps de guerra han tingut després, en temps de pau, aplicacions positives en el camp de les comunicacions, el transport, la sanitat, etc. El que va inventar-se per matar acaba salvant vides o facilitant les relacions entre persones... Internet mateix és un clar exemple d'açò. De fet, fins i tot una arma de foc, que d'entrada sembla que només admet usos destructius, també s'empra per a fins més constructius, com donar el tret de sortida en una cursa, fer renou en vistes a una celebració, etc.

Tot i que mai no m'ho hauria pensat, amb la velo sembla ser que passa el mateix que amb la resta de màquines: tant pot ser emprada per al bé com per al mal. I si no us ho creis, entrau a la web de combatrefom i ho veureu! Hi trobareu textos, fotos i vídeos sobre diversos usos militars de la velo, alguns de ben reals i altres en projecte.

Aquí teniu alguns exemples del que hi podeu trobar:

A la velo, en definitiva, li passa una cosa semblant al que històricament ha passat a moltes bísties com l'ase de la foto:

Direcció Ísland

Ahir n'Albert em va deixar aquest missatge a l'article Santa Àgueda, a peu i amb velo: "forbudt que uep sa velo estigui més d'un mes sense actualitzar-se amb un nou article!!!".

Al cap de poc hi vaig caure: el mes es complia... just avui! I açò em posa ara en un gran compromís, ja que no tenc matèria per fer penjar article interessant al blog, a no ser que hi pengi fotos del carnaval... però no, millor que ho deixem córrer.

Albert, com que no sé què escriure i tot açò és culpa teva, em serviré dels teus blogs per omplir un poc el meu. Primer hauríem d'aclarir què significa la paraula noruega forbudt, i la resposta la trobareu aquí:

direcció Lofoten - blog de n'Albert sobre el seu viatge en furgoneta per Noruega l'estiu del 2009.

Però n'Albert no és només responsable d'aquest article. També és en bona mesura culpa seva que en Xevi i jo haguem decidit anar a passejar les alforges per Islàndia aquest estiu. Ja és una idea que se'ns va passar pel cap a n'Albert i jo ara fa un any, abans que decidíssim decantar-nos per Irlanda... Tot ve arrel del seu viatge en furgoneta per Islàndia, l'estiu del 2008:

direcció Reykjavik

Tot i que encara hi falta molt per partir direcció Ísland, acab d'obrir un nou blog, Islàndia sobre rodes, que haurà d'acollir les cròniques del nostre periple per la terra de gel i foc.

De moment, només com a petit tast, penj un parell de fotos magnífiques que he extret d'aquest àlbum de fotos d'Islàndia, fet per un tal "jordialcoi79". Recoman que li feu una ullada perquè no té desperdici!

Per cert, n'Albert també té un blog nou de trinca, encara intacte: direcció Antípodes, on haurà de narrar el viatge que té programat per aquest estiu a Nova Zelanda. Queda clar que n'Albert és un home dispers, almanco en quant a direccions.

I si no n'heu tingut prou amb les direccions de n'Albert, podeu entrar al bloc dels viatges, on trobareu un reguitzell d'enllaços a blogs i àlbums fotogràfics de viatgers...

Quatrivelo en blanc i negre

Hi queden només uns minuts per acabar el mes de març, un mes d'aquells que sol passar sense pena ni glòria... o amb més pena que glòria, en el cas d'aquest bloc. Si el mes passat ja vaig penjar un article in extremis, merament testimonial, açò d'ara ja no té nom: un altre mes en sec. En Toni em va fer veure que, fins i tot, la "velo que penja" ja havia caigut al terra. Si em despist, els articles d'aquest bloc prest semblaran tan allunyats en el temps com l'escena d'aquesta foto en blanc i negre. Mirant aquesta parella impecablement mudada, que qualca còmodament damunt de la seua quatrivelo, m'adon de la poca elegància, el poc estil que passejam noltros quan ens disfressam de bikers, amb aquella licra tan cridanera -per no dir cutre- en què ens enfundam i coberts de fang i suor com solem acabar.

Sa velo està que penja

Per primera vegada des que sa velo es posà a rodar, un any i mig enrere, he estat a punt de fer un mes sencer sense cap article, en blanc. Ahir m'ho va fer veure n'Albert, que va fent camí en direcció a Reykjavik en el seu magnífic bloc, i que observava des de feia setmanes l'estancament en què havia entrat el Uep sa velo.

Així idò, com que no hi ha noves rutes per ressenyar, vos haureu de conformar amb un article testimonial. I és que sa velo darrerament està que penja... talment aquesta de la imatge:

Rodades damunt sa neu

Segur que tots coneixeu la cançó de les "peuades damunt s'arena, si véns em trobaràs, ballant de puntes damunt d'aquesta roca". Idò bé, mentre la resta dels mortals malden per botir les seues butzes, l'Homo Ciclens Xevilensis se n'ha anat cap a la muntanya i ens ha fet unes rodades ben polides damunt sa neu; si hi anau, si hi anau el trobareu vogant amb es cul en punta damunt sa seua velo.

Uep sa plàstica! (de sa velo)

Amb aquest article comença una nova sèrie dedicada a la plàstica de la velo. Hi aniré penjant imatges de velos trobades per Internet i, potser, també qualcuna de pròpia. Es podran visualitzar tots els articles de la sèrie clicant a l'etiqueta Imatges.

Per començar, una velo en moviment: