dimecres, de desembre 10, 2008

Cal Petit a les Amèriques. Brasil última entrega (8 de 8)

Idò sí, com deim a Menorca: "tot lo bo s'acaba; lo dolent no té acabador". Vuit mesos després de començar la sèrie Cal Petit a les Amèriques, arribam a la darrera entrega amb l'orgull d'haver acollit en aquest bloc les impagables vivències de l'Inefable aventurer (amb article determinat i majúscula, com toca). En les set cròniques que ens va fer arribar des del Brasil n'hi hem vist fer i dir de tot color. Tanmateix, com ja ens anunciava en la sisena crònica, i com ens confirma ara en aquesta última, en tot moment ens ha ocultat l'autèntic decurs del seu periple brasiler. Què devia succeir, realment, durant aquells tres mesos per terres llunyanes? Potser mai no ho descobrirem... N'hi ha que insinuen que l'Inefable es va fondre amb la mare terra, s'endinsà en les seves entranyes, es revolcà en el fang eteri de l'ésser, n'alenà els efluvis i en xuclà els secrets més íntims i inconfessables. Altres, més realistes, senzillament es decanten per la versió de les nimfòmanes de Sant Carles de la Ràpita. Jo, sincerament, ja no sé què pensar, però tenc la intuïció que la clau de tot plegat la podem trobar a la part final del vídeo que trobareu en aquest article. Qui ho sap, tal vegada és millor no arribar a saber mai la veritat...

23 de març de 2008



AULA DE PORTUGUÈS PER A PRINCIPIANTS

BOCABULARI

eu-jo
voce-tu
ele-ell
bom-bo
ruin-dolent
sim-si
nao-no
cafe da manha-esmorzar
almoço-dinar
jantar-sopar
rapaz-noi
garota-noia
minino-nen
minina-nena
praia-platja
roça-camp
coqueiro-cocoter
morro-muntanya
borracha-pneumatic
lembrar-recordar
esquecer-oblidar
barboleta-papallona
beijar-besar
beijaflor-colibri
cachorro-gos
pegar-agafar
tirar-treure
botar-posar
ainda-encara
ate-fins
bombeiro-bomber
pao-pa
pai-pare
mai-mare
irmao-germa
carro-cotxe
rua-carrer
janela-finestra
panela-cassola
garfo-forquilla
faca-ganivet
copo-got
cerveija-cervesa
loja-botiga
floresta-bosc
olhar-mirar
ouvir-escoltar




PRIMER EXERCICI

REDACCIÓ

el que faci la millor redacció li tocarà un sopar de peix a l’escala
No es premiarà la més llarga sinó la més original
mínim 3 ratlles
animeu-vos!



SEGON EXERCICI

TRADUCCIÓ

un altre sopar de peix a l’escala a la traducció més literalment fidel.
D’altres fidelitats o infidelitats ja corren a compte vostre.
El jurat serà del tot imparcial i serà algú de Brasil, que potser es fotrà un bon fart de riure...

s’ha de traduir això:

os homens perden a saude para juntar dinheiro
depois perdem dinheiro para recuperar a saude

E por pensarem ansiosamente no futuro,
esquecem do presente de tal forma
que acaban por nao viver nem o presente nem o futuro.

E vivem como se nunca fossem morrer...
E morrem como si nunca tivessem vivido.



un altre sopar per qui digui de qui son aquestes paraules:

El futur mai no arriba
i el present mai no s’acaba.




Amb una mica d’imaginació ho traureu.

Els sopars són acumulables o sigui que si nomes participa un de vosaltres, o una és clar, se’ls pot endur tots i convidar a qui vulgui.
Això sí, s’han de contestar totes les proves.
Sigueu feliços!!!!!

PD
a qui participi li envio directament la que serà sens dubte la foto del viatge.
I si m’enganxeu de bones també les memòries mai explicades i més picants d’aquest viatge.
Sou curiosos?
Doncs participeu i de moment mengeu-vos les ungles...
Fins aviat!
ja nomes em queden 400 kms per davant!!!!!!!!
Continua fotent una calor...





Per acabar, aquí teniu el vídeo promès. Si el voleu veure amb millor qualitat, clicau-hi damunt perquè se vos obri en la web del youtube i triau l'opció "watch in high quality":

3 comentaris:

/0himeantah. ha dit...

Joan!!! escrius massa, eh? jajaja a jo me fa vessa llegiir! x) aii, un besoo!

Albert ha dit...

molt gran en llorenç a la selva!!! d'això Darwin en va dir l'evolució de les espècies!
no hi haurà making off o un cómo se hizo??? volem un 9 de 8 amb folre i manilla!

j o a n f t ha dit...

Albert, és probable que estiguem davant del famós escaló perdut de l'evolució. Però, en qualsevol cas, el més interessant seria saber què en diria en Freud, de tot açò!

Nerea, tens raó: escric massa. Però aquesta vegada no és només culpa meua!