Pla B a la Garrotxa (entre Murphy's i Damms)

Les coses no sempre surten com estaven previstes. El pla per dissabte dematí era clar: fer una volta de 70 quilòmetres per la Garrotxa que incloïa, entre altres coses, dues pujades (amb les seves posterios davallades, trialeres) a la serra de Finestres. Tanmateix, la volta que vam acabar fent poc va tenir a veure amb aquella animalada. Tot va començar a estroncar-se amb l'entrenament nocturn de divendres nit amb n'Albert (el que fa camí a Reikjavik). L'entrenament consistia, per ser precisos, en una ingesta moderada de cervesa Murphy's, preparació que un home sa com n'Albert necessita per encarar el viatge amb velo a Irlanda que tenim programat per al juliol. Resultat: mal de cap matiner, necessitat d'una bona tassa de cafè i... no pot ser, el pot de cafè està buit! Només un petit auguri del cúmul de despropòsits que es succeïrien al llarg del matí.

Finalment, la volta saturnina per la Garrotxa ha acabat essent de 54 quilòmetres i 900 metres de desnivell, res comparat amb els 70 quilòmetres i 2.600 de desnivell que teníem programats. Sortint d'Olot, ens hem endinsat en la fageda d'en Jordà, racó de món que mai no em cansaré de visitar, hem vorejat els volcans de Santa Margarida i el Croscat enfilant corriols, camins i carreteres en direcció a Santa Pau i Mieres. Una part important de la ruta passa per pistes i carreteres amb vistes panoràmiques impressionants; però al mateix temps, com si no es tractés de la mateixa ruta, alguns trams els hem fet per camins molt tècnics o, fins i tot, algun corriol mig embardissat d'aquells molt mals de localitzar i encara més difícils de transitar.

Si voleu explorar o descarregar-vos el track, feis click a la imatge.

En resum, una ruta matinal relaxada que ha tingut el merescut final a la terrassa d'un bar d'Olot, disfrutant dels darrers minuts de sol abans que els núvols foscos i plujosos cobrissin irreversiblement el cel. El que va començar amb Murphy's ho hem acabat amb Damms.

Com ja he comentat, el millor de la ruta han estat sens dubte els paisatges:

Camí asfaltat, envoltat de verd i de feixes de pedra volcànica, tot molt típic dels voltants d'Olot.

En aquesta ruta hi predominen els camins fàcils, com ara aquest de la imatge.

Durant bona part del matí el cel ha estat descobert, d'un blau radiant, només esquitxat per petits núvols que obrien el camí als seus germans grans, que s'han començat a mostrar, amenaçadors, a partir de mitjan matí.

El volcà Croscat, com un pastís amb un tall de menys.

A la vora del volcà Croscat, la terra negra fa una curiosa combinació amb el verd de l'herba.

Estampes com aquesta són les que hem duit a banda i banda del camí durant bona part de la ruta.

Un ramat d'ovelles (amb alguna cabra infiltrada, cosa que no record haver vist mai abans) ens tallen el camí... no és culpa seva, però, si no hem fet tota la ruta prevista.

Cel blau, herba verda i floretes silvestres blanques, tot molt primaveral i bucòlic.

Una de les moltes carreteres que hem transitat.

Els núvols cúmulus, amenaçadors, guaitant per damunt la Serra de Finestres. Si hi haguéssim pujat dues vegades, com teníem previst, hauríem agafat un bon xop i, probablement, també un bon me-mec.

Mieres, petit poble preciós i envoltat d'un entorn extraordinari.