Plans i plens (camins i pantans)

Seguint les recomanacions del meu fisio personal, company de ruta i podríem dir que amic, el Xevilensis, ara m'ha agafat per fer rutes planeres. El Xevilensis em diu que així puc entrenar sense forçar tant les meves fràgils articulacions; treballar millor la cadència i la meva postura damunt la velo, etc. Així que avui, dia grisot, tapadot i fredot -com diria l'imitador d'en Tomàs Molina- he enfilat el carrilet des de Girona en direcció a Olot. A l'alçada d'El Pasteral, en tost de seguir pel carrilet cap a Amer, m'ha agafat per girar a l'esquerra en direcció al pantà de Susqueda. I a que no endevinau com estava el pantà? Idò sí: estava plenot, plenot. En total m'han sortit 70 quilòmetres que es poden fer a una mitjana de més de 20 kms/h.

Com sempre, gràcies a la càmera del mòbil, més que decent, he pogut tirar un parell de fotos per penjar aquí. Coses de la tecnologia.

Tres imatges del pantà El Pasteral.

I dues del de Susqueda...

Si voleu fer-vos una idea del canvi que hi ha hagut en poc més d'un any, mirau aquestes imatges del novembre del 2007.

Volta a Susqueda i El Far

Ara fa un any les veus d'alarma per la imminent sequera començaven a sonar fort. Quan, a finals de novembre, vam anar a fer la volta al pantà de Susqueda, vam obtenir una constatació molt plàstica de la situació: el pantà s'estava assecant. És per açò, i també per la gran quantitat de monstres estrepitosos de quatre rodes que ens vam creuar pel camí, que vaig titular la crònica d'aquella sortida "Molts de quads i poca aigua" (amb vídeo inclòs).

La setmana passada hi vam tornar amb companys de feina i bona gent de Tossa majoritàriament desconeguda (dic majoritàriament perquè amb un d'ells, en Joan, ja hi havíem coincidit). Tot i que, com l'altra vegada, es tractava de fer la volta al pantà de Susqueda, la ruta aquesta vegada va ser bastant diferent. Primer, perquè els pantans han recuperat el seu nivell gràcies a les pluges caigudes des de la primavera ençà; segon, per la nova companyia, i tercer, perquè aquesta vegada vam fer la volta en el sentit contrari, recorrent camins diferents i enfilant-nos fins a dalt de tot d'El Far. En total ens van sortir uns 60 quilòmetres amb 1.700 metres de desnivell acumulat.

El Pantà de Susqueda a la llum del capvespre. Si ho comparam amb les imatges de fa un any, veiem que la cosa està ara bastant més plena.

La volta al pantà de Susqueda que vam fer dissabte passat té quatre parts molt diferenciades. A la primera part es ressegueix el pantà per una pista ampla que planeja amb lleugers puja-i-baixes fins a la presa de Sau. A la segona part, a partir de la presa de Sau, la cosa s'enfila: primer per asfalt i després per una pista enformigonada que ens eleva fins a Rupit. Aquí hi vam fer la primera aturada del dia, per menjar un poc i recuperar forces. Per cert, gràcies Jaume per la deliciosa coca dolça!

Aquests érem els nou expedicionaris: Josep, Marià, Joan, Quique, Ramon, Jaume, Josep i Josep Maria, noms tots ells molt exòtics i originals. ;)

La tercera part de la ruta, des de Rupit fins al Far, transcorre quasi tota a la vora dels cingles de Pujolràs, de Castellet, de Casadavall, del Goleró, de les Vinyes i, per acabar, el mateix cingle del Far. En molts moments gaudim d'unes vistes esplèndides a la nostra dreta, sempre amb el Far com a referència al nostre davant. Bona part de la ruta per damunt els cingles coincideix Camí Reial de Llancers, i anam alternant la pista, el corriol i el camí obert damunt els prats.

Les vaques pasturen i jeuen tranquil·les a prop de l'abisme.

El Salt de Sallent, a prop de Rupit. No és que ara ragi gaire, però fa un any no hi queia ni una gota d'aigua.


Al Salt de Sallent ens vam trobar un grup encara més nombrós que el nostre, de manera que durant un tros de ruta vogavem enmig d'un autèntic pilot! Per cert, en aquell grup hi havia un altre conegut: n'Edu!

Les rodes s'aferren de mala manera damunt l'estora verda dels prats... eh Josep? ;)

Arribant al Far, per un corriol que ressegueix els límits del cingle, avançam amb magnífiques panoràmiques a la nostra dreta.

Aturada per recuperar un poc de forces i disfrutar de les esplèndides vistes.

De Rupit en endavant la ruta transcorre quasi sempre per damunt dels cingles de Pujolràs, de Castellet, de Casadavall, del Goleró, de les Vinyes i, per acabar, el mateix cingle del Far.

Una vegada a dalt d'El Far (1.124 metres), la panoràmica és espectacular. Tot i que el cel està entarenyinat, podem veure clarament Rocacorba, Sant Roc, Girona, Sant Martí Sacalm als nostres peus, el pantà de Susqueda, tots els cingles que hem recorregut a la tercera part de la ruta, i molt més. Després de fer-nos la foto de rigor i, cosa inèdita en una de les nostres sortides, entaular-nos al restaurant d'El Far, reprenem la marxa per ensatar la quarta i darrera part de la ruta: la davallada!

El primer tall de descens, com passa sempre que hom vol davallar d'un cingle, el vam fer per una trialera que, sobretot al principi, vam haver de fer amb la velo al costat. La segona part del descens va ser per pista, primer molt pedregosa i més complicada, però a patir de Sant Martí Sacalm per pista en molt bon estat que permetia deixar anar els frens i agafar velocitat.

En Joan (un dels tossencs) baixant la difícil trialera del Far.


Reagrupament després de la baixada del far i represa de la marxa. Açò ja era a les acaballes de la ruta: hi restava només la ràpida baixada per pista des de Sant Martí Sacalm fins a la presa de Susqueda.


El Far (1.124 m.) il·luminat per la llum del capvespre.


Una imatge d'El Far a vista d'ocell. Per fer la foto vaig haver de pigar un bon bot!


El perfil de la ruta. El desnivell acumulat és d'uns 1.700 metres.

Si vos voleu descarregar el track, feis click a la imatge i anireu a parar a la web wikiloc.

Volta al Pantà de Susqueda. El vídeo

Tal com havia promès...



Gràcies Josep pels teus talls de vídeo!

Volta al Pantà de Susqueda. Molts de quads i poca aigua

A l'article anterior feia esment de les trobades que s'organitzen a través del foromtb.com i, des de fa poc, també des del fòrumbtt.com. La ruta escollida a la 1ª KDD va ser la Volta al pantà de Susqueda. Aquesta ruta, que és de qualque manera una clàssica, la trobareu ben ressenyada a la pàgina de Belmontebtt. Els companys de bttgirona també la van fer fa poc.

Com que el març em vaig perdre la trobada del foromtb.com per un contratemps a darrera hora, feia estona que tenia ganes de vogar per aquells paratges. Així que, ni curts ni vessuts ("ni cortos ni perezosos" en menorquí... què va, és broma!) en Josep, en Xevi, en Santi i jo hi vam fer cap diumenge passat. Açò sí, vam introduir algunes petites variacions al traçat "original" de la ruta. Aquesta, com el seu nom indica, consisteix bàsicament en voltar el pantà de Susqueda. Són uns 65 quilòmetres amb uns 1.400 metres de desnivell acumulat. La major part del recorregut és per una pista que voreja el pantà, fet que resta al·licient a la ruta (ja que físicament i tècnica no presenta majors complicacions) però que, per contra, permet gaudir en molts moments d'unes vistes espectaculars del pantà i les muntanyes i valls de la zona.

Des del punt de vista del mountainbike, la millor part de la ruta és precisament la que vam afegir per arribar fins a Rupit per un corriol a estones un poc tècnic i, des d'allà, fins al Salt de Sallent baixant escales irregulars, sovint excavades a la roca, gairebé sempre damunt la velo, i pujant-les amb la velo al coll (quin remei). En aquest tram, el més tècnic del recorregut amb molta diferència, ens vam trobar molts de domingueros que feien el camí a peu i que ens miraven amb cara d'incredulitat, com qui veiés, posem per cas, un ca fent-se la manicura. Alguns ens recomanaven fervorosament que giréssim enrere, mentre que algun altre, quan ens veia amb la velo al coll, inflava pit i feia mofa davant la seva parella... El millor de tots, un senyor de Rupit, ja major i poc influenciat per la moderna moda del civisme, que quan ens veia baixar les escales del seu carrer ens cridava: "molt bé nois, sense por!". El cas és que noltros disfrutàvem com al·lots petits. Influències de l'Homo Ciclens Xevilensis...

Com he comentat, un dels forts d'aquesta ruta és l'entorn pel qual transcorre. En molts de moments es tenen vistes al pantà, tot i que noltros no les vam poder disfrutar del tot. Primer de tot, perquè a primera hora del matí s'havia format una boira baixa damunt el pantà que ens impedia veure res i ens clavava el fred fins ben endins; i també perquè el nivell del pantà està molt i molt avall!

Començant a rodar per damunt la presa de Susqueda.

En els punts més elevats el pantà està pràcticament sec, deixant al descobert restes que havien estat submergides durant molts anys: ponts, masies, ermites...

En els punts més baixos, on el pantà té més fondària, s'observa clarament que el nivell d'aigua està molts de metres per davall del seu màxim.

Tot i que la ruta consisteix en voltar el pantà de Susqueda (o precisament per açò), en un punt determinat toca passar per la presa del pantà de Sau, moment que ens permet corroborar el que ja ens temíem: el de Susqueda no és l'únic pantà que està avall d'aigua. El de Sau ofereix la següent imatge, en cert moment atípica, però que ara ja ha esdevingut usual.

El pantà de Sau. L'ermita, durant molts anys submergida en les aigües del pantà (només en guaitava el campanar), torna a estar completament fora de l'aigua. Si la cosa segueix així, prest hi podran tornar a donar missa. Com diuen en castellà, "no hay mal que por bien no venga".

Ara bé, la millor de totes les panoràmiques que ofereix aquesta ruta és sens dubte la dels prats i boscos amb el rerefons dels nombrosos cingles que retallen abruptament el terreny.

Travessant un prat amb la Cinglera del Far i el Far (1.111 m.) al fons.

En alguns moments de la ruta val la pena aturar-se un parell de minuts per admirar aquests paisatges de postal.

El tros que vam afegir a la ruta per arribar fins a Rupit val la pena de fer, no només pels camins per on passa (tanta pista arriba a cansar) sinó també pel simple fet d'entrar en aquest preciós poble envoltat d'un entorn idíl·lic.

Creuant un petit pont sobre una riera seca de camí a Rupit.

Rupit té un no-se-què que inspira pau, pacifica l'ànim. Podríem fer grans salts enrere en el temps i segurament aquesta estampa es mantindria gairebé inalterada.

Des de Rupit ens vam dirigir al Salt de Sallent per un mal caminot, amb molts de trams que no són més que escales, ja siguin construïdes o naturals. Arribats al Salt, oh sorpresa, vam comprovar que l'aigua no hi salta. En qualsevol cas, les vistes mereixen la pena i compensen de sobres l'esforç fet per arribar fins allà.

A partir d'aquí ens queden encara uns 20 quilòmetres de ruta, però quasi tots de baixada fins al Pantà de Sau i planejant a la vora del Ter i del Pantà de Susqueda. Per acabar, quasi 2 quilòmetres de pujadeta picada fins arribar al cotxe, que (millor no demaneu perquè) havíem deixat a mig camí de pujada cap al Coll de Nafré.

I una vegada arribats al cotxe, amb el sol i els termòmetres altra vegada de cap a caiguda, encara hi quedaven forces per fer les darreres animalades per un tobogan ben picat que no se sabia prou bé d'on venia. En Xevi i jo vam fer un tros més de pujada per veure si podíem enganxar el corriol que conduïa fins al tobogan. Per sort no el vam trobar. Però en Josep, "ni curt ni vessut" (ara ja sabeu què significa), es va enfilar per la pendent amb la velo al coll... i cap avall que hem fet bo!

El millor de la ruta: les vistes i l'entorn de Rupit.

El pitjor: en primer lloc, l'excés de pista; en segon lloc, la gran quantitat de quads que fan aquesta ruta, que a part de la renou, el fum i la temeritat en alguns casos, destrossen el ferm del camí i el fan molt incòmode per passar-hi amb velo; i en tercer lloc, la poca aigua que hi ha en aquests moments en els pantans, salts i rieres que poblen aquesta ruta.

En resum: massa quads i massa poca aigua.

Aquest és el perfil de la ruta:

"Coming soon": el vídeo de la ruta.