Uep sa roda prima! (4 de 4) Bordils - Palamós - Bordils per la Ganga

Quarta i darrera ruta del "Pont de roda prima". Torna a tocar Baix Empordà, aquesta vegada 75 kms amb petit port inclòs que, sumats als que ja duim, faran un total de 400 kms en 4 dies. La idea des del principi era fer dues rutes més fortes, la primera per la Cataluna nord i la segona per les Guilleries i Rupit, intercalades per dues sortides més suaus pel Baix Empordà. Els dolors al genoll dels dies abans no permetien confiar gaire que pogués acabar fent les quatre rutes previstes, però així va ser.

A part d'en Xevi i jo, la resta d'acompanyants van anar canviant cada dia. El dimarts li tocava el torn a en Jordi. Tot i que he estat a punt d'escriure que vogàvem junts per primera vegada, açò no és cert del tot, ja que en Jordi és monitor d'spinning i jo havia anat a alguna de les seves classes.

Pujant la carretera de la Ganga.

Bordils, 8 del matí. Rectific: Bordils, 8 i mitja del matí (8 era l'hora que havíem quedat). Després d'inflar i ajustar la velo d'en Jordi, que en realitat és del seu germà en Dani i que és dels anys 90 (molt bona velo, per cert), vam enfilar en direcció a Palamós passant per Flaçà, la Bisbal i Palafrugell. A l'alçada de Palamós ens vam desviar cap a Calonge per agafar la carretera de la Ganga, que s'enfila per una de les estribacions de les Gavarres. Vam pujar-la tota a bon ritmet, quasi sempre per damunt de 20 kms/h, i la part final a més de 30. En Xevi no ho sé, però jo pujava llengua fora.

Una vegada a dalt, ja se sap: davallada cap a la Bisbal (quarta o cinquena vegada que hi pas en quatre dies), Cruïlles, Monells, Madremanya i altra vegada Bordils.

En Xevi i en Jordi vogant relaxadament després de la baixada per la carretera de la Ganga.

Arribant a Cruïlles.

Perspectiva que he tingut durant unes 15 hores els darrers dies.

Carretera de Madremanya.

Quilòmetres finals, aprop de Madremanya.

Final del "Pont de roda prima". Només hi queda desmuntar i encapsar la velo perquè en Xevi me la pugui enviar cap a Menorca per SEUR (merci Xevi), dinar a Girona suvora Sant Fèlix i agafar el tren tó ciclao cap a Barcelona. Esteim físicament cansats, amb les cames un pèl fatigades, però se'ns ha quedat un somriure a la boca i molta tonteria al cap.