360ºx3, el repte de la triple volta a Menorca d'Arnau Julià

 Arnau Julià, atleta d'ultrafons gironí que ha estat quatre vegades campió d'Espanya de raids d'aventura i campió del món l'any 2010 amb l'equip Buff-Thermocool, s'ha proposat ni més ni menys que donar tres voltes seguides a Menorca. 

Sí, sí, tal com ho heu sentit: tres voltes, una darrera l'altra, cadascuna en una disciplina diferent: kayak, btt i corrents. Els nombres d'aquest repte són tan grans que és difícil que els simples mortals ens en puguem fer una idea:

• 541 km en total
• Més de 6.000 metres de desnivell acumulat
• 187 km corrents
• 187 km amb btt
• 90 milles nàutiques (uns 167 km) amb kayak

Aquí trobareu tota la informació: 

El repte 360ºx3, la triple volta a Menorca d'Arnau Julià

A més, els que coneixen el Camí de Cavalls saben que no és un camí ni molt menys fàcil. Sobretot amb btt, el fet que sigui tan tècnic i rocós fa que s'avanci molt lent i que el desgast físic i mental sigui molt gran.

Qualsevol podria pensar que Arnau Julià és un inconscient que no sap el que es fa, si no fos perquè atesora un currículum digne d'admiració: a part dels títols esmentats més amunt, Arnau s'ha proposat i ha superat reptes com la travessa dels Pirineus Non-Stop amb bici de carretera en 52 hores (900 km i més de 22.000 m de desnivell). Els seguidors del blog potser recorden que en el seu dia vam publicar-ne la crònica.

El darrer gran repte personal al que s'ha enfrontat Arnau Julià va ser les dues voltes a la Carros de Foc que va fer l'any passat, en un temps de pel·lícula: 23h 59' i 40''! Si no heu llegit la crònica que va penjar al seu blog us recomanam que us feu perquè no us decebrà: 2 vueltas a la Carros de Foc (últimas horas). D'aquesta manera, es convertia en la primera i única persona que aconseguia fer dues voltes a la Carros de Foc i, a més, dins el límit que s'havia proposat de 24 h, temps que ja voldríem molts per fer una sola volta.

Molta sort Arnau!

Vídeo de Camí de Cavalls 360º amb Fernanda Maciel i Arnau Julià

Fa un parell de setmanes vam tenir l'oportunitat de compartir uns dies a Menorca amb dos grans esportistes i dues gran persones, Fernanda Maciel i Arnau Julià. Entre altres coses, vam dedicar un parell de capvespres a gravar imatges per al vídeo promocional de Camí de Cavalls 360º, que avui ha sortit a la llum. Aquí el teniu, esperem que us agradi!

Francesos voladors

De tant en tant m'arriben vídeos que conviden a aixecar-se de la cadira i anar a a fer l'animal per allà fora... I molt de tant en tant penj algun d'aquests vídeos al blog.

Avui en penjaré dos: el primer us tallarà la respiració. Em va arribar per primera vegada a través de n'Albert, un tiu amb molts de blogs (té aquest d'Islàndia, aquest de Noruega, aquest dels Pirineus i aquest altre de Nova Zelanda que ben segur que prest omplirà de contingut).

Amb el segon hi he topat per casualitat avui remenant el Facebook, i és semblant al típic que els aficionats a la btt hem vist moltes vegades però que no deixa de sorprendre'ns i provocar-nos admiració i un punt d'enveja.

En comú tenen que són fets i protagonitzats per francesos, i també que tots ells, d'una manera o altra, volen. Aquesta és l'excusa que he trobat per penjar-los junts, tot i que la vertadera raó és que estic segur que us agradaran:

I Believe I can Fly ( flight of the frenchies). Trailer from sebastien montaz-rosset on Vimeo.

INTENSE by VTOPO : 2012 EN FRANCE from Éditions VTOPO on Vimeo.

De Menorca a Escòcia

No... no és que me'n vagi de viatge a Escòcia, que ja m'agradaria! Tot i que, ben mirat, aquests dies no crec que hi hagi gaire diferències entre Menorca i Escòcia, a part d'uns graus de temperatura, és clar!

De Menorca a Escòcia és el viatge audiovisual d'aquest article: d'un vídeo de la Volta a Menorca amb BTT que es va celebrar la setmana passada a un vídeo d'un aficionat al ciclocross (i a l'edició de vídeo) de Peebles, a Escòcia.

Per cert, molt breument, per qui no conegui la Volta a Menorca amb BTT:

És una marxa cicloturista en tres etapes que es caracteritza en primer lloc per no ser competitiva (sí, ja sé açò ho diuen totes, però en aquest cas és de ver: fins i tot hi ha returades per fer reagrupaments), i en segon lloc per tenir una figura insòlita: els guies, unes quantes desenes de participants vestits amb un malloc estampat amb pell de vaca que, com el seu nom indica, tenen la funció de guiar la resta de participants (i, no menys important, d'aguantar-los les barreres, que a Menorca no n'hi ha poques!).

I una tercera peculiaritat (en teoria només havia de penjar dos vídeos, però ja m'estic enrollant altra vegada): una de les activitats que han envoltat la Volta a Menorca amb BTT són unes jornades... sí, heu sentit bé: unes jornades, amb conferències, xerrades, taula rodona. Les jornades, dedicades als camins, sota el lema "recuperar el passat per gaudir del futur"; un tema prou sensible a Menorca...

Un dels conferenciants, en Rafael López Monné, va fer al respecte aquest excel·lent comentari al seu blog:

"Les jornades no les organitzen pas l’Administració, sinó un club ciclista, el de Ciutadella. M’encanta. I no sols pel que té de demostració de l’empenta de la societat civil (més indispensable ara que mai) sinó perquè, a més a més, ajuda a trencar els tòpics dels ciclistes de BTT com a ansiosos adrenalínics només preocupats per llançar-se muntanya avall. La realitat sempre és més complexa i és fantàstic que des d’aquesta petita illa ens arribin noves lliçons de cultura. No és estrany que hagi estat aquí on diputats s’hagin posat al davant de marxes per enfrontar-se a terratinents per reclamar la titularitat pública del seu magnífic camí de ronda, el camí de Cavalls."

I ara sí, els vídeos promesos! El primer, d'en Joan Allés sobre la Volta amb BTT (aquí i aquí n'hi ha més d'altres edicions):

I el segon, d'un tal Andy Wardman des d'Escòcia, a bord d'una velo de ciclocross:

Uep es quart aniversari! (amb Danny MacAskill)

Se m'ha tornat a passar, i aquesta vegada per quasibé dues setmanes! El passat 18 d'octubre va ser el teu aniversari, i una altra vegada me'n vaig tornar a oblidar. L'any passat ja et vaig fer un escrit per disculparme de l'imperdo- nable descuit, però aquesta vegada ja he passat tota mesura... No sé què dir-te ni amb quina cara t'he de mirar. 

Per si no fos poc, fa més d'un mes que no t'explic cap història. I no perquè no hi hagi res a explicar, sinó per simplement per deixadesa. Des que vam començar la nostra relació, aquell 18 d'octubre de 2007, hem tingut els nostres alts i baixos, durant alguna època t'he tingut mig abandonat...

Tot i així, tu has seguit fidel com sempre, i sempre que vénc a veure't segueixes aquí, tal qual et vaig deixar la darrera vegada.

Promet que aquesta mateixa setmana tornaré amb una historieta de btt i de Menorca. Mentre, et deix amb aquest petit regal d'aniversari. És un vídeo preciós que segur que t'agradarà:

Per molts anys, Uep sa velo!

Inspirats per Islàndia

Els darrers dies es torna a sentir parlar molt d'Islàndia... de la revolució islandesa, de l'erupció del volcà Grismvoetn i les seves conseqüències per al tràfic aeri, etc. En Xevi i jo aquests dies també tenim Islàndia al cap, perquè fa justament un any començàvem els preparatius del viatge que hi vam fer l'agost passat.

En tretze dies, deu de pedalar, vam fer més de 1.200 quilòmetres per donar la volta a un bon tros d'illa. El balanç final va ser d'una velo i diversos components trencats, alguna nova lesió, però sobretot un bon feix de vivències, sensacions i paisatges impressionants gravats a la retina.

Mentre preparàvem el viatge vam amenitzar l'espera amb un vídeo, Inspired by iceland, que va marcar el nostre periple islandès. I si no, jutjau-ho vosaltres mateixos:

What's next? Caure i tornar-se a aixecar

Com en la vida, saber caure és tant o més important que evitar fer-ho.

Primer de tot, les caigudes:

I què és el que ve després de caure? What's next? Ni més ni menys que tornar-se a aixecar! Aquí teniu 44 minuts de precioses filigranes, després de caure i haver-se tornat a aixecar:

Uep sa gent!

Mentre faig preparatius per anar a recórrer a cop de pedal Lanzarote, la Graciosa i qui sap si Fuerteventura, penj un dels millors vídeos que he vist darrerament. Me'l va enviar el bon amic n'Evarist i es diu "people are awsome", que es podria traduir, un poc forçadament, per "uep sa gent!".

Si trob temps i inspiració, d'aquí a unes setmanes pot ser que pengi alguna crònica del tour canari...

Uep sa guerra!

Com que darrerament faig més honor al "Uep" que a "sa velo", i com que m'he conjurat per no deixar el blog a la deriva, m'he posat a cercar imatges per a la sèrie "Uep sa plàstica!" que vaig començar a publicar en una altra època de sequera vogadora. Botant de web en web he anat a parar a una d'interessant -és un dir- dedicada a l'ús de la velo com a màquina de guerra: combatreform.

Les eines, els utensilis, les màquines en si mateixes, no són bones ni dolentes. No tenen un ús predeterminat, o almenys solen ademetre usos diferents segons la intenció de qui les fa servir. Si bé és ver que qualcunes, con ara un ventall, tenen un ús en aparença més innocent, l'expressió "fotre un ventall" ens dóna entendre que, tradicionalment, també ha tingut un ús més malintencionat...

És per açò mateix que moltes de les investigacions que s'han fet en temps de guerra han tingut després, en temps de pau, aplicacions positives en el camp de les comunicacions, el transport, la sanitat, etc. El que va inventar-se per matar acaba salvant vides o facilitant les relacions entre persones... Internet mateix és un clar exemple d'açò. De fet, fins i tot una arma de foc, que d'entrada sembla que només admet usos destructius, també s'empra per a fins més constructius, com donar el tret de sortida en una cursa, fer renou en vistes a una celebració, etc.

Tot i que mai no m'ho hauria pensat, amb la velo sembla ser que passa el mateix que amb la resta de màquines: tant pot ser emprada per al bé com per al mal. I si no us ho creis, entrau a la web de combatrefom i ho veureu! Hi trobareu textos, fotos i vídeos sobre diversos usos militars de la velo, alguns de ben reals i altres en projecte.

Aquí teniu alguns exemples del que hi podeu trobar:

A la velo, en definitiva, li passa una cosa semblant al que històricament ha passat a moltes bísties com l'ase de la foto:

Están mal de la cabeza

Qualcú de vosaltres no s'hi veu reflectit?

Qui necessita suspensions?

Faig un petit parèntesi entre una entrega i una altra de la crònica del Camí de Cavalls NON-STOP per penjar un vídeo que m'ha enviat en Toni, crec que el millor vídeo relacionat amb la velo que he vist en molt de temps.

A part de demostrar (una vegada més) que el que compta de ver és el genet, no el cavall, ens planteja un dubte (o un repte que en qualsevol cas no afrontarem): seria possible fer el Camí de Cavalls amb una velo de carretera?

Ben mirat, qui necessita suspensions?

Uep sa ràdio!

Quan vaig engegar aquest blog, ara fa uns dos anys i mig, pensava que amb un poc de sort hi hauria dos o tres amics que de tant en tant el consultarien. M'haguessin dit que un dia m'entrevistarien a la ràdio, evidentment no m'ho hauria cregut... i potser fins i tot m'hauria tirat enrere!

Dia 25 de març em van entrevistar al programa "Això no és Sicília" d'Ona Mallorca. Es van interessar pel meu blog (o meus blogs, per ser exactes) com a conseqüència d'una petita confusió: pensaven que ja havia estat a Islàndia... però d'Islàndia, de moment, només n'he xerrat!

Aiba txirrinda! (1.1) Volta a Euskadi

Ahir es va disputar la cinquena etapa de la volta a Euskadi 2010, que passava justament per la zona on nosaltres vam pedalar ara fa una setmana. La pujada a l'alt d'Aia és senzillament espectacular, i dóna idea de la duresa de les rampes a què em referia a la crònica de la nostra ruta:

Direcció Ísland

Ahir n'Albert em va deixar aquest missatge a l'article Santa Àgueda, a peu i amb velo: "forbudt que uep sa velo estigui més d'un mes sense actualitzar-se amb un nou article!!!".

Al cap de poc hi vaig caure: el mes es complia... just avui! I açò em posa ara en un gran compromís, ja que no tenc matèria per fer penjar article interessant al blog, a no ser que hi pengi fotos del carnaval... però no, millor que ho deixem córrer.

Albert, com que no sé què escriure i tot açò és culpa teva, em serviré dels teus blogs per omplir un poc el meu. Primer hauríem d'aclarir què significa la paraula noruega forbudt, i la resposta la trobareu aquí:

direcció Lofoten - blog de n'Albert sobre el seu viatge en furgoneta per Noruega l'estiu del 2009.

Però n'Albert no és només responsable d'aquest article. També és en bona mesura culpa seva que en Xevi i jo haguem decidit anar a passejar les alforges per Islàndia aquest estiu. Ja és una idea que se'ns va passar pel cap a n'Albert i jo ara fa un any, abans que decidíssim decantar-nos per Irlanda... Tot ve arrel del seu viatge en furgoneta per Islàndia, l'estiu del 2008:

direcció Reykjavik

Tot i que encara hi falta molt per partir direcció Ísland, acab d'obrir un nou blog, Islàndia sobre rodes, que haurà d'acollir les cròniques del nostre periple per la terra de gel i foc.

De moment, només com a petit tast, penj un parell de fotos magnífiques que he extret d'aquest àlbum de fotos d'Islàndia, fet per un tal "jordialcoi79". Recoman que li feu una ullada perquè no té desperdici!

Per cert, n'Albert també té un blog nou de trinca, encara intacte: direcció Antípodes, on haurà de narrar el viatge que té programat per aquest estiu a Nova Zelanda. Queda clar que n'Albert és un home dispers, almanco en quant a direccions.

I si no n'heu tingut prou amb les direccions de n'Albert, podeu entrar al bloc dels viatges, on trobareu un reguitzell d'enllaços a blogs i àlbums fotogràfics de viatgers...

Corriol de vertigen

De vídeos i gravacions amb càmara al casc (helmet cam) en corren molts, però ben pocs com aquest. L'han penjat els companys de BICIOCI al seu blog (on trobareu de tot i molt, quasi sempre relacionat amb el món de la bicicleta).

El vídeo en qüestió és d'un tal Phil Shep i està filmat a Moab, a l'estat nord-americà de Utah. A la web de vimeo hi trobareu altres vídeos seus que també valen molt la pena.

Així descriu el propi Phil el corriol que surt al vídeo: "A very technical trail with some major exposure that descends from the top of Poison Spider Mesa to the Colorado River". Traduït un poc lliurement, vindria a dir que el corriol, que davalla des de la Taula de l'Aranya Verinosa fins al riu Colorado, és tècnic i punyetero, perquè si et despistes un poc pots pigar una sota antològica.

Per si no n'hi havia prou, en Phil ha acompanyat les imatges amb "Where is my mind", de The Pixies. Certament, has de tenir poc seny, poca mind, per fotre't en aquests camins:

Portal Trail - Moab, Utah from Phil Shep on Vimeo.

XI Tramunbike. Prèvia audiovisual

A la web del Club Ciclista BTT Fornells hi han penjat tres vídeos per anar escalfant motors per a la XI edició de la Tramunbike que, segons tot sembla indicar, es celebrarà sense fang. Hi ha algun tall que val molt la pena, i en molts de moments es poden reconèixer camins fets en qualque ocasió. Açò sí, com sol passar amb aquests vídeos, la dificultat del camí sembla molt menor a la real. Si clicau a l'enllaç els podreu veure a la seva web, o si ho preferiu, els podeu veure directament aquí:


Puig del Migdia

Baixant del Puig del Migdia





Els tres rocs / Puig Galí





Si encara no us hi heu inscrit, hi ha fins dimecres 10 per a les inscripcions anticipades!

Retrospectiva de tardor

Deu ser cosa de la tardor, del fred que arriba, de la melangia dels vespres foscos del post-canvi d'hora. La qüestió és que darrerament miram enrere. Fa no gaire, per celebrar el primer aniversari del Uep sa velo!. I ara, el company en Josep ha penjat al youtube un muntatge d'imatges que en teoria havia de ser de les seves darreres sortides, però que a la pràctica és una mena de retrospectiva de les sortides dels darrers dos anys. Açò m'ha provocat qualque alè de melanconia. I és que amb aquesta cosa de vogar per la muntanya no te n'adones i, més que cames, el que acabes fent són amics. Ala, ja m'he posat sensiblón! Segurament, si hagués mirat el muntatge amb el so engegat, no m'hauria passat açò; i és que, coneixent els gustos musicals d'en Josep, m'esper el pitjor... ;)

Ell mateix diu:

Aquest estiu no hem estat molt actius però alguna coseta s'ha anat fent, la tardor sembla que ha entrat amb més activitat, ja ho veurem. Durant aquests dies he/hem anat a fer diferents rutilles (Puigmal, Cap de Creus, Oix - Beget, per Olot, per les Gavarres....) i alguna cursa, popular i algunes que no tant (Sant Martí Vell, Melianta, Tramunbike, Sant Martí de Llémena, Amer)... En fi, que he anat fent fotos i he fet un altre video dels quedem per sortir últimament. Es troben a faltar alguns vells companys que també m'agradria que hi sortissin, en aquest vídeo. També hi he afegit alguna foto d'aquestes que tenia perdudes al sac...

Nou bloc: Beteterus Sense Fronteres

La setmana passada vaig rebre un correu que m'informava d'una bona notícia: el naixement d'una nova criatura virtual, el bloc Beteterus Sense Fronteres. Al seu darrere hi ha el grup BTTgirona i la web A Girona en BTT, i més concretament en Josep M., la seva ànima mater. Fins ara havia tingut la sort de seguir les cròniques que s'anaven enviant per correu i puc assegurar sense por a equivocar-me que la qualitat i l'èxit del bloc estan garantits. Primer, perquè el seu coneixement dels camins i indrets dels voltants de Girona és envejable; i segon, per la seva gràcia a l'hora d'escriure, que fa que les seves cròniques siguin ben divertides.

Ara segurament ja hi deu haver qui sospita que som coneguts o amics o alguna cosa semblant i per açò en faig aquestes lloances. No anau mal encaminats, tot i que no és exactament açò. Resulta que he descobert que en un dels seus primers articles ha parlat molt bé del meu bloc. Així que tots aquells que vulgueu una lloança del vostre bloc, ja sabeu el que heu de fer! ;)

Bromes a banda, molta sort als Beteterus Sense Fronteres! Com diu un bon company nostre: ens veiem pels corriols i trialeres de la terra!

Descartes i les rodes amb sobrepès

Cap a l'any 1628, als 32 anys d'edat, el filòsof francès René Descartes començava la redacció de les seves Regles per a la direcció de l'enginy, un conjunt de pautes destinades a "la direcció de l'enginy per tal d'emetre judicis sòlids i vertaders sobre totes les coses que es presenten". Vos demanareu: i a què ve ara aquest rotllo tan pedant? Tampoc jo no ho sé gaire, no vos penseu! Simplement, aquesta és l'única cosa que em ve a la ment quan pens en l'any 1628.

M'explic: 1628films és, segons les seves pròpies paraules, "una estructura de producció audiovisual" formada per dues persones que realitzen vídeos quasi tan bons com els meus... sí, d'acord, potser sí que són un poc millors... venga, vale, ho reconec: res a veure, els vídeos d'aquests francesos són una autèntica virgueria! Si entrau a la seva web hi trobareu material de sobres per perdre mig capvespre embadalits. Si ho preferiu, també trobareu la majoria dels seus vídeos al canal de youtube lele38.

El vídeo Chaine contre Chaine és segurament el que té més treball de producció al darrere. Tot i així, crec que tots aquells a qui ens agrada el btt i la muntanya ens decantarem pel que teniu a continuació:



Aquest vídeo ha merescut als de 1628films el primer premi en el concurs que es fa a la trobada francesa de freeride Fat Wheels. Si entrau a la web de Fat Wheels i remenau un poc hi trobareu els vídeos dels altres finalistes, tots ells magnífics.

Sembla ser que aquests gavatxos finalment han tret profit a les regles cartesianes per dirigir l'enginy... Ben segur que en René no pensava en rodes grasses quan les va idear, però què hi farem, val més açò que res!