Tímides rodades damunt sa neu

Com que enguany els Reis ens han duit neu, ahir em vaig aixecar amb el ferm propòsit d'emular l'Homo Ciclens Xevilensis: enfilar-me a una muntanyeta dels voltants de Girona i solcar la neu amb les rodes de la velo. Amb la il·lusió d'un fillet petit -la gent de mar ja ho tenim, açò, quan veim neu- em vaig dirigir cap als Àngels, que és la que em queda més a l'abast. Tanmateix, al cap de poc vaig començar a endevinar que no en trepitjaria gaire, de neu, ja que només havia agafat damunt els arbres i l'herba. No vaig poder fer les meves tímides rodades damunt sa neu fins quasibé a dalt de tot dels Àngels.

Aquestes són qualcunes de les fotos que vaig fer:

A la zona de Sant Miquel i els Àngels, la neu va agafar pràcticament només damunt dels arbres...

...i l'herba.

Al final vaig acabar bastant més xop del que fiava, perquè, en passar per un carrerany, la neu acumulada a les fulles dels arbres i arbustos m'anava caient al damunt.

Per fi, l'anhelada rodada damunt la neu. Com es pot observar a la foto, no es va acumular gaire gruix...

Davallant dels Àngels... es veu que no era el primer que hi passava, ahir matí.

Blanc...