Santa Àgueda, a peu i amb velo

No hi havia pujat en tota la dècada anterior, i no estic segur si tampoc en l'altra, i en aquesta acabada d'estrenar ja hi he pujat dues vegades... Santa Àgueda tècnicament no sé si és una muntanya, un puig o un simple turó, però aquí sempre li hem dit muntanya. Amb 254 metres és la tercera més grossa de Menorca, si no m'equivoc, després del Toro i de s'Enclusa. La gràcia que té respecte les altres dues és que no s'hi pot accedir per carretera asfaltada, sinó només per un camí de terra que ara mateix està en molt bon estat i, a la part final, per una calçada romana que es conserva molt bé. Si a dalt del Toro hi ha un santuari i a dalt de s'Enclusa hi ha les restes d'una base militar nord-americana, a dalt de Santa Àgueda pateixen la tramuntana les restes d'un castell defensiu de l'època musulmana, amb torres, restes de la muralla, etc.

Pel que fa a la ruta, res a destacar, a part d'un petit detall que m'havia oblidat i que en Pau m'acaba de recordar en el seu comentari: que m'he descuidat de treure el bloqueig a la suspensió i he fet tota la pujada i la part dura de la davallada bloquejat... ja m'ho semblava, a jo, que hi havia cosa que no funcionava! Jo ja ho feia pagar a les rodes masas inflades, i a jo mateix, que m'estic tornant finolis amb tanta velo de carretera, etc.

Vos deix amb unes quantes fotos, fetes la majoria el dia que hi vaig pujar a peu, diumenge passat, i algunes com la primera avui, que hi hem pujat amb velo:

Vogant dalt Santa Àgueda, per primera vegada.

Paret que tanca la darrera part del camí. Pels no menorquins: aquesta pedra que sobresurt és la part de dalt d'un botador.

Bouer mig en runes, encarat a sud, evidentment.

Lateral del bouer, arbrets esplomitxats i el cap de Cavalleria de fons.

Calçada romana que puja fins dalt de la muntanya. Per cert, vos present mon pare i es ca, en Xoroi, que com que té nom d'un cèlebre moro menorquí, allà s'hi sentia com a casa.

Figuera despullada, paret seca i el Toro.

Roca foradada, cases de lloc i la mar... sempre la mar.

Lliris (són de la planta de lliri, aquestes fulles?), caramuixes i un tros de muralla.

El mateix que a l'anterior foto, més l'illa dels Porros (amb 'o' oberta, que no és el que pensau...) i el cap de Cavalleria.

Esquelet de figuera.

Calçada romana. Aquesta és la primera part, amb poca pendent. Més envant la pendent és bastant més forta i l'empedrat està en bastant pitjor estat. Si està humit, com era el cas d'avui, és molt difícil fer-ho tot dalt la velo.

Sabent com hi deu tocar allà dalt la tramuntana, no és gens estrany que els arbres creixin així d'inclinats.

Restres de la muralla, mirant cap a Cavalleria.

Es Pla Verd a la llum del capvespre, amb la línia de la mar de fons.


.