Camí de Cavalls, vogant vora la mar

El Camí de Cavalls presumeix de ser un dels pocs camins amb una cançó dedicada a ell. D'acord, la cançó en qüestió no fa llarg, però pitjor és no tenir-ne, que és el que suceeix a la immensa majoria de camins del món mundial. Noltros no ho sabem, però a ell és el que més orgull li proporciona. La canta a tothora, i mira que la melodia és empalagosa! La lletra diu així (recit de memòria):

Camí de Cavalls, tu voltes s'illa, vas sempre alegre per plans i penyals, i de bon matí tu sents com canten, es verderols, rossinyols i pardals. Per entre mates de murtra florida, entre esbarzers, caramuixes i carcs, tu vas voltant de Migjorn a Tramuntana, de Ciutadella as cap de Llevant...

El Camí de Cavalls, a part de ser un camí amb cançó, és un camí que, com diu la cançó -i perdonau el joc de paraules-, volta l'illa. Servia antigament com a via de comunicació, però sobretot per vigilar la costa per prevenir els temuts -i a èpoques recorrents- atacs estrangers. Com que ara els atacs estrangers no arriben per mar, sinó per altres vies, el Camí de Cavalls ha estat relegat a un ús bàsicament recreatiu o de via d'accés a qualcunes platges. En els darrers anys ha estat font d'agres controvèrsies que aquí no ens correspon de comentar.

Dissabte passat vam anar amb un parell de bons amics a fer un tall d'aquest camí, el que transcorre per la costa sud de Ciutadella, entre la Cala Parejals, al costat de la Cova des Pardals, i Cala Galdana, passant per Cala Vell, Son Saura, Es Talaier, Cala'n Turqueta, Macarella i Macarelleta. L'anada fins a la Cova des Pardals es sol fer pel camí de s'Hort de ses Taronges, mentre que la tornada de Cala Galdana a Ciutadella la vam fer aquesta vegada prenent la costa que puja cap al lloc de Santa Galdana, a l'extrem d'una bifurcació del Camí Vell. És una volta prou habitual per als practicants del btt a Menorca, i té l'avantatge que pot tallar-se en cadascuna de les cales esmentades iniciant el retorn cap a Ciutadella. En total surten uns 38 quilòmetres amb uns 365 metres de desnivell acumulat. Hi han trams llargs de camí rural asfaltat. El Camí de Cavalls en qüestió és ciclable en la pràctica totalitat, tot i que presenta alguns punts més tècnics, en especial la davallada trialera a Macarella, curta però intensa. A part d'açò, la del dissabte va ser una ruta un tant diferent ja que va incloure un petit moment espeleològic, com veureu més avall.

Si voleu més informació sobre el Camí de Cavalls, aquí hi trobareu un bloc dedicat íntegrament al camí i aquí un altre d'uns mallorquins que el van fer tot en dues jornades (o almanco açò és el que diuen). Vos deix amb unes quantes fotos comentades i un petit muntatge amb acompanyament musical.

Vogant pel Camí de Cavalls, entre Es Talaier i Cala'n Turqueta.

Una altra imatge del Camí de Cavalls, ja arribant a Cala'n Turqueta.

Platja de Son Saura. Les pluges recents han fet que vogar damunt l'arena no sigui la tasca gairebé impossible que és a l'estiu, quan l'arena és ben seca i solta.

Diferents tonalitats de blau trencades pel rastre d'escuma blanca d'una barca. En aquesta ruta moltes estones vogam amb la mar a la nostra dreta (o a l'esquerra, és clar, si la feim en la direcció oposada).

Els tres integrants del petit pilot amb Son Saura de fons.

Es Talaier és una caleta entre Son Saura i Cala'n Turqueta que sovint passa desapercebuda.

Cala'n Turqueta té una de les arenes més fines i blanques de Menorca. Fa uns cinc o sis hiverns, un seguit de temporals de sud van endur-se tota l'arena que es veu en aquesta imatge. Tanmateix, si no es toca, l'onatge de la mar poc a poc torna a posar les coses al seu lloc. Malament el dia que no sigui així.

Macarelleta és sens dubte una de les cales més polides de Menorca. A recer de les corrents que omplen d'alga la veïna Macarella, les seves aigües exhibeixen un turquesa impecable sempre que estan encalmades.

Es sol dir que Macarelleta és una cala nudista. Diria que no està reconeguda com a tal, no ho sé assegurar. Només sé que és una cala preciosa, que és allà ja des de molt abans que hi hagués res anomenat nudisme i que un dia que hi nedàvem amb el banyador posat una parella de turistes tipus hippie ens cridava no sé què de reprimidos. Res en contra de nedar en pèl, jo mateix ho faig quan m'hi sent còmode, però aquest tipus de justiciers se'm fan molt cansats, francament.

Macarella és la germana gran de Macarelleta (la boca de la qual podem veure en aquesta imatge). És també una de les cales més polides de l'illa, amb les seves altes parets calcàries, els seus pinars i el barranc al seu darrere. Tot i així, potser no té l'encant de la seva germana menor.

Baixant a la Cova des Moro, amagada a escassos metres del Camí de Cavalls en el tram que va des Talaier a Cala Turqueta, i a la qual s'accedeix pel forat de la imatge. De coves de moros n'hi ha unes quantes a Menorca i Mallorca... Un exemple cèlebre és la Cova d'en Xoroi, a Cala'n Porter, que se suposa que pren el nom d'un moro anomenat Xoroi. Normalment es tracta d'un moro enamorat d'una jove, la qual rapta per endur-se-la amb ell a la cova. Després ve tot allò de les petjades a la neu i un tràgic salt a l'abisme de l'acantilat.

Des de la Cova hi ha una magnífica panoràmica de bona part de la costa sud de Menorca.

Una barca plena de guiris passa just per davall de la Cova des Moro. Quan van sentir els crits que els hi fèiem, no se'n podien avenir de veure tres ciclistes saludant-los des d'un forat de l'acantilat. Per suposat, tots ens van saludar amb el braç ben estirat i ens van tirar moltes fotos. Des de tan enfora devíem quedar polits i tot, dins aquell forat negre!

Els tres expedicionaris amb Macarelleta de fons.

I per acabar, aquí teniu un muntatge xerequet de totes les fotos i un parell de vídeos (de molt baixa qualitat) dels dos punts més complicats de la trialera de Macarella.