dimecres, d’abril 02, 2008

Més assumptes pendents: l'Alta Garrotxa amb casc i guants

Són dies d'enllestir assumptes pendents... Dijous vam acabar com tocava la ruta dels sants i les roques. Aquest dissabte va ser el torn de la ruta que va estrenar aquest bloc i que, més temps enrere, ens havia estrenat d'alguna manera a noltros com a bikers. Fa dues setmanes ens havíem proposat repetir-la, però aquell dia, l'emoció o la por -o una mescla de les dues coses- va fer que un de noltros -no en diré el nom per no alimentar ressentiments- es va deixar el casc i els guants a casa. Com ja vaig comentar en el seu moment, no era un bon dia per descuidar-se res d'açò. Aquell dia, per treure'ns el cuc, vam acabar fent una volteta de 100 quilòmetres per les Gavarres. A part, vam fixar al calendari el primer dia que podíem coincidir per tornar cap a Oix a fer la nostra apreciada volta per l'Alta Garrotxa: el 29 de març.


El 29 de març va arribar. Vam agafar els guants i el casc i fam fer cap en direcció a Oix. Ara no m'entretendré a descriure aquesta ruta, donat que ja ho vaig fer abastament mesos enrere. Al blog Aventuras en btt també en trobareu una ressenya; la van fer fa poc i coincideixen en assenyalar que es tracta d'una ruta 5 estrelles. Avui només penjaré quatre fotos i faré una llista d'accidents i desperfectes.



Llista d'accidents i desperfectes


- 5 o 6 caigudes (o tal vegada siguin 7? A estones se sentien crits i renecs que podrien correspondre a una caiguda, però també a una escarrinxada, un xoc amb una branca d'un arbre, un mal toc amb una pedra, un cop de pedal a la tíbia...).

- 2 engronades testiculars.

- 2 plats rascats.

- 1 patilla del canvi (només una?) lleugerament torçuda.

- 1 cable del desviador romput.

- 1 eix afluixat.

- 3 rebentades i 1 punxada.

- Qualque trosset més amb pintura saltada.

- Una branqueta entre les pastilles de fre (?). Difícil de treure.

- 2 bidons secs d'aigua i un amb restes de pixum.

- Surtit variat de rascades i cops a diverses parts del cos.

- Novetat (no me'n vaig donar compte realment fins ahir): un genoll recaigut en la lesió... que bé!

- I segur que em deix alguna cosa...


(M'agrada exagerar, però aquesta vegada realment no ha fet gaire falta!)



En positiu podem destacar la lliçó magistral sobre bestiar boví que ens va donar el ramader que té cura de les vaques braves que hi ha a prop de Camprodon. El bon home ens va confirmar el que des de la primera vegada ja havíem sospitat: millor no jugar amb aquelles bísties; no són vaques de Pirineu, sinó de plaça de toros. Tot i així, un de noltros va semblar no captar el missatge: parlar per tranquilitzar una vaquilla no consisteix precisament en agitar un braç amunt i avall amb virulència i anar dient Fuig! Fuig! amb ritme accelerat... ;)


Arribant a la ruïnosa casa de les Feixanes, just a dalt de la primera pujada de la ruta i a punt d'encarar la més difícil de les trialeres que baixarem. La humitat de les darreres pluges, que feia patinar la roda davantera damunt de qualsevol arrel o a la més mínima inclinació d'una pedra (prohibit tocar el fre), va provocar diverses caigudes i multitud d'ensurts. A la foto es veu en Josep a punt d'acabar la pujada i, al fons, un servidor arrossegant la velo amb la segona punxada de la jornada. Tot just érem al quilòmetre 7 i mig!



Bona part de la ruta transcorre per corriols ben diversos: de pujada, planers i de baixada; entre vegetació arbustiva, travessant prats o a l'ombra de l'obaga; rocosos, abruptes, suaus, humits, amb fulles caigudes dels arbres, amb un perillós vessant en un dels costats, etc. Tots ells tenen en comú el fet d'ésser força tècnics, veient-nos forçats a posar en molts moments -i en el millor dels casos- peu enterra.




Un altre tram de corriol, aquesta vegada sense majors complicacions, planer i envoltat d'arbres.




Final de la darrera baixada de la jornada.




Pedalant pel corriol de l'atra foto. Tot i que aquest tram no és especialment tècnic, el fet d'ésser estrets i amb petits obstacles fa que avançar per aquests carreranys sigui més dificultós -i per suposat més divertit- que fer-ho per camins més amples com el de les dues fotos següents.



Aquest tall de pista en bon estat és realment una excepció en aquesta ruta, però per açò mateix també s'agraeix. Record que li vaig tirar una foto perquè ens havíem aturat a reparar una altra punxada.


Arribant a Beget, amb la riera que creua el poble a la nostra esquerra.




Poc després de passar pel Coll de la Creueta, on hi ha una creu i dos bancs, tenim aquesta perspectiva de Camprodon.



Arbres pelats i plantes florides damunt la Vall de Beget. El final de l'hivern i el principi de la primavera es disputen els darrers dies de març.




Els tres genets de l'apocalipsi. No es pot dir exactament que aquesta vegada se'ns hagi fet curta, però de tornada ja xerràvem de com podríem allargar la ruta...




Aquí podeu explorar el track:




I aquí vos el podeu descarregar.



Ja que hi som, aprofitaré l'avinentesa per promocionar el reportatge en vídeo que d'aquesta ruta vaig fer l'octubre passat, peça única dins el seu gènere de muntatges casolans de sortides amb btt, altament recomanable si teniu 5 minutets i no sabeu què n'heu de fer. Si teniu qualque altra cosa per omplir-los, no ho dubteu ni un moment: anau a fer lo altre.



4 comentaris:

Xevi ha dit...

Je, je...

Mira que deixar-se el casc!

Sento lo del genoll. Recupera't aviat.

Molt bé tot, llàstima, que, aquesta vegada els escales van quedar a mitges.

Jo_oN ha dit...

Quin tros de ruta Joan i Cia! Aquesta no me la puc perdre... Quina feina que se'm gira!!!

Per cert... Spamejo una miketa:

Et deixo el Link de la Marxa de St. Pol d'aquest any que estem preparant amb tota la il·lusió del món. Com sempre gratix i amb un recorregut "de luxe"...(dintre les nostres possibilitats)


http://www.foromtb.com/showthread.php?t=293263

j o a n f t ha dit...

Les escales a què fa referència en Xevi són unes que hi ha a Beget i que l'altra vegada ell va pujar senceres, per sorpresa seua, meua, i d'una família de domingueros que passava per allà.

jo_on, spameja, spameja tranquil! Em feia ganes venir a la vostra marxa, i no només perquè és gratuïta, que també, sinó perquè el recorregut promet molt! L'any passat ja em vaig quedar amb les ganes de venir, i aquest any me l'hauré de tornar a perdre perquè seré a Menorca... Haurem d'esperar a l'any que ve! Ànims i que vos vagi molt bé!

Anònim ha dit...

Al tanto amb aquesta ruta que és força durilla i no apte per diumengers, aviso pq desprès passa el que passa ja que la ruta no te escapatories en cas de pajara només queda l'opció de fer fins gairebe la creueta i tirar cap a camprodon.
Al loru!!!!!!

Gboy.