dimarts, d’octubre 23, 2007

Vogant per l'Alta Garrotxa. Segon assalt

En tot hi ha una primera vegada. L'amorosa i la sexual són cèlebres, però no són ni molt menys les úniques. Siguin en l'àmbit que siguin, les primeres vegades sempre tenen un aire especial, alguna cosa que les fa irrepetibles, encara que sovint no hagin estat "la millor". Aquesta és, per exemple, la "primera vegada" que es publica una ruta en aquest bloc; tot i que potser no serà la millor crònica, segur que per sempre serà la primera. Pel que fa a les rutes amb btt, que és del que aquí es tracta, hi va haver una ruta que va tenir aquest regust de "primera vegada". Òbviament no era la primera ruta amb btt que feia, però sí que va ser la primera de certa envergadura. Diguem que va marcar un abans i un després en les meves sortides amb btt.

La ruta en qüestió la va "idear" el company en Xevi. Bé, açò de que la va "idear" és un dir, perquè el que vam acabar fent poc tenia a veure amb la seua "idea" inicial! Mirat amb sang freda, hauríem de titllar aquella jornada de fracàs rotund. Per resumir només diré que la ruta va durar unes 11 hores (vam fer el darrer tram ben fosc), va tenir 15 quilòmetres més dels previstos (part dels quals amb la velo al coll)... i açò malgrat que no vam fer els quilòmetres que tocava, sinó uns altres! I tanmateix, va ser una aventura irrepetible. Bé, almenys açò esper: que no es repeteixi! ;)

Idò bé, la qüestió és que ahir vam decidir rememorar aquella gesta. Aprofitant els corriols que havíem descobert per accident l'altra vegada, en Xevi va redissenyar el recorregut. En total, uns 53 quilòmetres, 1.400 metres de desnivell positiu acumulat i unes 5 hores efectives de ruta (és a dir, de pedaleig). Es tracta d'una ruta amb gran quantitat de corriols amb trams molt tècnics, alternats amb pistes que permeten rodar millor i gaudir amb més calma de l'entorn. El fet que hi hagi tants de trams tècnics és el que fa necessàries tantes hores per completar aquesta ruta de poc més de 50 quilòmetres.

Sortim d'Oix per anar a cercar el PR186, que coincideix a estones amb el GR11, i pel qual transcorre la major part de la ruta. Aquest camí comença essent una pista molt pedregosa encaixonada entre la Serra de Bestracà i el Ferran (933 m.). S'enfila cap a la vall d'Hortmoier, on hi ha uns impressionants roures mil·lenaris (que, tot sigui dit, no vam saber localitzar) i una ermita, Sant Miquel d'Hortmoier, que no deu ser gaire més recent. Aquí comença una de les pujades de la jornada, que ens remunta fins a la Collada dels Muls. Aquesta part de pujada es fa a l'ombra dels roures, castanyers i bacs que ens acompanyaran al llarg de tot el camí. I després de la pujada, la baixada pel Bac de les Feixanes; la més trialera de la ruta, que ahir encara estava banyada per les pluges de les darreres setmanes i no vegeu com patinava! Una vegada acabada la trialera ja som suvora Beget, encisador poble medieval encaixonat en una vall prepirinenca. Glop de la font, barreta, foto de rigor, i tornam-hi que hem fet bo! Segona pujada del dia, que ens remunta fins a Salarsa, on ens espera impassible l'ermita de Sant Valentí. Ho he d'admetre: aquests petits temples perduts enmig de la muntanya em captiven. Deixam enrere l'ermita (que ella, a diferència de noltros, té tot el temps del món) i planejam una estona per enmig de prats i per pistes més o manco en bon estat. En arribar a Bolòs (on trobarem una altra ermita, Santa Maria de Bolòs), toca altra vegada agafar fort el manillar i apretar les cames: pujada que ens remunta fins al Coll de la Creueta (1079 m.), molt a prop de Camprodon, passant pel Coll de la Masó (833 m.) i el Coll de Bolòs (922 m.). El Coll de la Creueta, com era d'esperar, deu el nom a una creueta que segur que deu haver desafiat innumerables ventades, pluges i nevades. A banda i banda de la creu, dos bancs de pedra amb vistes a les valls respectives: asseguts en l'un gairebé podem veure Camprodon; des de l'altre, tota la zona de Salarsa i Bolòs. Reprenent el PR186, que havíem abandonat a Bolòs donat que aquell tram està pràcticament perdut, ens endinsam gradualment en una zona ben poc transitada per bípeds. Resseguim una carena que travessa un bon feix de colls: d'en Sivilla, del Remei, de l'Alec, de Canemar, de la Bau, de Reclusanys... tots ells per damunt dels 1.000 metres d'altitud. Aquesta darrera part es fa majoritàriament per corriols idíl·lics, però també per camins més amples que no decebran el més exigent.

Per fer-vos-en una idea més acurada, aquí teniu un petit reportatge que he muntat:



Tanmateix, el vídeo no fa justícia a la qualitat de la ruta, ja que no hi surten els millors trams. Com sol passar, a les parts més interessants no se t'acut agafar la càmera perquè es necessiten les dues mans (i més) per mantenir-se sobre la velo. Així idò, la ruta transcorre per un ampli ventall de corriols que no surten al vídeo: ràpids entre arbres, tècnics, trialeros, rocosos, suaus, abruptes... A la foto en podeu veure una petita mostra. En aquest cas, la cosa era verda i relliscosa.



Aquest és el perfil de la ruta:



Aquí vos podeu descarregar el track.



Per acabar, una estampa de tardor:

8 comentaris:

CHAUEN Y ANA ha dit...

Hola, podria dir moltes paraules ja que el video y la ruta ben les mereixen, peró com no és el meu for només en dic una, XAPÓ!
Saluts!

Xevi ha dit...

Hola Joan.

Si em permets, afegiré a la teva crònica que:

- Tot i que no vàrem trobar les celebritats milenàries catalogades com a tals, si en veierem altres que jo estic segur eren milenaris encara que no estiguessin dins cap catàleg. ESTIC SEGUR!!!
- També afegiria: En Xevi, que estava molt valent va pujar les escales de Beget totes seguides.

Endevant amb el blog!!!

Josep Maria ha dit...

Ei Joan!

Molt bona idea això del blog, una bona manera de compartir experiències. Començar-lo amb una ruta per l'Alta Garrotxa (una de les zones més meravelloses que conec) ja li dona prestigi per si sola, però el muntatge de vídeo que has fet encara el supera!

Has posat el nivell molt alt. Endavant!

Josep Maria
BTTGIRONA

Ludovico Simplon ha dit...

Eps!, m' apunto aquest blog als meus favorits, precisament ara farà cosa d' un mes, vaig fer una ruta semblant amb el bordegàs del meu cunyat, aqui en pots veure una altre versió d' un dels paratges per on vareu passar en Xevi i tú, la banda sonora que em va acompanyar durant tot el camí era un pel diferent a la vostre, jeje http://es.youtube.com/watch?v=q0TEnMc1TNI
i una altra agradable coincidencia, aquest estiu vaig rodar per Santa Ageda, cala pilar, cala calderer, etc.. gran univers per la práctica del mtb es menorca, si no fos pel pagés que ens empaitava durant gran part del trajecte, aixó si que es esport d' aventura, vigilar que no et fotin un mastagot metre pedales. Endevant amb el blog Joan, has tingut una gran idea.

j o a n f t ha dit...

Puc corroborar que en Xevi va pujar les escales de Beget. Te don la raó amb el tema roures: no vindrà d'uns centenars d'anys! Segur que ara ja et sents millor ;)

Josep Maria, açò del "nivell molt alt" m'ha posat pressió! En qualsevol cas, deu ser degut en bona part a la ruta, que és excepcional. O sigui que serà difícil seguir a l'altura d'aquesta primera ruta. De totes maneres, s'intentarà!

Ludovico, per desgràcia tens raó: tot i que Menorca podria ser un petit paradís per al mtb, aquest es veu en part perjudicat per dos factors: la parcel·lació de tot el camp en parets seques, que per altra banda tenen una funció i un valor paisatgístic molt important; i per l'excés de zel d'alguns propietaris, que no té en absolut cap funció ni raó de ser.

Gràcies a tots pels vostres ànims!

Fermon ha dit...

Gràcies per penjar el track de la ruta. Ho vam fer aquest dissabte, prácticament com vosaltres excepte alguns colls resseguint el PR després del coll de l'alec i el corriol de baixada cap el seguer de pera, ja que nevava i el temps no era gaire bó per ensinsar-nos per corriols desconeguts.
Una ruta de 5 estrelles.
Gràcies

j o a n f t ha dit...

Hola Fermon! M'has emplomat "con las manos en la masa"!

Estic content que aquesta ruta us hagi agradat... no és per menys! Pot decepcionar a pocs amants del mountainbike. Aquest dissabte hi tornam, mai no ens cansarem de fer-la.

Tot i que us perdessiu el corriol final, que és espectacular, fer-la amb neu també deu tenir el seu atractiu...

Per cert, enhorabona pel teu bloc!!! L'he afegit als meus enllaços, i ara mateix me n'hi vaig a robar-te algun bon track d'aquests que tens penjats... ;)

Anònim ha dit...

En el track heu de treure l'accent que hi ha les primeres linees ja que sino no es pot obrir des del wikilog