Ara fa un any, quatre ciclistes diumengers ens vam arreplegar en un equip per participar en la 8ª Road Book de les Gavarres organitzada pel Geieg. Ens vam autobatejar com a Germans Gavarx, per lo de Gavarres, òbviament, i perquè ens assemblavem més als germans Marx que no a un grup de ciclistes amb cara i ulls. Tot i que ens ho vam passar bé, va quedar entre el personal certa sensació de decepció, així que aquest any, quan s'aproximava la cita, no vaig insistir gaire en la idea de repetir participació gavarxiana.
Així idò, sense res millor a fer, diumenge passat vaig sortir en solitari a passejar l'animal de dues rodes per les Gavarres. Bé, açò de "en solitari" és un dir, perquè al cap de poc em vaig començar a creuar amb participants a la 9ª Road Book, tant de color groc (que feien la volta llarga) com de color blau (els de la curta). Quan vaig veure els primers em va fer gràcia; en creuar-me els segons i veure com discutien entre ells sobre el camí a seguir vaig sentir certa enyorança d'ara fa un any; però en creuar-me els enèssims, que m'advertien que venien del corriol que jo em disposava a enfilar, ja no em va fer tanta gràcia. Més que res perquè aital corriol és molt estret, amb curves, i ells el feien de baixada (i jo, com haureu endevinat, de pujada). El corriol en qüestió és el que ens eleva des de la Vall Fetgera fins a la pista que connecta la carretera d'Els Angels amb la de Montnegre.
Els Germans Gavarx no hi van anar, però qui sí que ho va fer va ser l'Inefable (amb article determinat i majúscula; vegeu nota al final de l'article), que va aprofitar l'ocasió per fer-ne una de les seves. Fa uns anys ja hi havia participat, i en aquella ocasió, just quan ell i l'acompanyant anaven primers, van quedar-se totalment bloquejats en un trencant. La raó: que dues pàgines del llibret estaven unides, de manera que, òbviament, les indicacions no quadraven amb la realitat. Aquesta vegada, però, la cosa va anar més enfora. L'Inefable i el seu company d'equip, n'Oriol, van arribar a meta amb un altre grup que havia sortit abans que ells. En principi, per tant, eren els guanyadors. Ara bé: els hi faltava per marcar un control, pel qual van passar tot i no veure la balisa. Així idò, els guanyadors van ser els de l'altre equip.
Avui dimarts, només dos dies després de la Road Book, l'Inefable i un servidor hem anar a repetir-ne el traçat. D'aquesta manera, l'un feia penitència per l'imperdonable descuit mentre l'altre es treia l'espina de no haver-hi anat quan tocava. Per desgràcia meva, l'Inefable no només volia fer penitència sinó que, a més, semblava voler repetir el temps de diumenge! ;) Bromes a banda, ha estat una volta divertida per un traçat que, pel meu gust, era millor (i més dur) que el de l'any passat.
Per a informació oficial sobre la prova i consultar les classificacions, feis click aquí.
Així idò, sense res millor a fer, diumenge passat vaig sortir en solitari a passejar l'animal de dues rodes per les Gavarres. Bé, açò de "en solitari" és un dir, perquè al cap de poc em vaig començar a creuar amb participants a la 9ª Road Book, tant de color groc (que feien la volta llarga) com de color blau (els de la curta). Quan vaig veure els primers em va fer gràcia; en creuar-me els segons i veure com discutien entre ells sobre el camí a seguir vaig sentir certa enyorança d'ara fa un any; però en creuar-me els enèssims, que m'advertien que venien del corriol que jo em disposava a enfilar, ja no em va fer tanta gràcia. Més que res perquè aital corriol és molt estret, amb curves, i ells el feien de baixada (i jo, com haureu endevinat, de pujada). El corriol en qüestió és el que ens eleva des de la Vall Fetgera fins a la pista que connecta la carretera d'Els Angels amb la de Montnegre.
Els Germans Gavarx no hi van anar, però qui sí que ho va fer va ser l'Inefable (amb article determinat i majúscula; vegeu nota al final de l'article), que va aprofitar l'ocasió per fer-ne una de les seves. Fa uns anys ja hi havia participat, i en aquella ocasió, just quan ell i l'acompanyant anaven primers, van quedar-se totalment bloquejats en un trencant. La raó: que dues pàgines del llibret estaven unides, de manera que, òbviament, les indicacions no quadraven amb la realitat. Aquesta vegada, però, la cosa va anar més enfora. L'Inefable i el seu company d'equip, n'Oriol, van arribar a meta amb un altre grup que havia sortit abans que ells. En principi, per tant, eren els guanyadors. Ara bé: els hi faltava per marcar un control, pel qual van passar tot i no veure la balisa. Així idò, els guanyadors van ser els de l'altre equip.
Avui dimarts, només dos dies després de la Road Book, l'Inefable i un servidor hem anar a repetir-ne el traçat. D'aquesta manera, l'un feia penitència per l'imperdonable descuit mentre l'altre es treia l'espina de no haver-hi anat quan tocava. Per desgràcia meva, l'Inefable no només volia fer penitència sinó que, a més, semblava voler repetir el temps de diumenge! ;) Bromes a banda, ha estat una volta divertida per un traçat que, pel meu gust, era millor (i més dur) que el de l'any passat.
Per a informació oficial sobre la prova i consultar les classificacions, feis click aquí.
A continuació teniu informació sobre els quilometratges, desnivells, perfils i tracks de les dues voltes, la curta i la llarga, de la Road Book de les Gavarres 2008:
Volta curta: 32 quilòmetres i 840 metres de desnivell acumulat.
TRACK (clicau damunt la imatge)
PERFIL (curta):
Volta llarga: 45 quilòmetres i 1.200 metres de desnivell.
TRACK (clicau damunt la imatge)
PERFIL (llarga):
* Inefable: Que hom no pot expressar per mitjà de paraules.
%201-04-2024.JPG)
.JPG)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada