dilluns, de juliol 12, 2010

Solcant el ponent menorquí


Mentre no acab d'enllestir la interminable quarta part de la crònica del Camí de Cavalls NON-STOP, penj unes quantes fotos d'una de les diverses sortides amb kaiac que he fet darrerament. De pas aprofit per presentar-vos el meu nou juguet (al darrer article que vaig penjar hi sortia el d'en Pau):


El company de remades va ser en aquesta ocasió en Jaume, una mala infuència que darrerament apareix massa per aquest blog... Diu que ja fa anys que té una sèrie de males pensades per fer amb kaiac, i que ara té les males pensades i a més també un boig disposat a dur-les a la pràctica. A que no endevinau de qui es tracta...

Vam sortir des Platjals (o Son Xoriguer) en direcció al cap d'Artrutx, on vam virar a la dreta resseguint la línia de costa. Abans de partir havíem anat a deixar el meu cotxe a la platja de Cala'n Blanes, a l'altra punta de la badia, per poder fer així una ruta lineal. Una de les diferències entre el kaiak i la bici és, en efecte, que amb el kaiak has de tornar forçosament per allà on has passat ja abans, a no ser que estiguis prou fort i sonat com per donar la volta a l'illa sense aturar... cosa que, per altra banda, no penseu que no se'ns ha passat pel cap.





Al girar el cap d'Artrutx ens vam trobar la mar un poc moguda, suficient com per posar a prova en un parell d'ocasions el meu equilibri sobre el kaiac i suficient, també, com perquè agraïssim quan, més o menys cap a cala Blanca, la mar es va encalmar un poc.

Vam anar entrant en totes les cales i arraconades, cosa que allargava sensiblement el recorregut... però en teníem ganes i, previsiblement, també prou temps. Un dels moments més estranys va ser al passar per l'interior del dic que s'està construint defora el port de Ciutadella. Tot i el cert malestar que em va provocar, almenys vaig poder comprovar que la cova en què havíem passat tantes estones a l'època de l'institut encara segueix intacta.

Tot i que havíem deixat el cotxe a Cala'n Blanes, quan vam arribar allà, després de resseguir bona part de la badia, vam decidir arribar fins al cap de Banyos, resseguint d'aquesta manera tota la badia i un bon tros del litoral del ponent menorquí. En total ens van sortir més d'11 milles i ens hi vam estar unes 2 hores i mitja, si no vaig errat.

Al cap de Banyos, per cert, vam poder contemplar des dels nostres kaiacs una plàcida posta de sol: