Amb alforges per Irlanda (1 de 9). Shannon - Tarbert

Illa gran, illa petita.

Fa uns quinze anys, quan passava el juliol a Cork, vaig pensar que un dia havia de tornar a aquell país, i a poder ser per veure un concert d'U2 a ca seua, Dublín. Fa quatre anys, després del concert dels irlandesos al Camp Nou, vaig decidir que el viatge a Dublín no podia passar de la propera gira. Fa un any, quan vaig tornar d'un viatge solitari amb velo per Sardenya, vaig prendre la determinació de repetir l'experiència de viatjar tot sol amb velo. I vet aquí que totes aquestes decisions, preses al llarg d'anys, es van fondre en una de sola quan vaig saber que U2 feia una nova gira el 2009 amb la corresponent aturada a Dublín.

Així idò, feia molts de mesos que tenia la decisió presa: solcar la verda Irlanda durant un parell de setmanes a cop de pedal, tot sol, i acabar el viatge assitint a l'assalt d'U2 a l'estadi Croke Park, a Dublín.

Tots aquests plans, que havien anat agafant forma tant a poc a poc i que em tenien tan il·lusionat, se'n van anar per enterra amb una simple telefonada rebuda un dissabte de capvespre:

-Ep Joan! Com va açò? Vas dir que fiaves anar a Irlanda amb velo, es ver? Idò mira, és que n'estàvem xerrant aquí mentre fèiem es cafè... i mos hi apuntam.

Ja la dus! Sense saber ni gens ni poc com havia anat cosa, el que havia de ser un viatge en solitari s'acabava de convertir en un viatge de germanor amb bona part dels amics de tota la vida, més n'Albert, que no és de tota la vida però no per açò li deixam de fer amic.

Irlanda, velo, U2, amics... què més podria demanar?

Com no podia ser d'altra manera, vam acabar batejant l'expedició: Eiretour. El plan era el següent:

- 20-24 de juliol: volar de Girona a Shannon i anar baixant a cop de pedal, amb voltera quan valgués la pena, fins a Killarney.
- 24 de juliol: agafar tren de Killarney a Dublín.
- 25 de juliol: concert d'U2 a Croke Park, Dublín.
- 26-29 de juliol: tren de Dublín a Galway, i anar baixant, vorejant la costa, fins a Shannon.
- 29 de juliol: avió de tornada, de Shannon a Girona.

I encara que sembli increïble a aquells que ens coneixen, açò és bàsicament el que vam fer.

En resum: vam recórrer un bon tros del sud-oest irlandès, ni més ni manco que el que es pot veure en aquest mapa:


Mostra un mapa més gran

La primera etapa, Shannon - Tarbert (del punt D a l'E del mapa), va tenir uns 70 kms., inclosos un parell que vam fer dins del Ferry per travessar la badia de Shannon des de Durrane Lower a Tarbert. Com que no hi ha gaire a dir pel que fa a la ruta en si mateixa, reduiré la crònica a unes quantes fotos comentades:

Els vuit eiretourencs pujant a l'avió de Ryanair, a la pista de l'aeroport de Girona.

Fent coa per facturar l'equipatge, vuit voluminoses caixes plenes de ferros i neumàtics. La dona encarregada d'atendre'ns no va fer bona cara precisament quan ens va veure aparèixer amb tot aquell material.

I evidentment, tot el que havíem desmuntat i empaquetat ho vam haver de desempaquetar i muntar una vegada vam arribar a l'aeroport de Shannon. Sort que no ens veia l'hostessa de facturació de Girona! Li hauria agafat cosa, mesquineta...

I ja hi som! Tothom ben equipat i a punt per a completar la primera etapa de l'Eiretour!

Primera aturada tècnica, després de 500 metres. A un servidor li van sortir volant (literalment) les dues alforges. Al cap de 500 metres més, vam haver de fer una altra aturada... i una altra... i una altra...

Circular per l'esquerra; açò, i el color verd omnipresent, és el primer que perceps d'Irlanda. A la imatge es veu la canya amb la bandereta de Menorca que vam passejar durant quilòmetres i quilòmetres. Aquí encara li faltava la mitja taronja: la irlandesa.

Badia de Shannon.

Dues fotos d'equip, travessant la badia de Shannon a bord del ferry que comunica Durrane Lower amb Tarbert.

Que no hi falti sa piloteta.

Far, cel i mar atlàntics.

Far, cel i mar atlàntics; bandereta menorquina.

Recorrent els pocs quilòmetres que hi ha des de l'embarcador del ferry fins a Tarbert. A l'esquerra es pot veure la típica imatge de la badia mig buida, o mig plena, depenent de la marea.

The Ferry House, l'hotel on vam passar la primera nit.

Tots els membres del pilot brindant amb cervesa en l'únic pub de Tarbert que no ens va tirar cap enrere quan vam guaitar per la porta d'entrada. Ja s'anticipava el que s'acabaria convertint en l'hàbit inexcusable de cada final de jornada...

Dia rere dia es van anar definint els gustos cervesers de cadascú: uns es vam decantar per les negres Guiness, Murphy's o Beamish; altres, per la més suau Harp's, i un fins i tot es va conformar amb la sidra Bulmer's de pera. Així és com, a partir del tercer dia, un servidor, encarregat del fons comú, sabia perfectament quina ronda havia de demanar a la barra d'un o altre pub: "three Guiness, four Harp's and a Bulmer's, please", el qual rebia sempre més o manco la mateixa resposta: "here you have: four Harp's and a Bulmers; you'll have to wait a little bit more for the Guiness"... i és que la negra la boquen en dues tongades, aquests punyeteros!

Irlanda, velo, U2, amics... què més podria demanar? Bona cervesa? Idò també!

Imatge satèl·lit del recorregut de la primera etapa, des de Shannon (a la dreta) fins a Tarbert (baix a l'esquerra). Si clicau damunt la imatge anireu a parar a la web de wikiloc, on podreu descarregar-vos el track.

Continuarà...