Assumptes pendents: tots els sants i les roques

El passat novembre en Lluc, en Xevi i un servidor vam anar a fer la ruta dels 3 cims (així la van titular a cicloide, tot i que estrictament de cims se'n fan 4: Rocacorba, Santa Lena, Sant Roc i Sant Grau). En aquella ocasió vam haver de retallar la ruta a la part final, saltant-nos el puja-i-baixa a Sant Grau, per culpa de les molèsties que patia al meu genoll dret. La ruta ens va agradar. Ens vam proposar tornar-hi algun dia per fer-la sencera, amb tots els sants i totes les roques.

Aquest dia va arribar ahir, amb nova companyia: en Coke, que, al contrari del que pugui semblar, no està patrocinat per la Coca-Cola. El recorregut d'ahir va ser exactament el mateix que l'altra vegada fins que, a mitja baixada de Sant Roc, ens vam desviar a la dreta per un corriol menys trialero del que vam seguir mesos enrere. Amb un parell de desviacions de la ruta incloses, ens van sortir 71 quilòmetres amb uns 1.600 metres de desnivell. No està malament per ser un dijous.

La novetat respecte el novembre van ser les quantitats industrials de fang que ens embrutaven i dificultaven la tracció en els moments més inoportuns. De pujada a Santa Lena, un camí tallat per una enorme bassa ens va obligar a fer una variant per un corriol que ja havíem transitat en una altra ocasió.

El dia, que havia estat grisot i amenaçador durant tot el matí, es va esclarir com per art de màgia mentre menjàvem un plàtan a dalt de Sant Roc, deixant-nos disfrutar encara d'algunes imatges de colors vius.

Una vegada a dalt de Rocacorba vam notar un descens dràstic de les temperatures. El ventet provinent dels Pirineus nevats ens va gelar orelles, nas, mans i peus que ja teníem humits per culpa del fang i dels arbustos banyats. A la imatge es veu la pista que baixa de Rocacorba en direcció a Granollers de Rocacorba. Tot i ser relativament ampla, no es pot dir que sigui una baixada còmoda ni fàcil: pedres, branques i fang obligaven a estar en alerta permanent.

Les pluges d'aquesta setmana han aconseguit que -per fi!- les rieres i torrents duguin un poc d'aigua.

Masia en runes de camí cap a Sant Grau. Aquest cel de postal no té res a veure amb el cel gris i tapadot d'una estona abans.

Unes vaques pasturant als peus de Sant Roc.

Cingle de Sant Roc. Des d'aquí sembla més poca cosa del que en realitat és. A dalt del cingle hi neixen diverses baixades trialeres que valen molt la pena.

En Coke desafiant l'abisme dret damunt d'una llosa, a dalt del cingle de Sant Roc. De baixada, l'abisme ens va desafiar a noltros! Aquí el dia ja es començava a aclarir, però l'aire encara estava un poc entelat. Tot i que a la foto no es pot apreciar, amb els nostres ulls podíem divisar Rocacorba, el Cap de Creus i el Golf de Roses, el Montgrí i les Illes Medes, les Gavarres, Girona, Cassà, Llagostera, l'Ardenya, les Guilleries, etc.