Centre BTT Pla de l'Estany. Ruta 5

Diumenge passat, després de presenciar i disfrutar de l'espectacle de l'èlit mundial del mountainbike, en Xevi i jo ens moríem de ganes d'armar les nostres bestioles i posar-nos a vogar de valent. Bé, tampoc no hem d'exagerar: el dia no acompanyava gaire, esteia ennivolat i feia un fred humit d'aquells que se't calen fins als ossos. Clar que en Xevi, en la seva línia, considerava que feia calor; sempre a l'enrevés de la resta dels humans... El cas és que, fred o no, ens vam dirigir a l'aparcament del cementiri de Banyoles, on havíem deixat el cotxe amb la roba i les velos, i després d'un streaptease lleugerament exhibicionista al costat de la carretera ens vam enfundar els mallots i culots i cap a vogar s'ha dit!

La ruta escollida per completar aquesta jornada completa de btt va ser la nº 5 del centre btt del Pla de l'Estany. Un Centre de BTT és, segons se'ns diu a la mateixa web, "un espai de lliure accés pensat per als practicants de la bicicleta tot terreny (BTT o Mountain Bike), amb un mínim de100 km d’itineraris perfectament senyalitzats que parteixen d’un punt d’acollida amb informació turística i serveis per a la bicicleta.Tothom, debutant o expert, pot practicar amb tranquil.litat la BTT i alhora conèixer les riqueses paisatgístiques, naturals i culturals del país".

Fins a dia d'avui he tingut oportunitat de resseguir 7 de les rutes marcades pels Centres BTT del Gironès, el Baix Empordà, Salines Bassegoda i el Pla de l'Estany. La nº 5 del Centre de Pla de l'Estany no és la més dura físicament (aquesta és la nombre 28 de Salines Bassegoda), però sí que és sens dubte la més completa de totes elles, ja que transcorre per terrenys variats i té alguns trams relativament tècnics, tant de pujada com de baixada.

Són uns 40 i pocs quilòmetres amb uns 1.000 metres de desnivell positiu acumulat. La part inicial travessa el Pla de Centenys, el qual permet rodar durant uns quilòmetres pràcticament plans (fins i tot amb lleugera baixada) abans d'encarar la primera de les tres pujades de què es composa la ruta. Després d'atravessar Serinyà i creuar la carretera C-66, feim una petita aturada d'una font que diu "aigua no potable" perquè en Xevi carregui el seu bidó fins dalt d'un líquid turbi que ha passat pels filtres d'una granja de porcs. La pujada té alguna rampa prou forta i en general no deixa baixar la guàrdia en cap moment, ja que està plena de roques, moltes d'elles soltes. La pujada ens va elevant fins a prop del Pi de Sant Josep, a partir d'on començam el descens per un corriol molt divertit amb escalons de roca i tancat per la part de dalt en forma de túnel. Al cap d'una estona passam a un camí més ample però no per açò gaire més ciclable, ja que està ple de roques soltes i de regueres.

A partir d'aquí, a la zona dels Plans de Briolf (m'encanta aquest nom), Pla de Baix i el Pla de Cadamont, ve un tram de planejar per pistes en bon estat i a trossos formigonades, amb algun puja i baixa que en cap cas impedeix mantenir una mitjana de velocitat prou bona. Després d'uns 4 quilòmetres i de creuar el Ritort, el ferm de la pista es va tornant més inconsistent, amb pedreta solta, i el camí comença a inclinar-se fort per amunt. Un poc abans de Can Guixeres comença la segona pujada de la jornada, primer per la pista esmentada i més amunt per damunt d'un camí -literalment- de roca entretallada i escalonada; en aquest tram els que vagin amb una doble jugaran amb avantatge. La baixada aquesta vegada no és per corriol sinó per una pista no gaire ampla. Tot i així, es tracta d'un camí amb moltes corbes que no vos decepcionarà. Tot i que la baixada és prou llarga, quan arribam a baix no voldríem que acabés.

Aquesta vegada no hi ha descans. Just arribam a baix, a uns 160 metres d'altitud, iniciam la tercera pujada de la ruta, que ens elevarà fins als 360 metres d'altitud. Aquesta pujada és més escalonada i permet dosificar millor les forces. Atenció perquè en un moment donat, poc després de travessar el Torrent del Collet de Guixeres, a l'alçada de Can Prim, podria ser que us sortissin al pas uns cans Sanbernardos que us donaràn una càlida benvinguda. Jo les dues vegades que hi he passat he tingut la sort que estaven fermats, però en Xevi tot sol en una ocasió va disfrutar de la seva simpàtica companyia durant un un bon tall de pujada.

A partir d'aquí si vos he de ser sincers em falla la memòria, i abans que inventar-m'ho preferesc deixar-ho obert perquè voltros mateixos ho aneu a descobrir. Només vos puc dir que les sensacions van ser bones en tot moment i que, a jutjar per la imatge del perfil altimètric, quasi tot el que queda a partir d'aquí és baixada i planejar. Només un petit apunt: cap a la part final, anant per una pista bastant ampla, hi ha un caminet que es desvia a la dreta en direcció al Puig de les Gitanes (està senyalitzat). Tot i que començava a plovisquejar, vam decidir anar a provar sort a veure què hi trobàvem. No vam arribar fins a dalt, però si anau bé de forces i de temps vos recoman que agafeu aquest caminet. És un corriol fàcil de transitar però divertit tant de pujada com de baixada.

Quan vam arribar a Banyoles el sol i el mercuri dels termòmetres ja eren avall. A la Draga pràcticament no hi quedava rastre de la festa bttera que s'hi havia celebrat aquell mateix matí, i alguns encara aprofitaven el que quedava de cap de setmana per caminar al voltant de l'Estany. Per la nostra part, ens en anàvem cap a les respectives cases amb molt bon gust de boca després d'haver disfrutat d'una jornada completa de mountainbike, amb competició d'alt nivell al matí i una bona ruta al capvespre. Després de dos anys de repetir-la, es tracta sens dubte d'una combinació que promet convertir-se en tradició.

Aquest és el perfil de la ruta:

Aquí podeu explorar el track:

O si ho preferiu, vos el podeu descarregar a la web de wikiloc.

[AFEGIT DIUMENGE 24]

Acab de recordar que els companys en Lluís i en Josep van fer aquesta mateixa ruta el setembre passat i en van penjar un petit reportatge al youtube. Aquí el teniu:

Vídeo: Puig d'Arques, sostre de les Gavarres

El company en Josep ha penjat un vídeo al youtube de la sortida de dissabte passat per Romanyà i el Puig d'Arques. Aquí el teniu:

[Escrit dilluns 28 de gener] Fa una estona l'ha tornar a penjar, però amb una música diferent, que ja li va bé... ;) Aquesta és la versió definitiva:

Puig d'Arques, el sostre de les Gavarres

Dissabte passat va ser un dia d'estrenes. Estrena d'un GPS (gentilesa dels reis mags d'orient), d'un cim que mai no havia fet (el Puig d'Arques) i reestrena del genoll dret (després de prop de dos mesos de semi-repòs). La ruta escollida per estrenar aquests tres aparells: la nombre 9 del Centre de BTT del Baix Empordà. Es tracta d'una ruta curta que, tot i que és classificada com a negra (màxim grau de dificultat), no presenta majors obstacles físics ni tècnics. El plat fort és la pujada fins al Puig d'Arques (535 m.), tot i que açò de pujada ho hauríem de matisar, ja que la ruta surt de Romanyà de la Selva, a uns 320 metres d'altitud. En total, 750 metres de desnivell positiu acumulat en poc menys de 30 quilòmetres.

La ruta comença amb pujada cap al Puig d'Arques, on s'hi arriba passant pel Coll del matxo mort. Des de dalt de tot del cim es gaudeix d'una esplèndida panoràmica de 360º: cap al nord-oest, la serra de Rocacorba retallada sobre el fons dels Pirineus nevats, amb el Canigó i el Puigmal sobressortint per damunt de tot; cap al nord, l'Alta Garrotxa i la Serra de l'Albera; cap al nord-est, el Cap de Creus, el Golf de Roses i el Montgrí; cap a l'est, les darreres ondulacions de les Gavarres amb el mar al fons; cap al sud-est, el Puig de Cadiretes i, un poc més al sud, el Montnegre; cap al sud-oest, el Montseny amb les característiques Agudes i, al costat, Matagalls; i cap a l'oest, les Guilleries, Collsacabra, Puigsacalm, Sant Roc...

Típica imatge de les Gavarres, de camí cap al Puig d'Arques.

L'estació metereològica que hi ha dalt de tot del Puig d'Arques fa que aquest cim sigui fàcilment identificable des de molts punts del Baix Empordà.

A dalt de tot del cim també hi trobam aquest dolmen... o més ben dit, el que en queda d'ell. Realment no té res de particular més enllà del valor que li confereixen la seva antiguitat i la seva privilegiada ubicació.

El Puig Gros (469 m.), a un tir de pedra vist des del Puig d'Arques.

Vistes des de dalt del Puig d'Arques mirant en direcció sud-est.

Després d'una estona gaudint de les vistes, omplint un poc el gavatx i contant batalletes del present i del passat, tornam a qualcar les nostres velos i enfilam la baixada en direcció a les proximitats de Calonge. Al cap d'una estona de baixada per pistes en divers estat, ens desviam un moment de la ruta per arribar fins a l'església de Sant Cebrià dels Alls, una d'aquelles petites sorpreses que t'esperen amagades enmig de les Gavarres. Segons el cartell informatiu que hi ha allà, la parròquia està documentada els anys 1062 i 1064, i la resta de l'edifici correspon al final del romànic, als segles XII i XIII.

Església de Sant Cebrià dels Alls, situada al bell mig del massís de les Gavarres.

A partir d'aquí la ruta consisteix en seguir la baixada, alternant corriols i pistes, fins als 60 metres d'altitud. I a partir d'aquí, després d'una estona de planejar, el camí es torna a enfilar cap amunt fins arribar al punt de sortida, Romanyà, on ens esperen els cotxes i furgonetes davall d'un sol més digne de primavera que d'un mes de gener. Així idò, tot i que la pujada al puig d'Arques s'inicia als 320 metres d'altitud, si hi sumem aquesta darrera pujada des de Santa Maria de Fenals fins a Romanyà ens surt més o manco el mateix desnivell que si haguéssim partit des de baix des de l'inici.

Aquest és el perfil altimètric de la ruta:

El company en Xevi ha penjat el track de la ruta al Wikiloc per si vos el voleu descarregar.