Fal·lera exploradora dominical. El Montigalar

Per si amb la sessió de dissabte no n’hi havia hagut prou, diumenge 10 de febrer vam deixar volar altra vegada la imaginació, mala consellera que, una vegada més, ens va indicar camins allà on no hi havia més que matolls un poc separats o corriolets de senglar. En aquesta ocasió, el camp de proves va ser la zona de les Gavarres entre Bordils i Girona.

Tot i que vam pedalar durant uns 40 quilòmetres amb uns 1.000 metres de desnivell acumulat, el track corregit queda reduït a uns 34 amb 900 metres de desnivell. Unes setmanes abans havíem fet una ruta vessuda que també sortia de Bordils i que ens duia fins a Girona. Tot i que la ruta d'aquest diumenge explorador té uns 10 quilòmetres més, no és ni de bon tros més fàcil que la vessuda. Més bé al contrari: la pujada al Montigalar, amb alguns trams de rampes bastant fortes, ja la converteix en una ruta més dura que aquella altra. Tot i així, es tracta igualment d'una ruta assequible tant físicament com tècnicament. El màxim atractiu de que presenta és l'esmentada pujada al Montigalar (467 metres), un dels cims més alts de les Gavarres, i per suposat les vistes panoràmiques que es poden gaudir des de dalt.

Açò són pals a les rodes! La resta són maneres de parlar. Tenint en compte els camins per on em va fotre en Xevi, just semblava açò: que tenia ganes de posar-me pals entre les rodes. Penj aquesta foto perquè quedi constància de la nostra labor en quant a reobrir camins mig perduts (bé, i per suposat, a evitar que es tanquin els que encara hi resten).

El Montigalar vist des d'un moment de descans després de superar les rampes més fortes de la ruta. Tot i que vist des d'aquí sembla poca cosa, encara ens espera una estoneta d'inflar pulmons i suar.

Enfilats damunt el punt geodèsic que hi ha a dalt de tot del Montigalar. En Xevi segurament m'agrairà que aclareixi que no és especialment amic de les estelades. Si la té a la mà és per evitar que li tapi la cara. Total, la foto tampoc no ho hauria patit gaire (perdó, no ho he pogut evitar).

Vistes des de dalt del Montigalar (467 m.). Al fons s'hi veuen, si vos hi fixau, les cases blanques del Santuari dels Àngels (484 m.) i, just un poc a la dreta, el Puig Redó (473 m.). Si ens giréssim 180º graus tindríem al nostre davant el Puig d'Arques i Montnegre als nostres peus.

Es veu que a dalt del Montigalar tot l'any hi ha un naixement muntat. Bé, no sé la resta de l'any, però dia 10 de febrer almanco sí que hi era. És del tot comprensible: si desmuntar el betlem (o pessebre pels del continent) que un ha muntat a casa ja fa vessa (mandra pels mateixos), imaginau-vos si per fer-ho haguéssiu de pujar fins allà dalt!

En Xevi fent gargots en el llibre de firmes que hi ha dins una caixa metàl·lica a dalt del cim.

Els gargots en qüestió. Que es noti la imminència de la campanya electoral: caricatura del de les celles, molt aficionat a recolzar ("apoyaré" açò i allò altre...). En alguna pujadeta no ens aniria gens malament que ens recolzés un poc.

Aquest és el perfil altimètric, on el punt més alt és el Montigalar.



Aquí podeu explorar el track de la ruta:





A la web de wikiloc vos hi podeu descarregar el track.