Uep sa roda prima! (3 de 4) Anglès - Vic - Anglès

Ruta de 100 kms que vam fer en Llorenç i jo: Anglès - Osor - Sant Hilari - Coll del Revell - Santa Coloma - Brunyola - St. Dalmai - Aiguaviva - Girona - Bordils.

Ruta de 140 kms que va fer la resta: Anglès - Osor - Sant Hilari - Coll del Revell - St. Sadurní d'Osormort - Folgueroles - Roda de Ter - Sta. Maria de Corcó - Cantonigros - Rupit - El Far - Bas - Les Planes d'Hostoles - Amer - Anglès.

L'etapa reina del "Pont de roda prima" l'havíem reservada per dilluns: sortir d'Anglès en direcció a Osor, Sant Hilari, St. Sadurní d'Osormort, Folgueroles, Vic, Roda de Ter, Sta. Maria de Corcó, Cantonigros, Rupit, El Far, Bas, les Planes d'Hostoles, Amer i altra vegada Anglès. Una ruta de 140 kms, amb molt de desnivell i, sobretot, amb uns paisatges espectaculars.

La de dilluns va ser la sortida més concorreguda. Érem set: n'Albert, n'Oriol, en Joan de Tossa, en Tolo, en Xevi, en Llorenç i jo mateix. També va ser la sortida més matinera: vam quedar a les 6:45 a Girona amb les velos carregades al cotxe per anar fins a Anglès, punt d'inici de la ruta. Quan vam començar a pedalar tot just començava a clarejar.

Jo hi anava amb poques expectatives de poder-la acabar, perquè el dia abans el genoll afectat del "mal francès" havia patit bastant als darrers quilòmetres de la sortida suau que vam fer pel Baix Empordà. De fet, si vau llegir la primera crònica d'aquest "Pont de roda prima" , crònica que vaig començar a redactar quan els companys de ruta encara pedalaven, ja sabreu que, efectivament, vaig decidir retirar-me abans d'hora. Per alleujar un poc el dolor en Xevi em va fer aquest bendatge que ell anomena "diamant" i que, tot i la mala impressió que fa, realment em va funcionar:

Genoll tó ciclao. El meu genoll és capritxós com ell sol; quan li fan un bendatge, el vol de diamant.

Sortint d'Anglès vam enfilar la carretereta que duu fins a Osor i, més enllà, fins a Sant Hilari. Tot i que quasi tota l'estona fa pujada, la pendent és molt suau i permet rodar a un ritme acceptable sense forçar gaire la pedalada. A més, aquesta carretera ha estat asfaltada de nou molt recentment, fet que la fa molt còmoda, infinitament més còmoda que les carreteres que havíem transitat pel sud de frança només dos dies abans. I un altre punt -molt- positiu: no ens vam creuar pràcticament cap cotxe.

Vam començar fosc, en direcció a Osor, per la carretera que transcorre per fons de la vall i que va paral·lela a la riera d'Osor.

En Xevi i en Joan de Tossa, passant pel costat d'una gran estructura que sosté la falda de la muntanya.

L'asfalt és impecable.

Suau davallada després d'uns quants de quilòmetres d'anar pujant.

Curves ("corbes" son estrany...).

Carretera hivernal. Per sort, el fred ens va respectar.

No surt a la foto, però em puc arriscar a afirmar que, en aquest moment, per dins d'en Llorenç hi passaven dues paraules: "iron" i "man". O potser tres, si hi afegim "Niça".

Quan vam arribar a Sant Hilari, en Llorenç i jo ja havíem decidit abandonar el pilot i anar tirant cap a Girona en tost de seguir cap a Vic. Tot i que les sensacions no eren del tot dolentes, encara hi quedava molt de camí per davant i, encara que sigui de tant en tant, convé aplicar allò de "més val prevenir...". Tot i així, encara no ens vam separar del grup. Vam pujar amb ells fins al Coll del Revell i, una vegada allà, ja sí que vam girar cua. Vam davallar fins a Sant Hilari, ens vam aturar al bar Juani (és "Juani", no?) a menjar i beure un poc, i vam seguir el camí en direcció a Santa Coloma de Farners. Tot i que ens retiràvem abans d'hora i escurçàvem la ruta, igualment ens quedava encara un bon tros de camí per davant (devers 65 kms) fins arribar a Bordils.

Pujant el Coll del Revell, passat Sant Hilari. L'asfalt aquí està bastant més trencat. Quan vam ser a dalt, en Llorenç i jo vam girar cua.

Una de les millors parts de la sortida va ser, sens dubte, la davallada des de Sant Hilari fins a Santa Coloma. Alguns talls de la carretera són realment antològics. A més, per jo, que som novell en açò de la roda prima, i que fins ara estava acostumat a xalar amb un tipus de davallades molt diferents (amb escalons de roca i arrels llenegadisses, posem per cas), és ben curiós haver de vigilar per no trepitjar una pedreta que pot fer fugir la roda.

Vistes del Montseny i el Matagalls des de mitjan baixada de Sant Hilari.

La davallada de Sant Hilari a Santa Coloma de Farners no té desperdici. Com sempre, no poden haver-hi fotos dels millors moments, ja que són aquells en què ni se't passa pel cap amollar el manillar per agafar el mòbil i tirar una foto.

Una vegada a Santa Coloma, vam anar tirant cap a Girona (més concretament, cap a Fornells en Llorenç i cap a Bordils jo) passant per algunes carreteres secundàries que jo desconeixia per complet i per altres que havia creuat amb la bici de muntanya però sempre sense saber gaire on em trobava. Vam passar per Brunyola, Sant Dalmai i Aiguaviva fins arribar a Girona. Allà ens vam separar en Llorenç i jo, ell per anar cap a Fornells i jo cap a Bordils, però no sense abans comentar un nou projecte per a finals d'hivern: anar a fer la Serra de Tramuntana de Mallorca.

De Santa Coloma a Girona vam optar per fer carreteres secundàries, com aquesta que, si no m'equivoc, és la de Brunyola.

D'aquí a unes dies, la quarta i darrera crònica del "Pont de roda prima".