A la Gola del Ter per entre camps de blat i civada

Després de la ruta tècnica i amb desnivell de diumenge, dilluns ens vam decidir a que fer una cosa planera i rodadora. L'Empordà és un indret ideal per açò, ja que està curull de carreteretes i pistes amples que travessen camps, aiguamolls, boscos, arbres fruiters, rius, tots ells preciosos (peziosos divins, com diria un amic). I potser més en aquesta època, primavera entrada, ja que els sembrats de blat, ordi i civada, combinats amb les roselles i les primeres flors de carc, dibuixen la típica estampa que en ocasions associam a la Toscana italiana. Sense haver-ho programat, vam acabar travessant un bon tros del Baix Empordà, ja que sortint de Bordils, vam anar enllaçant carreteres i camins fins arribar a la mar, a la Gola del Ter. En total ens van sortir 75 quilòmetres amb un desnivell acumulat mínim, 352 metres, i amb una velocitat mitjana de 20 kms/h. Com que no hi ha gaire més a comentar, vos deix amb unes quantes fotos que, com de costum, vam fer amb els nostres mòbils.

Aquesta és una ruta per dur les rodes ben inflades, ja que quasi tota transcorre per carreteres secundàries, asfaltades, i a estones també per pistes en bon estat.

Com pot apreciar-se en aquestes dues imatges, el camí que transcorre paral·lel al Ter és planer i en molt bon estat. En la primera foto el Ter queda a la dreta; en la segona, a l'esquerra.

A l'article Renéixer a l'Empordanet (un genoll) feia referència a les dues hipòtesis que corren en relació a la forma del Montgrí. La primera diu que es tracta d'un bisbe allargat, amb les mans plegades damunt el pit o la panxa, lluint el seu gran anell; la segona es decanta per veure-hi una dona també estirada enterra... el bulto central, ja ho haureu endevinat, correspon al pit amb el seu corresponent mugró.

Les roselles, omnipresents en aquesta època de l'any, són una de les flors més vistoses de les que poblen els conreus.

A l'anterior article em demanava pel perquè de la mania que tenen molts animals de creuar el camí en el moment més inoportú o simplement, com és el cas d'aquesta serp que vam trobar dilluns, d'aturar-se enmig del camí. Bona gent com som, la vam espantar un poc perquè anés a prendre el sol a una altra banda. L'asfalt agafa una escalforeta molt temptadora si ets un rèptil, però, ves per on, els de sang calenta l'han posat allà per passar-hi amb els les seves màquines motoritzades. Amiga serp, ens en deus una!

El Ter amb el Montgrí retallant la línia de l'horitzó.

La Gola del Ter. Aquí s'uneixen el riu i la mar. A l'esquerra s'intueix l'Estartit; més a la dreta, les Illes Medes. Aquesta platja diria que s'anomena Fonollera, però, en contra del que el nom podia fer preveure, no hi vam trobar cap planta de fonoll.

A Gualta hi vam fer l'única aturada de la ruta. Vam entrar en una botigueta a comprar fruita i en vam donar compte asseuguts damunt d'aquesta paret. S'hi respirava molta pau, realment.

Madremanya, que ja havia sortit en aquest bloc, té un nom estrany, o almanco açò és el que vaig pensar les primeres vegades que el vaig sentir anomenar. També és inusual el campanar blanquer que té la seva església.

El punt fort d'aquesta ruta és sens dubte el paisatge que l'envolta; com que permet rodar al rimte que un mateix vulgui i no hi ha complicacions tècniques, podem badar tranquil·lament i gaudir de les sinuoses onades que ondulen els camps de blat.

Contrast de colors entre el daurat del blat, el vermell de la rosella, el blau del cel i el blanc dels nivolats. Tots els que de moment han vist aquesta foto l'han qualificada com a rollo windows. A veure si és cert i em dóna qualque euro! ;)

Un flor de carc (o card), just a la vora del Ter. Es notava que estava ben alimentat, perquè -tot i que a la foto no es pot apreciar- el punyetero carc feia un metre llarg d'altura.

Aquí normalment hi va el perfil altimètric. El posaré per no rompre la tradició, tot i que en aquesta ocasió realment no caldria. No vos deixeu enganar per les pujades i baixades, que açò és com un d'aquells gràfics de campanya electoral. Fixau-vos que a l'eix vertical l'altura màxima és de 175 metres.

Aquí vos hi podeu descarregar el track.