dimarts, de març 31, 2009

Quatrivelo en blanc i negre

Hi queden només uns minuts per acabar el mes de març, un mes d'aquells que sol passar sense pena ni glòria... o amb més pena que glòria, en el cas d'aquest bloc. Si el mes passat ja vaig penjar un article in extremis, merament testimonial, açò d'ara ja no té nom: un altre mes en sec. En Toni em va fer veure que, fins i tot, la "velo que penja" ja havia caigut al terra. Si em despist, els articles d'aquest bloc prest semblaran tan allunyats en el temps com l'escena d'aquesta foto en blanc i negre. Mirant aquesta parella impecablement mudada, que qualca còmodament damunt de la seua quatrivelo, m'adon de la poca elegància, el poc estil que passejam noltros quan ens disfressam de bikers, amb aquella licra tan cridanera -per no dir cutre- en què ens enfundam i coberts de fang i suor com solem acabar.


2 comentaris:

LO MEU MON ha dit...

hola
Soc l Edu, realment genial l escrit que has fet, en tinc ganes de trvarnos per disfrutar de la bici.
fins aviat
Edu

Albert ha dit...

Més escriure i menys pedalar!!!