Ruta domèstica per Cala Mitjana, Binigaus i Son Fideu

Després d'uns quants de mesos de només tenir a casa la velo de carretera, la meva btt, que s'ha estat passejant pel continent, torna a córrer per sa roqueta. Des del febrer, les poques sortides amb btt que he fet han estat fora de Menorca i han merescut crònica al blog: el GP la Selva a Sant Hilari, pels arbres caiguts de la neu, per Euskadi i encalçant dàlmates per les Gavarres. Tot i que durant l'hivern l'he enyorada poc, el bon temps i les floretes que decoren sa roqueta han alimentat les ganes de sortir de l'asfalt i embriagar-se de pol·len i pols. Tal vegada és per aquestes ganes acumulades que la represa de contacte de la meva btt amb Menorca va ser contundent: la M-nord de fa dues setmanes.

Dos dies després de fer la M-nord, el dilluns de Cinquagesma, vam anar amb en Xavi a fer un tram de Camí de Cavalls del sud, un tram que s'ha obert recentment i que jo encara no coneixia: el que va de Cala Mitjana fins a Binigaus. En total ens van sortir 60 kms i uns 800 i pico metres de desnivell acumulat.

Camí de Cavalls en el tram entre Cala Mitjana i Binigaus.

La cosa va anar més o menys així: vam enfilar el Camí Vell de Ciutadella cap al lloc de Santa Galdana (tot per asfalt, ja que no hi ha altra manera de fer-ho), des d'on vam baixar a Cala Galdana. Com que no avàvem sobrats de temps, no vam enfilar encara el Camí de Cavalls, sinó que vam fer fins a Cala Mitjana pel camí que baixa a l'aparcament. A Cala Mitjana començava el tros de camí que jo encara no havia fet, que resulta que és un dels trams del Camí de Cavalls que més s'endinsa cap a l'interior. Tal com ja m'havia avançat en Xavi, tot aquest tros no té pràcticament desperdici i, a diferència de la majoria de trams del Camí de Cavalls, té l'avantatge de transcórrer generalment per un terreny poc pedregós que permet rodar bé.

Baixant al barranc de Son Fideu.

Vogant per dins el barranc de Son Fideu.

Una vegada a Binigaus, vam deixar el Camí de Cavalls i ens vam dirigir en direcció as Migjorn passant per Son Carabassa. Com sol passar amb les rutes a Menorca, de tant en tant toca trepitjar un bon tros d'asfalt. Resignats, quan vam haver arribat as Migjorn vam agafar la carretera cap a Ferreries i, abans del Pla des Ciurons (primera notícia que tenc d'aquest topònim), ens vam desviar a l'esquerra en direcció al barranc de Son Fideu. Després de travessar el barranc i admirar un om formidable (és un om?), vam enfilar el camí de pujada cap a Son Marcer i, una vegada a dalt, vam baixar en direcció a la carretera que just fa una estona havíem abandonat.

Per carretera vam arribar a Ferreries, i allà se'ns plantejaven dues opcions: la primera, anar a cercar el Camí Reial, travessar el barranc d'Algendar i arribar a Ciutadella pel Camí Vell (posats a fer barrancs, aquesta era en principi la millor opció); la segona, agafar la carretera cap a Ciutadella i desviar-nos cap a Son Saparets i Torretrencada per fer el darrer tros fins a Ciutadella pel Camí Vell. Aquesta segona és l'opció que vam triar, més que res per premura del rellotge.

Imatge satèl·lit de la ruta. Per explorar i/o descarregar-vos el track podeu anar al wikiloc.

Perfil de la ruta: poc més de 800 metres de desnivell acumulat en 60 kms.

Durant tota la ruta, com ha estat habitual a les darreres sortides, un sol pensament em ressonava dins el cap: l'animalada que ens hem proposat per aquest dissabte (o potser hauria de dir dissabte-diumenge, per ser més exacte) i el patiment que ens espera per davant. Si tot va bé, ja en donaré compte la setmana que ve...