El Puigsou (990 metres), a la serra de Rocacorba, és la muntanya més alta dels voltants de Girona. Tenint en compte que Girona està a uns 80 metres d'altitud, anar a Rocacorba significa fer un desnivell de com a mínim 900 metres. Des que visc a Girona hi he pujat unes cinc o sis vegades, sempre per la pista que surt d'aprop de Canet d'Adri, però ahir, mentre empenyia els pedals cap avall, pensava que potser mai més no tornaria a fer totes aquelles rampes, ja que d'aquí a un parell de mesos me'n torn a viure a Menorca. Tanmateix, a mitja baixada vaig canviar d'idea: segur que sí que hi tornaré.
El cas és que aquesta vegada vam davallar resseguint la riera de Rocacorba, corriol del qual sabia l'existència però que mai abans no havíem enfilat. Sense cap dubte, és el millor descens, el millor corriol, que he fet mai en una ruta sortint de Girona. Té bona part dels ingredients que ens agraden d'un camí: estret, exigent però ciclable (si més no de baixada), bastant salvatge (en alguns moments sembla que el camí es vol tancar), i amb un entorn natural formidable. Quasi tota l'estona teníem la sensació de ser en plena Garrotxa. Vaig intentar fer-ne fotos, però és impossible captar amb imatges de mòbil la bellesa d'aquests paisatges de sotabosc, amb la llum que esdevé verdosa a través del fullam, el so de l'aigua que baixa per una riera, uns metres més avall, i els ocells que aletegen i canten dalt els arbres, uns metres més amunt. Quan a tot açò hi sumam el plaer que proporciona baixar per aquest tipus de corriol trialer, es produeix inevitablement el "ciclorgasme".
Es dóna la casualitat que tres dels companys de ruta més habituals, en Josep, en Xevi i jo, ens hem conegut pujant a Rocacorba, així que aquesta muntanya té un significat especial també per açò.
El cas és que aquesta vegada vam davallar resseguint la riera de Rocacorba, corriol del qual sabia l'existència però que mai abans no havíem enfilat. Sense cap dubte, és el millor descens, el millor corriol, que he fet mai en una ruta sortint de Girona. Té bona part dels ingredients que ens agraden d'un camí: estret, exigent però ciclable (si més no de baixada), bastant salvatge (en alguns moments sembla que el camí es vol tancar), i amb un entorn natural formidable. Quasi tota l'estona teníem la sensació de ser en plena Garrotxa. Vaig intentar fer-ne fotos, però és impossible captar amb imatges de mòbil la bellesa d'aquests paisatges de sotabosc, amb la llum que esdevé verdosa a través del fullam, el so de l'aigua que baixa per una riera, uns metres més avall, i els ocells que aletegen i canten dalt els arbres, uns metres més amunt. Quan a tot açò hi sumam el plaer que proporciona baixar per aquest tipus de corriol trialer, es produeix inevitablement el "ciclorgasme".
Es dóna la casualitat que tres dels companys de ruta més habituals, en Josep, en Xevi i jo, ens hem conegut pujant a Rocacorba, així que aquesta muntanya té un significat especial també per açò.
3 comentaris:
Hola Joan. Molt bona ruta i a part fa dies que amb la meva colla busquem el moment per fer-la, encara que amb alguna variant respecte a la vostra. Hem podries aclarir si el tram inicial des del santuari s'ha de patejar molt? Nosaltres voliem baixar per una pista que surt des d'allà i baixa gairabé fins a la riera una vegada has passat la pista on està el cotxe que a la dreta ja agafes el corriol tècnic que va paral·lel a la riera fins a Replans. N'hi ha un altre corriol que baixa fins a la riera que també promet i que s'agafa resseguint la pista que surt des del Santuari però en contes de baixar vas carenant fins un prat amb una casa abandonada (vistes impressionants) i després a l'esquerre. Es segueix la pista sempre carenant i s'acaba en un corriol de baixada entre bosc que baixa directe a la riera, encara que com a paissatge em sembla que el que veu fer es el més autèntic.
Donçs bé, no et "taladro" més ... que hem vaig enganxar amb això dels blogs amb el teu i que et continuaré seguint des de Girona.
Salutacions
Quique
Hola Quique! Gràcies pel teu missatge!
El tram inicial és bastant bastant complicat. Alguns talls es poden fer dalt la bici, però en molts altres l'has de carregar... fins i tot hi ha un punt que sembla que el camí ha sofert una esllavissada, i un de sol tindria certes complicacions per passar-hi.
L'opció fàcil i ràpida és baixar per carretera i anar a cercar la pista que tu comentes, la que baixa cap a Granollers de Rocacorba, i anar-la resseguint fins trobar la senyal que indica cap a Canet d'Adri.
Una altra opció és agafar un corriol que, si no record malament, comença a l'inici de la pista que mena cap al santuari. Hi ha un punt en què vos haureu de passar les bicis un a l'altre, però em sembla que la resta es va fent (almenys de baixada). Aquest corriol dóna al pla de Martí, allà on comença la pista de baixada a Granollers. Jo si torn a fer aquesta ruta baixaré per aquí, em sembla.
Per cert, tens track d'aquesta baixada que comentes? Si el tens, me'l podries enviar a uepsavelo@gmail.com? Merci!
Bé... ja veus que jo m'enroll encara més que tu!
Com diu un company, ens veim pels camins i trialeres de la terra!
Joan
Hola Joan. Gràcies per la informació. Tinc el track de part d'aquest camí. Ho vaig fer amb la moto buscant el corriol que va a Replans i que vosaltres veu fer. Tinc part del corriol de baixada fins a la riera però no vaig arribar ja que anava amb uns companys que no els hi podia complicar massa la vida. Te'l passarè amb la informació del que vaig fer. Espero que et serveixi. De totes formes, nosaltres hem fixat el 19 de maig per fer la pujada a Rocacorba. Quan tingui el track també te l'enviaré i compares. A veure si coincidim abans de que marxis a Menorca.
Quique
Publica un comentari a l'entrada