Dimarts de la setmana passada, o de l'altra, en Coke i jo ens vam anar a perdre per les Guilleries. Vam carregar al GPS el track de la "ruta de les castanyes" d'en Fitor i vam partir en cotxo cap a Santa Coloma de Farners. Tot i que hi anàvem amb moltes espectatives de vogar entre castanyers, vam fer una bona embosta de quiòmetres entre alzines sureres i arbres variats abans d'enfilar corriols i pistes per bosc de castanyers.
Però, contra totes les expectatives, el més destacat de la ruta no van ser els castanyers, ni els camins embardissats, sinó l'endemesa que vaig fotre quan ja duem prop de 40 quilòmetres de ruta. En una pujada molt bruta, amb arbusts enmig del camí i branques rompudes per enterra, qualque cosa se'm va enganxar al darrere i jo, molt caparrut, no vaig voler aturar de vogar. Total, que vaig rompre la patilla i el canvi, les dues coses; jo que tenia entès que la funció de la patilla era evitar que es rompés el canvi... Però l'endemesa no va acabar aquí: vaig escurçar massa la cadena, i la cosa va agafar tal nivell de tensió que van acabar saltant els perns que uneixen en plat mitjà amb el gran.
Al final, entre les incidències mecàniques i que el camí s'anava tancant cada vegada més, vam decidir fer volta enrere i fer la davallada per una pista ampla i còmoda que ens va permetre arribar a Santa Coloma de Farners sense pràcticament haver de vogar.
Sortint del Parc de Sant Salvador de Santa Coloma de Farners, semblava que tot havia d'anar sobre rodes... i sobre rodes hi va anar, però només en sentit literal.
Primer carrerany, encara dins Santa Coloma mateix!
La pujada anava alternant talls de camí molt diferents. Alguna pista com aquesta...
...i també corriols com aquest...
...o aquest altre, entre castanyers.
Tot i estar envoltada d'uns paisatges molt bells, la ruta no ofereix gaires bones panoràmiques ja que transcorre quasi tota per dins de bosc. Aquest va ser un dels pocs moments en què, mirant cap al sud, vam veure així de bé el Montseny i el Matagalls.
Una altra panoràmica, en aquest cas mirant cap al nord: al fons es veuen les cingleres del Far.
Vell castanyer.
L'home Coca-Cola, vogant a l'ombra dels castanyers.
Santuari de la Mare de Déu del Pedró, del segle XIII o fins i tot més antic. Si no vaig errat, correspon al punt més alt de la ruta, uns 950 metres.
La darrera aigua que va trepitjar sa meva velo abans de quedar invàlida.
Perfil de la ruta. El desnivell acumulat és de 1.236 metres.
%2016-03-2025.JPG)
.JPG)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada