dissabte, de gener 05, 2008

Parèntesi nadalenc. Sa verda roqueta

Per la gent que es desorienta fàcilment enmig de la muntanya, com ara un servidor i la seva companyia habitual, el Nadal és un moment crucial de l'any, ja que ens serveix per proveïr-nos d'unes reserves que poden resultar vitals en el moment menys esperat. Jo aquest any m'he pres molt seriosament el tema de les reserves, i per facilitar-ne l'acumulació he decidit no tocar la velo durant unes setmanetes. Bé, ja deveu intuïr que la cosa no ha anat exactament així. La veritable raó que m'ha obligat a prescindir de la meva estimada macchina ha estat una petita lesió en un genoll, encara en procés de curació. Les vacances de Nadal havien de ser una bona ocasió per fer unes quantes sortidetes amb velo per sa roqueta. Les sortidetes s'han fet igual, però nocturnes, sense frontal, i amb forta presència d'avituallaments... ja ens entenem, no?

En qualsevol cas, el que sí he pogut fer, ni que fos parcialment, és treure'm el mono de natura a base d'unes quantes excursionetes a peu en les que he pogut disfrutar del verd intens que ara mateix llueixen tots els racons de l'illa. Menorca no és ni de bon tros tan seca com pensen els visitants estiuencs, però en qualsevol cas aquesta ha estat una tardor especialment plujosa. Dos companys empordanesos que van venir de visita aquests dies es van soprendre, ja des de l'avió estant, per aquest fet. Deien que en alguns moments fins i tot els recordava a Escòcia...

Vos deix amb unes quantes imatges preses amb el mòbil.

Costa nord mirant cap a Ponent. Al fons, les Illes Bledes.

Platja de Cavalleria.



Cavalleria. En aquesta època de l'any és un gust arribar a una platja i trobar l'arena intacta. Fins i tot fa cosa trepitjar-la.


Pregonda.

Pregonda amb el Far de Cavalleria al fons. Moltes parets seques moren a tall d'aigua.

Pregonda. Només dos dies després d'un temporal de nord, les aigües tornen a estar calmades i transparents.


Binimel·là. Avís per a navegants: l'ela geminada es pronuncia, i molt.

Entre les platges des Bot i des Tancats, amb els Penyals de Curniola al fons.

Platja des Tancats.

Temporal de nord des de dalt sa Punta Rotja. Cala'n Carbó al fons.



Estranys plecs de la roca dalt sa Punta Rotja.


Detall dels plecs.



Sa Bassa Verda, a la zona de La Vall.

Típic paisatge menorquí d'hivern, de tanques verdes i flors de fel-i-vinagre, parets seques, ullastres i bens pasturant.


Flors d'hivern.


3 comentaris:

Ludovico Simplón ha dit...

Molt boniques les fotos, es ver que les has fet amb es mobil? Aquest estiu vaig fer una ruta semblant i deu ni do la diferencia de tonalitats. Bon any i que puguis pedalar ben aviat.

cosMUNologia ha dit...

He entrat a llegir la crònica del 1r sopar de bttur sense fronteres, m'he trobat els links d'altres blogs i he lligat caps. Ara ja sé qui és el noi de Ses Illes. En fi, tot això que no ve al cas per dir només que m'he quedat impressionada amb aquests fotos. He estat moltes vegadea a Menorca (moltes relativament parlant clar, 4-5 potser) però sempre a l'estiu. Mai m'ho hauria imaginat així, sincerament!! Crec que em marcaré a l'agenda fer-hi una visita fora de temporada turística un dia d'aquests. Gràcies per obrir-nos els ulls! Mun

Anònim ha dit...

Molt guapo es post! De dalt de tot si senyor