dilluns, d’abril 14, 2008

Cal Petit a les Amèriques (1 de 8)

A principi d’any, en Llorenç –el gran de Cal Petit, com s’autodefineix ell mateix– i en Sisu –no tenc el gust de conèixer-lo– van armar les velos amb alforges i van creuar el xarco disposats a retallar un bon tros de mapa d’Amèrica del Sud a cop de pedal. El seu periple de 3 mesos els ha duit a vogar prop de 4.000 quilòmetres per terres de Paraguai i Brasil.


Per alegria i distracció dels que romaníem al vell continent closos en la nostra rutina, de tant en quant ens arribava per correu una crònica de les seves gestes i divertides anècdotes. Si en una ruta de 50 quilòmetres per paratges familiars poden haver-hi tants entrebancs i sorpreses, què no hi deu haver en un viatge d’aquesta envergadura? Creieu-me si vos dic que són una de les millors lectures que he fet darrerament. A les primeres línies del primer correu (i que en són de curtes i incisives, les seves línies!) ja ho tenia clar: valdria la pena publicar-ho al bloc. A la tercera crònica ja no vaig poder resistir més: Llorenç, què et sembla si ho penjam al Uep sa velo?

Així que aquí els tenim: set escrits que aniré penjant en els propers mesos sota l’etiqueta Paraguai i Brasil. Sé que publicar els correus d’en Llorenç comporta un greu risc: aigualir les cròniques publicades fins ara al bloc. O sigui que vos recomanaria que repasseu si hi ha qualque article d’aquest bloc que vos cridi l’atenció i el llegiu ara. Quan hagueu llegit les cròniques llorencíaques ja no hi haurà volta enrere. En qualsevol cas, aquest perill es veu sobradament compensat per l’honor d’acollir la seva èpica aventura i donar altaveu a la seva singular experiència en aquest bloc.

Sumari:

1. Carta als Reis
2. Romeo i Julieta
3. Quan la felicitat es diu caldo de cana
4. Els Àngels es queden pel camí
5. Continuo en aquest país tan curiós
6. 6 dones 6 històries
7. Brasil última entrega

1 comentaris:

Wangbu ha dit...

Hello! I am a blog fan from the Philippines. I just happen to discover your site. It is interesting. I find it worth visiting.