Després d'uns quants de mesos de només tenir a casa la velo de carretera, la meva btt, que s'ha estat passejant pel continent, torna a córrer per sa roqueta. Des del febrer, les poques sortides amb btt que he fet han estat fora de Menorca i han merescut crònica al blog: el GP la Selva a Sant Hilari, pels arbres caiguts de la neu, per Euskadi i encalçant dàlmates per les Gavarres. Tot i que durant l'hivern l'he enyorada poc, el bon temps i les floretes que decoren sa roqueta han alimentat les ganes de sortir de l'asfalt i embriagar-se de pol·len i pols. Tal vegada és per aquestes ganes acumulades que la represa de contacte de la meva btt amb Menorca va ser contundent: la M-nord de fa dues setmanes.
Dos dies després de fer la M-nord, el dilluns de Cinquagesma, vam anar amb en Xavi a fer un tram de Camí de Cavalls del sud, un tram que s'ha obert recentment i que jo encara no coneixia: el que va de Cala Mitjana fins a Binigaus. En total ens van sortir 60 kms i uns 800 i pico metres de desnivell acumulat.
Dos dies després de fer la M-nord, el dilluns de Cinquagesma, vam anar amb en Xavi a fer un tram de Camí de Cavalls del sud, un tram que s'ha obert recentment i que jo encara no coneixia: el que va de Cala Mitjana fins a Binigaus. En total ens van sortir 60 kms i uns 800 i pico metres de desnivell acumulat.
La cosa va anar més o menys així: vam enfilar el Camí Vell de Ciutadella cap al lloc de Santa Galdana (tot per asfalt, ja que no hi ha altra manera de fer-ho), des d'on vam baixar a Cala Galdana. Com que no avàvem sobrats de temps, no vam enfilar encara el Camí de Cavalls, sinó que vam fer fins a Cala Mitjana pel camí que baixa a l'aparcament. A Cala Mitjana començava el tros de camí que jo encara no havia fet, que resulta que és un dels trams del Camí de Cavalls que més s'endinsa cap a l'interior. Tal com ja m'havia avançat en Xavi, tot aquest tros no té pràcticament desperdici i, a diferència de la majoria de trams del Camí de Cavalls, té l'avantatge de transcórrer generalment per un terreny poc pedregós que permet rodar bé.
Una vegada a Binigaus, vam deixar el Camí de Cavalls i ens vam dirigir en direcció as Migjorn passant per Son Carabassa. Com sol passar amb les rutes a Menorca, de tant en tant toca trepitjar un bon tros d'asfalt. Resignats, quan vam haver arribat as Migjorn vam agafar la carretera cap a Ferreries i, abans del Pla des Ciurons (primera notícia que tenc d'aquest topònim), ens vam desviar a l'esquerra en direcció al barranc de Son Fideu. Després de travessar el barranc i admirar un om formidable (és un om?), vam enfilar el camí de pujada cap a Son Marcer i, una vegada a dalt, vam baixar en direcció a la carretera que just fa una estona havíem abandonat.
Per carretera vam arribar a Ferreries, i allà se'ns plantejaven dues opcions: la primera, anar a cercar el Camí Reial, travessar el barranc d'Algendar i arribar a Ciutadella pel Camí Vell (posats a fer barrancs, aquesta era en principi la millor opció); la segona, agafar la carretera cap a Ciutadella i desviar-nos cap a Son Saparets i Torretrencada per fer el darrer tros fins a Ciutadella pel Camí Vell. Aquesta segona és l'opció que vam triar, més que res per premura del rellotge.
Per carretera vam arribar a Ferreries, i allà se'ns plantejaven dues opcions: la primera, anar a cercar el Camí Reial, travessar el barranc d'Algendar i arribar a Ciutadella pel Camí Vell (posats a fer barrancs, aquesta era en principi la millor opció); la segona, agafar la carretera cap a Ciutadella i desviar-nos cap a Son Saparets i Torretrencada per fer el darrer tros fins a Ciutadella pel Camí Vell. Aquesta segona és l'opció que vam triar, més que res per premura del rellotge.
Durant tota la ruta, com ha estat habitual a les darreres sortides, un sol pensament em ressonava dins el cap: l'animalada que ens hem proposat per aquest dissabte (o potser hauria de dir dissabte-diumenge, per ser més exacte) i el patiment que ens espera per davant. Si tot va bé, ja en donaré compte la setmana que ve...
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada