dimarts, d’agost 30, 2011

Camí de cavalls de migjorn (M-Sud)




Un parell de bones sortides amb kayak (aquesta i aquesta) i la vessa de posar-me a escriure han endarrerit la publicació d'aquesta ruta que vaig fer a principis d'agost, quatre dies després de fer la M-nord.

Aquest estiu he fet només tres sortides amb btt: una d'uns 60 km; el camí de Cavalls de tramuntana, la M-nord, d'uns 97 km, i que ja va sortir al blog; i el camí de Cavalls de migjorn, la M-sud, de 90 km, que és la protagonista d'avui. En dues de les tres sortides, idò, he fet tot el camí de Cavalls.

Poc abans de les 8.30 h del matí vaig sortir de la colàrsega del port de Maó. 7 hores i un quart després, cap a les 15.40 h, vaig arribar a Ciutadella acalorat, cremat pel sol i amb el cul madur de passar per damunt les roques de vora la mar. Res de nou. Segons les dades del track, en moviment vaig fer unes 6 hores i mitja, comptant les estones que vaig fer desviat del camí.

El millor de la ruta van ser probablement les estampes de la mar plana, clara, transparent a la meva esquerra... el millor, o el pitjor? Com ja vaig comentar a la crònica de la M-nord, vogar amb la temptació tan a l'abast afegeix un punt de duresa psicològica! Sobretot si la calor apreta!

En realitat, el pitjor de la ruta són els trams per damunt roca, sobretot a la part final, a partir de Cala'n Turqueta fins a Ciutadella. En molts d'aquests trams hi ha un camí un poc més endins, a vegades a molts pocs metres, que és infinitament més còmode i ràpid; no té res a veure. Però per alguna raó s'ha traçat el camí de Cavalls per damunt les roques i, si es tracta de fer-lo tot, és per allà on s'ha de passar.

Una altra part un tant farragosa és la que transcorre entre Punta Prima i Binissafúller, quasi tot per asfalt o per trams molt rocosos.

Però ep!, no vull donar una imatge equivocada de la ruta! La M-sud és una gran ruta; no està al nivell del nord, però té trams fantàstics. El meu preferit és sens dubte el que va de Binigaus a Cala Mitjana, el que té més desnivell del sud i el més interior de tot el camí de Cavalls, però també és agraïda tota la part que va des de Binisafúller fins a Son Bou, o el tall més curt entre Macarella i Cala'n Turqueta.

Si tot va bé, una de les properes sortides serà per fer altra vegada tot el camí de Cavalls d'una tirada.

Aquest és el perfil de la ruta, d'un poc més de 1.100 metres de desnivell acumulat:


Aquí podeu explorar el traçat de la ruta:


I aquí teniu l'enllaç al track al wikiloc.

diumenge, d’agost 14, 2011

Kaiac amb llamps i lluna d'agost: de Fornells a cala Morell



Ahir vespre en Jaume, en Pau i jo vam anar a testar un remei anti-estrès infal·lible: remar a la llum de la lluna. Ja coneixíem aquest remei, però crec que ahir en vam provar la fórmula definitiva.

Vam sortir de ses Salines de Fornells devers les 8 del capvespre i, després d'aturar-nos a Pregonda i el Pilar per fer un mos i unes cervesetes, vam arribar a cala Morell passada la 1 de la matinada.

La fórmula del remei consisteix en un conjunt d'ingredients no sempre fàcils de reunir: mar en calma, costa escarpada i verge (i per tant sense contaminació lumínica), una bona embosta de milles (prop de 16, o sigui uns 30 quilòmetres), nevereta amb cerveses, un poc de menjar, bona companyia, lluna plena, cel esquitxat per alguns nivolats aïllats i temperatura ideal per no patir ni fred ni calor.

Tot açò, ben remenat i condimentat amb una tempesta elèctrica a la part final de la ruta, s'ha d'aplicar a cos i ànima durant unes cinc hores.

Si després del tractament encara teniu símptomes, és que patiu un estrès és crònic i, proveu el que proveu, mai no el podreu curar.



diumenge, d’agost 07, 2011

Un tros de nord amb kaiac: de Macaret a cala Viola




Si dijous passat vaig recórrer en solitari tot el nord amb btt, dissabte va ser l'hora de fer-ne un bocí amb kaiac, amb la companyia d'en Pau i en Jaume. Devers les 17 h vam començar a remar de la platgeta de na Macaret, amb els kaiacs ben carregats d'aigua, menjar, roba de recanvi, sac i màrfega.

Vam anar resseguint la línia de costa, saltant-nos alguna entrada com s'Arenal d'en Castell o sobretot Fornells, i fent entrada en algunes arraconades i cales: ses Olles, cala Pudent, cala d'en Tosqueta; en algunes coves: cova de ses Bruixes, cova dels Anglesos; i fins i tot en el torrent de Cala Tirant (o més ben dit, de Lluriac) fins que la vegetació ens va impedir de seguir més endavant.


Torrent de Lluriac, que desemboca a la platja de cala Tirant.

El més divertit va ser sens dubte travessar la bocana de Fornells, amb les grans onades que aixecaven les llanxes que hi entraven i en sortien. El més bucòlic, la posta de sol que ens va sorprendre just després de superar el cap de Cavalleria.

La idea inicial era quedar a dormir a cala Viola, a prop de Cavalleria, i seguir remant en sol demà matí fins a Cala Morell. La previsió incerta del vent, però, ens va fer desistir a darrera hora i vam tornar cap a Ciutadella, després, açò sí, d'esvair les merescudes cerveses i bona part del menjar que dúiem.

Ens van sortir 14'7 milles (27'3 km), que vam fer en unes 4 hores en moviment, 4:30 en total.