
Si dijous passat vaig recórrer en solitari tot el nord amb btt, dissabte va ser l'hora de fer-ne un bocí amb kaiac, amb la companyia d'en Pau i en Jaume. Devers les 17 h vam començar a remar de la platgeta de na Macaret, amb els kaiacs ben carregats d'aigua, menjar, roba de recanvi, sac i màrfega.
Vam anar resseguint la línia de costa, saltant-nos alguna entrada com s'Arenal d'en Castell o sobretot Fornells, i fent entrada en algunes arraconades i cales: ses Olles, cala Pudent, cala d'en Tosqueta; en algunes coves: cova de ses Bruixes, cova dels Anglesos; i fins i tot en el torrent de Cala Tirant (o més ben dit, de Lluriac) fins que la vegetació ens va impedir de seguir més endavant.
El més divertit va ser sens dubte travessar la bocana de Fornells, amb les grans onades que aixecaven les llanxes que hi entraven i en sortien. El més bucòlic, la posta de sol que ens va sorprendre just després de superar el cap de Cavalleria.
Vam anar resseguint la línia de costa, saltant-nos alguna entrada com s'Arenal d'en Castell o sobretot Fornells, i fent entrada en algunes arraconades i cales: ses Olles, cala Pudent, cala d'en Tosqueta; en algunes coves: cova de ses Bruixes, cova dels Anglesos; i fins i tot en el torrent de Cala Tirant (o més ben dit, de Lluriac) fins que la vegetació ens va impedir de seguir més endavant.
El més divertit va ser sens dubte travessar la bocana de Fornells, amb les grans onades que aixecaven les llanxes que hi entraven i en sortien. El més bucòlic, la posta de sol que ens va sorprendre just després de superar el cap de Cavalleria.
La idea inicial era quedar a dormir a cala Viola, a prop de Cavalleria, i seguir remant en sol demà matí fins a Cala Morell. La previsió incerta del vent, però, ens va fer desistir a darrera hora i vam tornar cap a Ciutadella, després, açò sí, d'esvair les merescudes cerveses i bona part del menjar que dúiem.
Ens van sortir 14'7 milles (27'3 km), que vam fer en unes 4 hores en moviment, 4:30 en total.
2 comentaris:
Dóna gust veure com aprofitau es temps... Joan, he de dir que ets un menorquí fins a sa soca, no ho trobes? me fa un poc d'enveja i tot (però no d'aquella que fa mal) Seguiu així!
Hola Joan,
és molt possible que un grupet de caiaquistes del Cap de Creus vinguem a Menorca per la primera setmana de novembre. Volem donar-li la volta, però farem nit cada dia a terra i triarem la ruta segons la meteo. Una abraçada
Eduard
Publica un comentari a l'entrada