dimecres, de juny 17, 2009

Adéu a Finestres. Vogant per entre fagedes i volcans

Escric aquesta crònica amb un petit nus al coll, d'aquells que se't formen quan sents una emoció especial, com ara quan et despedeixes de qualcú que estimes... I és que la ruta de dimarts, tot i que ben segur no serà la darrera que faré per terres gironines, almanco sí que serà la darrera que hauré fet com a gironí adoptiu.

És tot un luxe tenir els dimarts dematí lliures. Però el veritable luxe no és açò, sinó poder agafar el cotxe i amb mitja horeta plantar-te a Sant Aniol de Finestres per fer-hi una ruta de cinc estrelles. Aquesta és sens dubte una de les coses que més enyoraré d'aquestes terres quan, d'aquí a molt, molt poc, me'n torni a viure a Menorca.




La ruta que vam fer dimarts per la Serra de Finestres té uns 28 quilòmetres i uns 1.400 metres de desnivell acumulat. Consisteix bàsicament en pujar i davallar dues vegades la Serra de Finestres, la primera des de Sant Aniol de Finestres en direcció a Santa Pau, i la segona a la inversa, de Santa Pau a Sant Aniol de Finestres, però per diferents camins. Tanmateix, per problemes bàsicament de temps no vam poder-la fer tota i vam haver de retallar gairebé tota la primera davallada i pujada, de manera que ens va sortir una ruta molt curteta (però intensa).




Tot i ser molt curta, sempre que hem fet aquesa ruta, en arribar al final i mirar el comptaquilòmetres, ha sorgit el mateix comentari: sembla mentida que hagum fet només 30 quilòmetres comptats! La causa d'aquesta sensació és que la ruta és molt tècnica, tant de pujada com de baixada, i amb molt de desnivell. A més, hi predomina la pista pedregosa, a vegades amb grans lloses, i per suposat els corriols i les trialeres. Tot plegat fa que s'avanci de forma relativament lenta.

La primera part de la ruta és tècnicament menys exigent, tot i que la pujada de lloses i bastant pedregosa ens molts moments ens repta a no posar peu a terra. Aquí teniu tres imatges de la pujada:






La segona part, de Santa Pau a Sant Aniol de Finestres, coincideix amb l'inici del traçat de la IX Tramunbike, celebrada el juny del 2007. Aquest és, sens dubte, un dels millors talls que he fet mai en mountainbike. La bellesa de la pujada, per enmig d'una fageda espectacular, compensa amb esceix els moments en què no hi ha més remei que arrossegar ferro amunt. La baixada, per enmig d'alzinar és una trialera de prop de 5 quilòmetres que ens davalla des del capdamunt de la Serra de Finestres fins al poble de Sant Aniol. Té el punt just de dificultat que et permet disfrutar, alhora que et permet fer-la tota, amb un poc de manya i equilibri, muntat a la velo. Una sorollosa traca final per una ruta magnífica.


Alguns punts de la segona pujada obliguen a arrossegar ferro amunt. En el cas de la imatge potser es pot intentar, amb moltes probablititats de fracàs... en d'altres, no hi ha res a fer.

A dalt de tot de la Serra de Finetres, just abans d'iniciar la davallada final de la ruta.


A mitjan pujada, vogant per damunt prats verds.


Diverses imatges de la baixada:





Un dels punts més complicats de la baixada...


Dolmen d'éssers petitons del bosc.


Perspectiva des de la Serra de Finestres, amb el cingle característic del Far al fons.


Perfil de la ruta. El desnivell acumulat és d'uns 1.400 metres.


Clicau damunt la imatge si voleu explorar o descarregar-vos el track.

dimarts, de juny 09, 2009

XI Tramunbike. Prèvia audiovisual

A la web del Club Ciclista BTT Fornells hi han penjat tres vídeos per anar escalfant motors per a la XI edició de la Tramunbike que, segons tot sembla indicar, es celebrarà sense fang. Hi ha algun tall que val molt la pena, i en molts de moments es poden reconèixer camins fets en qualque ocasió. Açò sí, com sol passar amb aquests vídeos, la dificultat del camí sembla molt menor a la real. Si clicau a l'enllaç els podreu veure a la seva web, o si ho preferiu, els podeu veure directament aquí:


Puig del Migdia


video


Baixant del Puig del Migdia


video


Els tres rocs / Puig Galí



video


Si encara no us hi heu inscrit, hi ha fins dimecres 10 per a les inscripcions anticipades!

diumenge, de juny 07, 2009

Fent l'índio per l'Ardenya

Diumenge de ruta pel massís de l'Ardenya, zona que havíem explorat ja fa un parell d'estius amb companys de Sant Feliu de Guíxols, i que ara hem tornat a recórrer de la mà d'en Joan de Tossa de Mar. En total ens han sortit 43 quilòmetres amb un desnivell de 1.200 metres. La ruta ha estat més dura del que aquestes dades podrien donar a pensar. Sobretot, pel tipus de terreny, molt poc compacte i a hores d'ara bastant sec, que dificulta enormement la tracció a les pujades i la direcció a les baixades. Però la ruta ha estat dura també pels forts pendents per on ens menava en Joan, sempre amb un somriure murri per sota el nas. Quantes vegades hem sentit avui la frase "aquesta es l'última pujada?".

En qualsevol cas, com passa tot sovint, la ruta d'avui ha estat sobretot per tornar-mos a trobar amb en Joan i en César, que veim de tant en tant (i que, si tot va bé, tornarem a trobar aquest diumenge a la XI Tramunbike). Si fa ja prop de dos anys fèiem el senglar per les Gavarres, avui podem dir que hem fet l'índio per l'Ardenya.

Ah, per cert, avui en Coke, en Josep i jo també n'hem fet una de nova: en acabat de la ruta hem anat a Lloret de Mar a fotre'ns un dinarot d'aquells que et deixa clavat a la cadira. Hmmm... al·lots, no serà que ens començam a fer vells?


Posant com un grup de música folk per damunt d'unes roques. Qualsevol excusa és bona per fer un poc l'índio.


Sortint de Tossa, de bon matí. Hem començat planejant durant una estona, guanyant altura de forma molt suau... només un miratge del que ha passat durant la resta de la ruta, en què les pujades han estat de pendent molt forta i amb difícil tracció per culpa del maleït sauló.


En Coke sortint bé d'una baixadeta. Uns quilòmetres més endavant ens ha fet una escena ben curiosa, davallant un petit tobogan amb una mà al seient i l'altre mig aixecada, talment estigués en ple rodeo.


Panoràmica de la zona de Tossa des de mitja baixada.


Sant Grau d'Ardenya (397 metres) és un dels punts més alts de la ruta.


Malgrat transcórrer molt a prop de la mar, en pocs moments se l'ha pogut veure.


Una d'aquelles situacions en què podríem dir allò de "uep sa velo!".


Puja qui puja. Segurament devia ser una de les moltes últimes pujades d'avui, no Joan? ;)


La baixadeta final, molt entretinguda. El terreny poc compacte que caracteritza aquesta zona li dóna un punt extra de dificultat, tant de pujada com de baixada.


Sa vessa mos fot.



De tant en tant toca empènyer ferro, eh Coke?


Foto del moment en què acabava de tirar la següent foto:


Panoràmica de les Gavarres retallant l'horitzó i Llagostera a la plana.


Quasi tot el pilot, menys el fotògraf, en Josep. Avui ens ha caigut un altre bon bany de sol; les marques de mallot, coulotte i calcetins a aquestes alçades ja tenen difícil solució...


Perfil de la ruta. Desnivell acumulat: 1.200 metres.


Vista aèria de la ruta extreta del Google Earth.


Clicau la imatge si voleu explorar o descarregar-vos el track.

dissabte, de juny 06, 2009

Endemesa entre castanyers de les Guilleries

Dimarts de la setmana passada, o de l'altra, en Coke i jo ens vam anar a perdre per les Guilleries. Vam carregar al GPS el track de la "ruta de les castanyes" d'en Fitor i vam partir en cotxo cap a Santa Coloma de Farners. Tot i que hi anàvem amb moltes espectatives de vogar entre castanyers, vam fer una bona embosta de quiòmetres entre alzines sureres i arbres variats abans d'enfilar corriols i pistes per bosc de castanyers.

Però, contra totes les expectatives, el més destacat de la ruta no van ser els castanyers, ni els camins embardissats, sinó l'endemesa que vaig fotre quan ja duem prop de 40 quilòmetres de ruta. En una pujada molt bruta, amb arbusts enmig del camí i branques rompudes per enterra, qualque cosa se'm va enganxar al darrere i jo, molt caparrut, no vaig voler aturar de vogar. Total, que vaig rompre la patilla i el canvi, les dues coses; jo que tenia entès que la funció de la patilla era evitar que es rompés el canvi... Però l'endemesa no va acabar aquí: vaig escurçar massa la cadena, i la cosa va agafar tal nivell de tensió que van acabar saltant els perns que uneixen en plat mitjà amb el gran.

Al final, entre les incidències mecàniques i que el camí s'anava tancant cada vegada més, vam decidir fer volta enrere i fer la davallada per una pista ampla i còmoda que ens va permetre arribar a Santa Coloma de Farners sense pràcticament haver de vogar.


Sortint del Parc de Sant Salvador de Santa Coloma de Farners, semblava que tot havia d'anar sobre rodes... i sobre rodes hi va anar, però només en sentit literal.


Primer carrerany, encara dins Santa Coloma mateix!


La pujada anava alternant talls de camí molt diferents. Alguna pista com aquesta...


...i també corriols com aquest...


...o aquest altre, entre castanyers.


Tot i estar envoltada d'uns paisatges molt bells, la ruta no ofereix gaires bones panoràmiques ja que transcorre quasi tota per dins de bosc. Aquest va ser un dels pocs moments en què, mirant cap al sud, vam veure així de bé el Montseny i el Matagalls.


Una altra panoràmica, en aquest cas mirant cap al nord: al fons es veuen les cingleres del Far.


Vell castanyer.


L'home Coca-Cola, vogant a l'ombra dels castanyers.


Santuari de la Mare de Déu del Pedró, del segle XIII o fins i tot més antic. Si no vaig errat, correspon al punt més alt de la ruta, uns 950 metres.


La darrera aigua que va trepitjar sa meva velo abans de quedar invàlida.


Perfil de la ruta. El desnivell acumulat és de 1.236 metres.


Clicau damunt la imatge si voleu explorar o descarregar-vos el track d'en Fitor.