Camí de cavalls de tramuntana (M-Nord)

Fa un poc més de dos anys vam fer, amb en Toni, tot el Camí de cavalls del nord d'una tirada. Almenys tot el que en aquell moment estava obert. Devíem ser dels primers que ho fèiem, perquè hi havia trams que es notava que encara hi havia passat molt poca gent. Aquí podeu llegir la cònica d'aquella ruta i veure les fotos que hi vaig penjar.

Fa més o menys un any hi vam tornar, amb en Jaume, però ens vam deixar el darrer tall, des Grau a sa Mesquida. Al cap de dues setmanes vam fer tot el Camí de cavalls "non-stop", i aquella va ser també la primera vegada que recorria tot el Camí de cavalls del nord amb el traçat actual sencer.

Ahir, sense res millor per fer, em vaig aixecat dematinet i devers les 7 h vaig sortir de Ciutadella en direcció a la Torre del Ram. Vuit hores més tard, poc passades les 15 h, arribava a la colàrsega del port de Maó, on havia deixat el cotxe el capvespre abans.

El comptaquilòmetres marcava 97 km; el GPS, 95'8. Pel que fa al temps en moviment, el GPS marcava 7 h 12 min, mentre que el CompeGPS em diu 6 h 44 min. En qualsevol cas, vaig estar al voltant d'una hora aturat, el just per obrir barreres i barretes, agafar aigua a la font de sa Teula, a Cala Tirant i a Addaia (feia molta calor: vaig beure uns 10 litres), canviar les piles del GPS, treure'm les sabates per creuar els torrents de Binimel·là i Cala Tirant (no volia banyar les cales d'aigua salada) i espolsar-me l'aranya enorme que em vaig endur amb la cara i que es va refugiar en la meva esquena.

Però si una cosa puc destacar de la ruta d'ahir és la calor, molta calor, que vaig patir. Els que coneixeu el Camí de cavalls sabeu que les ombres són escasses, sobretot al nord. A més, el fet de tenir la mar al costat durant quasi tota l'estona, amb imatges temptadores com la de la foto de més amunt, fa que psicològicament sigui més dur...

Us deix amb el perfil i l'enllaç al wikiloc:

El desnivell acumulat és d'uns 2.200 metres.

Enllaç al track

Tour-tour a Pirineus. Encalçant el dimoni

Des de fa cinc anys, a l'estiu hi ha almenys una cita obligada amb la velo, ja sigui la de roda prima, la de roda gruixada o la de càrrega. Durant tres estius vam fer el que anomenàvem Girotour, un conjunt de bones rutes de btt per diferents indrets de les comarques gironines. Un d'aquells estius també vaig vogar en solitari pel nord de Sardenya, carregat amb les alforges. L'any següent vam fer el mateix per Irlanda; aquella vegada vam ser vuit. L'estiu passat va tocar el torn a Islàndia, viatge que a dia d'avui encara espera la seva crònica al blog.

I a la fi, després de molt d'endarrerir-ho, aquest estiu ha arribat l'hora de la roda prima. I per celebrar-ho hem decidit peregrinar a Lourdes. Lourdes, com tothom sap, és un indret procliu als miracles, i més o menys açò és el que em feia falta si volia resistir cinc dies seguits amb en Xevi i en Xavi, una mena de Zipi i Zape catalano-menorquins.

Lourdes, com també deveu saber -i no ho sabeu, no patiu que ara us ho explic- és al departament francès d'Hautes-Pyrénées, on hi ha alguns dels ports de muntanya més cèlebres dels Pirineus: Tourmalet, Col d'Aspin, Col d'Aubisque, Peyresourde, Hautacam, Luz Ardiden i tants d'altres. El nostre objectiu, per tant, era ni més ni menys que escalar uns quants de colossos pirinencs i, de pas, veure-hi passar aquells que els han convertit en mítics: els corredors del Tour de França. Però no només els corredors: també el famós dimoni del Tour que tantes vegades hem vist a la pantalla, des de ca nostra.

En principi havíem previst fer quatre rutes, de les quals finalment només en vam fer tres. Els propers dies n'aniré penjant les cròniques:

1) Lourdes - Bagnères de Bigorre - Campan - TOURMALET - Luz-Saint-Saveur - LUZ ARDIDEN- Argelès-Gazost - Lourdes: 135 km.
2) Lourdes - Louvie-Juzon - Laruns - COL D'AUBISQUE - COL DU SOULOR - Argelès-Gazost - Lourdes: 133 km.
3) Sainte-Marie de Campan - HOURQUETTE D'ANCIZAN - Ancizan - Arreau - COL D'ASPIN - Sainte-Marie de Campan: 60 km.

El quart dia, diumenge 17 de juliol, teníem previst fer els ports de Val Louron i de Peyresourde, en una ruta d'uns 130 km. Per desgràcia, el temps, que fins llavors ens havia respectat bastant, es va embrutar: el dissabte a vespre es va posar a ploure i no va aturar en tota la nit i tot l'endemà. Açò significava que, si fèiem la ruta, a part de banyar-nos, passar fred i patir a les baixades, tampoc no veuríem gaire cosa dels ports que teníem previst pujar, ja que estarien coberts pels núvols. Finalment vam decidir tornar cap a Girona, on vam fer un parell de rutes pels voltants de Tossa i per les Gavarres; després, açò sí, d'haver-nos premiat amb un bon "chuletón" a Besalú.

Uep sa velorució!

Ara que és temps de crisis, evolucions i revolucions, també n'hi ha que proposen que faguem la velorució, la revolució més pacífica i neta que hom pugui imaginar.

Açò és el que pregona aquesta pintada en un mur d'una ciutat francòfona: "Evolution, revolution... velorution!". Podria ser París, Brusel·les, Montreal, tantes altres...

Sigui com sigui, a Ciutadella, on no tenim "carril bici" sinó "carril velo", també ens podríem permetre aquest joc de paraules: evolució, revolució, velorució. Només el joc de paraules?