dijous, de maig 05, 2011

Marroc sense velo



Acostumat a viatjar a ritme de pedal, el ritme amb què passen els quilòmetres quan viatges amb cotxe sembla desnaturalitzar, allunyar, les coses que vas veient pel camí. Els sorolls, les olors, les pendents i els elements queden en un segon pla davant de la frenètica successió d'imatges de paisatges, persones i animals.

Quan veus un ciclista, i a Marroc se'n veuen molts que tenen la bicicleta com a mitjà de transport quotidià, tens un sentiment contradictori: per una banda, t'agradaria ser al seu lloc; però per l'altra agraeixes ser dins un cotxe que et permet vèncer les distàncies i els elements sense vessar ni una gota de suor. En qualsevol cas, els quilòmetres guanyats sense esforç són com una tagina sense espícies... també són bons, però tenen un punt d'insipidesa.


Una velo recolzada damunt un mural, al poble de Boumalne Dadès.


Dos minarets i terrats de la medina de Fes.


Mesquita a la medina de Fes, a l'hora de l'oració.


Medina de Fes.


Macacos de l'Atles.


L'animat poblet de Rissani.


Dues dones, se suposa.


Paisatge semi-desèrtic.


Un altre paisatge semi-desèrtic.


Posta de sol d'un capvespre ventós.


En les zones rurals els mitjans de transport més comuns són les bicicletes i els ases, amb carro o sense.


Imatge de postal que no representa la realitat del Marroc: l'animal més comú és l'ase; camells i dromedaris són per als turistes... i per a uns pocs habitants del desert.


Aigües transparents del riu Todrà.


Garganta del Todrà. Les parets que es veuen a baix tenen uns 300 metres d'alçada.


Vall del Dadès.


Estranyes formacions rocoses a la vall del Dadès.


Els marroquins no tenen gaire manies a l'hora de fer les carreteres, ni tampoc, per cert, a l'hora de conduir per elles.


Típic poblet de l'Altlas, amb cases fetes d'adob.


Vall de l'Ounila.


Poblet a la vall de l'Ounila, un petit paradís.


Carnisser amb la destral al poblet de Telouet, a l'Alt Atles.


La concorreguda plaça Djema El Fna de Marrakech, just una setmana abans de l'atemptat al cafè Argana.

6 comentaris:

R ha dit...

Uep! Joan…
Ja deu fer cosa d’un any que, per casualitat , vaig descobrir es teu blog.
No puc dir que sigui una fidel seguidora... (sobre tot perquè jo amb sa velo seria incapaç de fer ses rutes que tu fas)... però si que de tant en quant em diverteix llegir ses cròniques de ses teues aventures, no tant per ses històries que expliques, sinó mes bé per com les expliques... M'agrada!

César C.A. ha dit...

Collons Joan!! Magnifiques fotografies.

Records de la part mes costera de Girona ;)

César

j o a n f t ha dit...

Merci pes teu comentari R! Darrerament estic un poc vessut, però esper que d'aquí poc pugui tornar a penjar qualque historieta! Ens coneixem?

César!!! Dissabte 4 feim allò dels dàlmates de les gavarres, recordes de què anava? Enguany en toquen 104 i acabarem com sempre amb un bon dinar. Avam si us hi apuntau!

Roser ha dit...

No Joan, no ens coneixem....jeje!
només que per un moment se’m va passar pel cap (de fet encara em sorprenc d'haver-ho fet) escriure't un missatge, perquè realment em diverteix com escrius!
Supòs que ha de ser curiós açò del blog, vull dir escriure i pensar que algú que no coneixes pot estar llegint el teu quadern de bitàcora... ( i he de reconèixer que jo ho faig de tant en tant...)
ja ho saps idò... treu-te sa vessa de damunt que no es bona companya, perquè aquí esteim esperant ses teues cròniques.
Molta sort.

Roser.

César C.A. ha dit...

4 de Juny?? Val, ho comentaré amb els APikes, a veure que diuen ¿?

César

j o a n f t ha dit...

Idò Roser, quan vulguis tornar a comentar, ja saps com es fa! Sempre anima tenir un poc de "feedback"! ;)

César, clar que sí! Però no vingueu molts eh, que sinó encara passarem gana!!! jejej és broma, per suposat! Sabeu que sereu benvinguts! En Joan de Tossa ara és a la Titan Desert però em sembla que també vindrà... Salut!