Kaiac, peix i esclatasangs

Kaiac, peix i esclatasangs: aquest va ser diumenge passat el nostre particular "sexe, drogues i rock'n'roll".

Després de remar quatre hores bones i que en Jaume agafés dos verderols, jo vaig decidir que no podia tornar a casa amb les mans buides: vaig arraconar el cotxe -amb el kaiac damunt- a un costat de la carretera i vaig córrer cap a uns pinets joves molt tocats per la tramuntana. Vaig tenir el pressentiment que alguna cosa amagaven, i efectivament: davall del primer d'ells, a pocs metres del camí, m'esperaven cinc esclatasangs ben grossos i completament sans. Els vaig agafar i me'n vaig tornar cap al cotxe; peix no en duia, però ara almenys ja no tornava amb les mans buides...

Sigui com sigui, el mèrit no és gaire gran: fa poc, en una sortida amb btt, vam omplir d'esclatasangs el cul d'una bossa de plàstic; val a dir que els vam trobar tots des de dalt mateix de la velo... Tal vegada és per açò que diumenge, quan ma mare em va veure arribar amb esclatasangs, em va dir: "amb kaiac i tot que trobau esclatasangs?".

Sigui com sigui, la foto que em va enviar en Jaume fa dues setmanes, amb el seu kaiac ple de peix, juntament amb el record de la llampuga que fa poc se'm va escapar quan ja l'havia treta de l'aigua, em segueixen tenint amb les dents llargues.

Oblades, verderols, espet i llampuga damunt el kaiac d'en Jaume.

Esclatasangs damunt el tambucho, "balou" en català (fa uns 35 o 40 cm d'amplada, perquè us fagueu una idea de les dimensions dels esclatasangs).