dissabte, de juny 12, 2010

Camí de Cavalls NON-STOP (2 de 4). Ciutadella - Cala Barril



Imatge aèria del tram de Camí de Cavalls entre Ciutadella i Cala Barril.


Perfil del tram de Camí de Cavalls entre Ciutadella i Cala Barril.



Tram: Ciutadella - Cala Barril
Kms: 40
Desnivell: 850
Temps: 5 h 20 min

(ve d'aquí)

A les 4:30 h, escassament dues hores després d'haver-me adormit, sonà el despertador. Temptejant com vaig poder a les fosques vaig aconseguir aturar-lo. Vaig tardar uns instants a fer-me a la idea que érem dissabte dia 5 i que, per tant, m'esperava al davant una pallissa considerable: més de 20 hores de vogar per intentar fer tot el Camí de Cavalls d'una tirada.

Amb el cos pesat per la manca de descans, em vaig enfundar en les licres ciclistes, vaig prendre un bon berenar i vaig carregar-me l'espatlla i la velo amb tot el que la nit abans -per sort- havia deixat preparat: 3 litres d'aigua (no donaven ni de bon tros per fer tota la ruta, però eren un bon començament), llums, barretes, plàtans, albercocs secs, càmera de recanvi, "parxes", multieines, patilla de recanvi, vàlvula de recanvi, uns quants euros, GPS, piles de recanvi, pulsòmetre, crema de sol, etc.

Les 5 h de dia 5 de juny. Aquesta era la data i hora que en Toni i jo havíem fixat mesos enrere, i just en aquesta hora d'aquesta data arribàvem, de forma absolutament simutània, en Tolo, en Jaume i jo a la plaça des Born, lloc elegit per donar inici al major repte ciclista que mai ens havíem plantejat. En Toni, que és el primer que va plantejar la idea de fer-ho, encara dormia com un fillet del cel. Diverses excuses de poc pes li van servir per escaquejar-se d'acompanyar-nos.

Carregat com un ase vaig partir cap a la plaça del Born, lloc elegit com a punt de sortida de la ruta. Tot i no haver dormit pràcticament gens, els nervis i la il·lusió pel que ens esperava davant em van despertar ràpid i em van treure del cos la incòmoda pesadesa provocada per la manca de descans acumulada durant la setmana. En Jaume, en Tolo i jo vam arribar a la plaça del Born sincronitzats com un rellotge, i hauríem pogut donar inici a la ruta sense necessitat de posar cap peu enterra. Primer, però, havíem de col·locar bé els llums i engegar el GPS:


A punt d'iniciar el major repte dalt velo que mai ens hem proposat.


Ciutadella - Cala Morell

Ens vam posar en marxa a les 5:08 h. Des del primer moment sabíem que, a banda del quilometratge, les hores de ruta i les dificultats del camí, el principal enemic que hauríem de batre seria la calor. Havíem quedat a les 5 h amb la idea de fer el tram més dur, entre el Pla de Mar i Cala Barril, abans de les hores de màxima calor.

Tot i així, ben prest vam veure que aquell dia suaríem de valent. No érem encara les 5:30 i ja anàvem xops. De fet, en Jaume ja va arribar a la plaça del Born ben suat...

En qualsevol cas, ara el dia és llarg, i el sol surt molt prest, de manera que pràcticament no vam haver d'emprar els llums. Ens van servir per fer el tram d'asfalt de Ciutadella a Cala'n Blanes, passant per sa Farola, i per fer el primer tall de Camí de Cavalls, de Cales Piques fins dalt de sa Falconera. A partir d'aquell punt, després d'uns 40 minuts d'haver iniciat la ruta, en vam fer prou amb la llum de l'alba.


L'absoluta quietud que es palpava des de dalt de sa Falconera presagiava un dia calent, molt calent.


Sa Falconera vista des de la mar, en una foto tirada un dia de pesca amb en Nofre, fa un parell d'estius.


Abans que sortís el sol ja hi veiem perfectament. A la foto passam pel costat d'una barraca de bens, una de les moltes -i no precisament de les més espectaculars- que poblen la zona de Son Salomó i Ses Truqueries.


Primer sol. Com es pot intuir a la imatge, el terreny és tremendament rocós i pedregós. Açò fa que s'avanci molt lent i que s'hagin de fer esforços extres per mantenir-se dret damunt la velo.


Tota la zona de sa Torre del Ram, Son Salomó, Punta Nati, Son Escudero i Son Morell és tremendament rocosa i tremendament pedregosa. Aquest era fins fa poc un territori reservat a caçadors, pescadors i cercadors de tàperes, i mai no hauria pensat que un dia el faríem dalt velo. Tot i que es pot ciclar en la major part, mantenir-se damunt la velo demana grans esforços de tensió i d'equilibri. S'avança molt lent per la gran quantitat d'energies que es gasten.

Així és que des del primer moment vam haver de ser fidels a la nostra consigna: reservar forces, evitar puntes d'esforç que a la llarga poguessin passar-nos factura. Pujar alguns escalons o talls molt rocosos suposa un malbaratament d'energies que tampoc no et reporta gaire res a canvi, així que vam intentar contenir-nos des del principi, posant peu a terra quan venia un tram molt complicat.


Tota la part del nord-oest de Ciutadella és esquerpa i inhòspita. Assotada sense compassió per la tramuntana i el mestral, i amb més roca que terra, no hi creix ni un sol arbre. El més frondós que s'arriba a veure és algun arbust com el de la imatge.



Vogant per damunt dels penyals de s'Escullar, a prop de Cala Morell. Aquí s'acabava el primer tram del Camí de Cavalls, sense pràcticament desnivell però dels més lents i més poc ciclables de la ruta.


Cala Morell - Pla de Mar

A partir de Son Morell el camí es va tornar més ciclable. Seguien havent-hi alguns trams molt rocosos, per suposat, però d'aquí fins a la Vall, on ens esperava en Toni, va augmentar el ritme de ruta. Ja començava a ser hora... Quan vam arribar a la Vall dúiem pràcticament 3 hores de ruta i encara érem suvora Ciutadella.

A les 8 h en Toni ens esperava a l'aparcament de la Vall amb uns quants de bòtils d'aigua fresca, uns Aquarius i uns donuts deliciosos. Aquesta va ser pròpiament la primera aturada de la ruta, i ens hi vam estar uns 10 minuts. Vam aprofitar per posar-nos un poc de crema de sol i per deixar els llums a en Toni, que ens els tornaria el vespre, quan els tornaríem a necessitar.



Arribant a la Vall. La foto la va tirar en Toni, que ens esperava amb aigua, uns Aquarius i uns donuts. A canvi de tot açò li vam deixar els llums perquè ens els tonrés a la nit.


En Jaume omplint el seu Camelbak, acció que repetirem moltes vegades durant el dia.


El tram de la Vall (més ben dit, de Ses Fontanelles) fins al Pla de Mar és un miratge que dura mitja hora escassa. Després de tres hores de ruta per damunt penya, de cop s'entra en la frondositat de pinars i ullastrars. El terreny és molt poc pedregós, tenint en compte que xerram de Menorca. Aquest tram té, pel meu gust, algun dels millors trossos del Camí Cavalls, en especial el tall de corriol totalment cobert de vegetació a les bandes i per damunt, fet que costa de veure a Menorca. Una estona molt divertida però que passa massa ràpid, ja que una vegada arribats al Pla de Mar comença la part més dura de la ruta.


Pla de Mar - Cala Barril

En efecte, al Pla de Mar feim per primera vegada el que serà habitual en els següents quilòmetres: carregar-nos la velo a l'espatlla per remuntar un tall de pujada impossible (almenys per humans com nosaltres). La segona part de la pujada es pot fer sobre la velo amb alguns esforços, però aquell dia hem sortit decidits a fer bandera d'una estricta política d'austeritat, com ara està de moda, així que quan ve un tram que demana un sobreesforç davallam de la velo i el feim tranquil·lament a peu.

La nostra brúixola és el pulsòmetre: encara que ens sentim bé en una pujada, encara que vegem que podem donar més, quan les pulsacions pugen a 165 reduïm la marxa i, si fa falta, posam peu a terra. Aquesta manera de fer ens fa avançar un poc més lents, però tenint en compte els quilòmetres que tenim per davant i, sobretot, la calor que ja comença a fer (i encara no són ni les 9 h!), més val que ens ho prenguem amb calma. El nostre objectiu no és batre cap marca de temps, sinó simplement fer tot el Camí de Cavalls sense deixar-nos cap tram.


Davallant al Pilar. Més o menys en aquesta zona vaig patir la primera de les tres caigudes del dia.


Foto de Cala Pilar que ja havia penjat a la crònica de la M-nord de dues setmanes abans.


Davallant al Pilar vaig patir la primera caiguda del dia. Vaig intentar saltar un sargall que l'aigua havia cavat en el terreny molt arenós, amb la mala sort que, al recepcionar, la roda del davant es va quedar completament clavada, amb resultat més que previsible: cos a terra. Amb la pell suada com estava, vaig quedar fet una autèntica croqueta. El que més ràbia em va fer, però, va ser que vaig clavar les mans enterra i els guants em van quedar plens d'arena per dins.

De Cala Pilar a ets Alocs s'alternen trams ciclables amb altres un poc més complicats. Primer de tot el camí s'endinsa un pèl cap a l'interior, però ben prest recupera la línia de la costa i no la deixa fins a arribar a ets Alocs. Com passa amb totes les baixades que ens trobarem a partir d'ara fins a Fornells, la que davalla ats Alocs és curta però intensa.

Una vegada ats Alocs, travessam el codolar i seguim els "bil·los" que marquen el Camí de Cavalls, que s'endinsa altra vegada un poc cap a l'interior. Aquí començarà la part realment dura del nord. Una hora i mitja de pujades amb la velo al coll i baixades trialeres ens separa de Cala Barril, on el camí es torna un pèl més amable.

Abans de prosseguir amb la marxa, però, feim una petita aturada. Com vaig comentar a la primera part de la crònica, el capvespre abans havia davallat a peu fins ats Alocs per deixar-hi una garrafa d'aigua, uns plàtans i unes barretes amagats. Ara havia arribat el moment de treure'ls profit, així que vaig ficar els braços per entre orugues i branques de mata i vaig treure l'avituallament amagat.




Dues imatges del tram entre Cala Pilar i ets Alocs.


Davallant a Ets Alocs per una baixada tècnica, com la majoria de les que vindrien a partir d'ara fins a Cala Barril.


La primera pujada sortint dets Alocs és exigent, però permet encara fer-la vogant. És seguida per una baixada molt directa fins a un petit torrent, on comença l'hora de la veritat. Quan fa dues setmanes en Jaume i jo vam fer la M-nord, vam encarar aquesta pujada damunt les 14 h, amb un sol implacable i ni una bafa d'aire. A mitja pujada ens va agafar un un cop de calor que ens va passar factura pel que ens restava de ruta. Aquesta vegada, per tant, anàvem amb la lliçó apresa. Diuen que "a poc a poc i amb bones s'aconsegueixen ses dones"; açò no sé si és cert, però en qualsevol cas aquest dia era cert que "a poc a poc i amb bones pujam ses costes".

Després d'una hora i mitja de pujades que no s'acaben mai, quasi sempre arrosegant ferro, i de davallades precioses amb el culet cap enrere, vam arribar a Cala Barril, moment a partir del qual, segons en Jaume, tot havia de ser baixada. Quan hi pens, no sé si riure o posar-me a plorar...

Per cert, que la darrera baixada, la de Cala Barril, té un revolt de 180º que tant a en Tolo com jo, cadascú per separat, ens va recordar a un que hi ha davallant de Sant Pere de Rodes cap a Llançà. Sigui com sigui, no sé què tenen les roques i les pedres de Menorca que sempre ho posen tot un poc més difícil...



Breu (molt breu) moment de descans entre els múltiples puja-i-baixes que separen el Pla de Mar de Cala Barril.


Davallant a Cala'n Calderer. El Camí de Cavalls està ple de baixades curtes però precioses, més o menys exigents però sempre factibles. El tram d'arribada a Cala'n Calderer, probablement la cala més inaccessible de Menorca, és dels meus preferits.


I fins aquí la segona part de la crònica del Camí de Cavalls NON-STOP. Segons en Jaume, tot el que vindrà a partir d'ara fa davallada. Segons jo, ara ve el moment de la veritat: la calor inclement del migdia.



Continuarà...





2 comentaris:

Albert ha dit...

ei joan! el tempo del relat fa que vulgui la crònica sencera ja! Em fa dentetes aquesta bogeria que vau vogar! Llàstima que jo no sàpiga moure'm sobre dues rodes... tot i que pel que escrius és ben bé que us podria haver seguit a peu!
Algun dia m'hi posaré en el mundillo aquest vostre, no ho dubtis!

arnau julia ha dit...

estic amb l'albert... que no es el que conec, pq el queoan) si fa velo!!
Apa doncs paciencia i tu a escriure, i nosaltres a esperar!!! bones de part de l'Arnau