Girotour '09. De la Cerdanya a Andorra per Perafita

Just aquí, a una altitud de poc més de 1.700 metres, vam despertar la matinada del 9 de juliol del 2009. Sortint de la tenda, mirant cap al sud, teníem unes vistes magnífiques sobre la Cerdanya i, al fons, sobresortint per damunt dels ennivolats baixos, la serra del Cadí. En una de les puntetes del Cadí podíem identificar el Comabona, cim que teníem reservat per l'endemà, dia 10.

Però el plan per divendres 9 era dirigir-nos en la direcció contrària, cap al nord-oest. El nostre objectiu no era altre que anar a Andorra a veure el pas del Tour de France en la seva 7a etapa, amb inici a Barcelona i final en alt a Arcalís. Teníem l'anada més o manco planificada: saltar des de la Cerdanya a Andorra passant per Perafita; el que no sabíem com faríem era la tornada... Al final ens va sortir una ruta de 88 kms amb un desnivell acumulat de 2.350 metres.

El càmping on vam fer estada durant les nits del 8 i el 9 de juliol, molt recomanable per cert, és el Cortal del Gral, uns 3 o 4 quilòmetres més amunt de Lles. El millor -i pitjor- d'aquest càmping és que està a més de 1.700 metres, i açò vol dir que a les nits i a la matinada hi fa bastant de fred. No vos recoman anar-hi amb un sac d'aquells d'anar a la platja com el que jo duia... Ara bé, despertar allà dalt no té preu. I poder agafar la velo i entrar automàticament a dins de la ruta, tampoc.

Així idò, sense saber prou on anàvem i amb el culet estret per la rasqueta de la matinada, vam començar a vogar darrere la roda d'en Xevi, que se suposava que sí que sabia el que es feia. Vam arribar per asfalt fins al Refugi el Cap del Rec, a l'Estació d'esquí de fons de Lles. A partir d'aquí ens vam posar a seguir el GR 11 que, com veureu a la foto, no sempre era del tot ciclable:

Alternant caminois enmig de bosc, pistes i trossos de prat vam arribar als estanys de la Pera:

A partir de l'estany, les darreres curves per pista abans d'entrar en un estret caminet per enmig d'un prat. A poc a poc el caminet s'anà desdibuixant fins a deixar-nos directament damunt de l'enganxosa estora d'herba.

I finalment, com no podia ser d'altra manera tenint en compte que el guia de l'expedició era un Homo Ciclens Xevilensis, un poc de B-T-a-pié fins assolir l'altitud dels 2.587 metres del Coll de Perafita, per on passa la frontera Catalunya-Andorra (en Toni, que tenia por de tropissar amb la línia invisible de la frontera, en aquest tros caminava aixecant els peus molt amunt). El millor del B-T-a-pié, més enllà d'exercitar els bessons, és que et permet contemplar el paisatge amb més calma. I de paisatge, com veureu més avall, en vam contemplar molt... massa i tot!

Tot el que puja, com ja sabeu, baixa. Però ah!, n'hi ha tantes de maneres de baixar! Al principi tot semblava indicar que ens divertiríem d'allò més fins arribar a Escaldes:

Però a partir del punt de la darrera foto la cosa es va començar a embrutar. Al principi ho anàvem trempejant com podíem, fent qualque peu enterra... fins que vam haver de posar-nos la velo damunt l'espatlla per davallar, atenció!, dels 2.200 fins als 1.300 metres sense poder-hi pujar damunt ni un sol moment. Prop vam fer de fer-nos mal en un parell de caigudes... i prop vam fer de predre un amic; més ben dit, que un de noltros, en Xevi, perdés tres amics de cop.

Durant una bona estona vam davallar pel costat d'aquest rierol. Al principi el sentíem molt avall, al fons del barranc, fins que, cap al final, el vam resseguir d'aprop.

En definitiva, tot açò només era per arribar a Andorra i veure passar el Tour. Que si va valer la pena tant d'esforç i dues hores llargues d'espera per veure'ls passar mig minut? No ho sé. Però sí que sé que aquell vespre els quatre girotourencs vam dormir molt més satisfets del que ho hauríem fet si haguéssim seguit l'etapa còmodament des del sofà de ca nostra.

Dues imatges del pas del Tour. La primera del grupet d'escapats i la segona del pilot.

Després de veure passar el pilot, només hi restava tornar fins al càmping a prop de Lles. A l'hora de discutir per on ho fèiem, només una cosa estava clara: no tornaríem per allà on havíem vingut. Finalment, vam optar per tornar per carretera, davallant cap a la Seu d'Urgell i enfilant per amunt altra vegada cap a la Cerdanya. En total, uns 60 quilòmetres per asfalt.

Per acabar, la traca final: una pujadeta de 14 km des de Martinet, a uns 900 metres d'altitud, fins als 1.700 del càmping del Cortal del Gral.

Aquest és el peculiar perfil altimètric de la ruta. El desnivell acumulat és de 2.350 metres.

Clicau damunt la imatge per anar al Wikiloc i descarregar-vos i/o explorar el track.