102, després del 101. Un altre miracle a les Gavarres

Una vegada més, els déus ens han estat favorables. La possibilitat més improbable, una entre centenars o milers, s'ha tornat a materialitzar. L'ametlla va caure de punta, l'ou anava carregat de vermells, vam trobar l'agulla dins el paller. Els càlculs més acurats difícilment haurien pogut aconseguir el que, per segona vegada consecutiva, ha realitzat l'atzar i la bona estrella del gran del Cal Petit: fer el nombre exacte de quilòmetres que ens havíem proposat, ni un més ni un menys, ni un metre més ni un metre menys, sense necessitat de donar rodejos o forçar el recorregut. Ara fa un any ens vam proposar fer-ne 101, i ens en van sortir ni més ni menys que 101 clavats. Si no vos ho creis, mirau la crònica d'aquella sortida: El miracle dels 101 dàlmates de les Gavarres. Aquell mateix dia, el 4 de maig de l'any passat, ens vam proposar de repetir l'assanya cada any, però afegint-hi un quilòmetre cada vegada per poder controlar, d'aquesta manera, per quina edició anam. Així, aquest dissabte tocava fer-ne 102, i si no creis que vam fer-los, llegiu aquesta crònica!

Abans de les 8 del matí de dissabte, 9 valents ens vam trobar a Cal Petit, centre neuràlgic d'incomptables i innombrables animalades, disposats a fer els esmentats 102 quilòmetres. Per desgràcia, dels 9 que érem al principi només 4 vam arribar fins al final de la ruta amb velo. Festes d'aniversari, pàjares i punxades, moltes punxades, van fer caure com mosques, d'un en un, els integrants del pilot.

La ruta va tenir dues parts ben diferenciades: la primera, més corriolera, més tècnica i amb un poc més de desnivell, va transcórrer per Fornells, Quart, la Vall Preona, Can Mascort, font dels Lleons, Puig Estela, Cal Mistaire, Sant Miquel, Celrà i els Àngels; i en la segona, més ràpida, majoritàriament per pistes còmodes alternades per algun corriol, vam anar dels Àngels a Fornells passant per Sant Mateu de Montnegre, Coll de Llumeneres, els Metges, Llambilles, Mas Gelats i Quart. Entremig, el moment més agradable de la jornada: l'esmorzar-dinar que va preparar i ens va pujar na Isabel a dalt els Àngels.

Un dels moments clau de la ruta va ser quan, amb ja gairebé 100 quilòmetres a les cames, al bo d'en Llorenç, molt amic dels reptes ell, no se li va acudir res més que desafiar-nos a pujar l'empinada, molt empinada rampa, que s'enfila literalment fins a dalt del dipòsit que hi ha darrere de l'església de Santa Margarida de Quart. No hi pensàvem, en aquell moment, en els 102. Però va ser precisament gràcies a aquella petita desviació imprevista, aliena als càlculs, que vam arribar a Cal Petit amb els 102 quilòmetres exactes. Així idò, als 101 dàlmates s'hi va afegir, en aquesta ocasió, un pitt bull ben rabiós que ens clavava la dentadura afilada a les cames mentre ens enfilàvem al maleït dipòsit.

En resum: 101 dàlmates + 1 pitt bull = 102.

Els nombres de la ruta:

102 kms (108 si feim cas dels comptaquilòmetres)
Desnivell acumulat: 2.477 metres.
Temps de ruta (en moviment): 6 hores 45 minuts.
Velocitat mitjana (en moviment): 15 kms/hora.
Punxades: que recordi, 7 en ruta (i almanco 2 més de capuccino: en arribar a casa).

Tres imatges del pilot en moviment. Per desgràcia, al llarg del dia vam anar caient com mosques, i al final érem només quatre.

Pantalla del GPS a l'arribada, la prova del delicte. Ens mostra els 102 kms exactes, la velocitat mitjana en moviment (15 kms/hora), el temps en moviment (6 hores i 45 minuts) i el temps total de ruta (9 hores i 18 minuts).

Instant de l'arribada, captat per en Josep, que ens esperava mig endormiscat davall l'ombra d'un noguer.

Foto a l'arribada, davall el noguer de Cal Petit.

Perfil altimètric. El desnivell acumulat, 2.477 metres.

Imatge a vista d'ocell, treta del Google Earth.

Si voleu explorar o desacarregar-vos el track, feis click damunt la imatge.