Girotour, del '07 al '08 (1 de 5)

A finals d'any passat vaig penjar un article al bloc titulat Fent balanç. Puigmal (2.913), sostre ciclable de Catalunya. Hi deia que, si m'havia de quedar amb un moment concret del 2007, aquest seria probablement l'ascensió al Puigmal el 9 de setembre amb companys del foromtb.com. Ara bé, aquella fita era seguida de ben a prop pel Girotour '07, i de fet, mirat en conjunt i amb més perspectiva, és clar que aquella setmana va superar amb escreix la pujada al Puigmal. Açò és el exactament el que vaig escriure-hi:

D'entre tots els moments màgics que em vénen al cap, faig un esforç per triar-ne alguns. Un d'ells és sens dubte la visita a mitjan juliol de dos bons amics menorquins, els principals culpables que m'aficionés al mountainbike. Venien cegats per la fe en les meves capacitats per orientar-me enmig de la muntanya, disposats a que els guiés en un tour per alguns dels indrets més interessants de la província de Girona (per açò vam batiar aquesta empresa "Girotour"). Vam vogar pels voltants de Girona, per l'Alta Garrotxa (Bassegoda), per la Serra de Finestres, Les Gavarres i el Puigsacalm. Més de 200 quilòmetres amb uns 6.800 metres de desnivell acumulat. La veritat és que ens vam pedre molt menys del que jo mateix tenia previst, ja que només en una ocasió ens vam veure totalment desamparats enmig de la muntanya. Ells van saber dissimular prou bé en els moments en què havien de reduir el ritme per esperar-me, cosa que agraesc. També ens vam autohomenatjar amb uns sopars desproporcionats; recordarem per molt de temps la cara d'incredulitat d'alguna cambrera quan veia el ritme amb què despatxàvem plats de pasta i pizzes. Potser algun també recordarà el revers de la cambrera quan se n'anava cap a la cuina a passar la comanda, però açò és gra d'un altre paller, com se sol dir. La qüestió és que en tot moment hi va haver molt bon rollo, com sempre hi ha hagut entre noltros, però amb l'al·licient afegit d'una bona setmana de vacances dalt velo. El Girotour '07 va ser tot un èxit, i més encara ho haurà de ser el Girotour '08.

Com ja explicava en aquell moment, el nom de Girotour surt de Girona+tour. Crec que el significat és prou clar i no demana aclariment; en qualsevol cas, només diré que açò de tour no significa que pretenguéssim donar la volta a la província, sinó simplement fer-hi una sèrie de rutes escollides per alguns dels seus racons més polits. Tal vegada hi haurà qualcú que es soprendrà que posem aquests noms tan grandiloqüents, que rallem d'edicions '07 i '08... com si es tractés d'una marxa per etapes important! I és que ho és, important! Que hi ha pocs participants? Bé, açò és cert, només érem tres, però no significa que sigui poc rellevant: senzillament indica que és molt selecte. ;)

Com que el Uep sa velo! encara no havia nascut, el Girotour de l'any passat no va tenir crònica; o, més ben dit, es va quedar només amb la crònica oficiosa de bar, cervesa en mà, en què compten més les batalletes que no les coses serioses que, com bé sabeu, és l'únic que interessa a qui escriu aquestes línies (i ara, de què reis?). Així que penjaré aquí unes quantes fotos de l'edició anterior per compensar aquesta mancança i, al mateix temps, per introduir la sèrie d'articles que, a patir d'aquest, es dedicaran al Girotour '08.

Els tres girotourencs, en la primera de les nombroses pujades -de camí a Bassegoda- que van fer que el Girotour '07 tingués un total de 6.800 metres de desnivell acumulat.

El juliol és una mala època per pedalar, ja que l'astre rei, sense bri de compassió, envia els seus rajos de foc amb la màxima severitat a tots els ciclistes que gosen desafiar el seu regnat migdiürn. La calor, juntament amb les interminables pujades, van endurir el Girotour de l'any passat.

Al Pla de bateria, just abans de coronar el Bassegoda. Les vistes i el sentiment superació i de feina feta una vegada has arribat a dalt compensen amb escreix l'esforç i el patiment de la pujada.

En la segona etapa vam pedalar per la Serra de Finestres, sortint de Sant Aniol de Finestres en direcció a Santa Pau, i des d'aquí altra vegada cap a Sant Aniol. La trialera final, que havíem decobert fent la IX Tramunbike, va ser un dels moments àlgids del Girotour '07.

En aquella segona etapa, la de la Serra de Finestres, vam tenir dos convidats de luxe: en Xevi, l'exemplar prototípic de l'Homo Ciclens Xevilensis, habitual d'aquest bloc; i en David, bon company que, per un dia, va arraconar la seva bici de roda prima i va treure la pols de la btt per acompanyar-nos en una ruta de poc més de trenta quilòmetres. Podeu veure en David a la imatge xiulant i aixecant el polze, senyal que allò, per a una màquina de fer quilòemtres com ell, no era més que un passeig pel bosc! ;) La bona companyia d'en Xevi i en David, juntament amb l'excel·lent qualitat de la ruta, van fer que aquesta sigui recordada segurament com la millor del Girotour '07.

Després d'un dia de transició per les Gavarres, en què vam fer quelcom més familiar, ens vam encaminar cap al Puigsacalm. Sortint de Sant Privat d'en Bas ens vam enfilar fins al coll de Siuret, vam davallar fins a Vidrà i, després de reposar forces, vam reprendre el camí per fer la pujada final fins al Puigsacalm. Aquesta va ser la ruta més completa en quant a paisatges, diversitat de terrenys i camins, quilometratge i desnivell. A part, era la que posava punt i final al Girotour '07, i açò li donava un regust especial. Per tot açò, podem dir que va ser l'etapa reina.

Del 2007 al 2008

El Girotour '07, en efecte, va ser tota una fita. El llistó va quedar amunt, i un servidor, encarregat d'idear i organitzar la segona endemesa girotourenca, tenia la pressió de no decebre en l'edició 2008. I la veritat és que, si he de jutjar pels gemecs de plaer, somriures desbordants i ulls desorbitats dels meus companys d'expedició davallant alguna de les moltes trialeres que vam resseguir, sembla que la satisfacció va ser majúscula. En qualsevol cas, esper que ells mateixos expressin les seves sensacions en els comentaris als articles de la sèrie Girotour.

El Girotour '08, que es va celebrar -és amb diferència el verb que millor s'hi adiu- la setmana del 21 al 27 de juliol, havia de constar de cinc etapes molt fortes, tot i que finalment es va veure reduït a tres. Ara bé, tot i ser poques, les tres rutes que vam fer són d'autèntic mountainbike, dures i tècniques, per paratges naturals immillorables.

La primera d'elles ja ha sortit en un parell d'ocasions en aquest bloc: aquí i assuquí. En efecte, es tracta de la ruta per l'Alta Garrotxa que va inaugurar aquest bloc, sols que aquesta vegada la vam fer sortint de Camprodon en ves d'Oix. Havia de tenir uns 54 quilòmetres però a la pràctica -mea culpa- en vam fer 65; el desnivell va ser d'uns 2.500 metres.

La segona etapa va sortir del volcà de Santa Margarida, des del qual, i a través de la Fageda d'en Jordà, ens vam encaminar cap a Les Preses per enllaçar amb el traçat de la X Tramunbike. En total ens van sortir 63 quilòmetres amb uns 2.400 metres de desnivell.

I la tercera i última ruta va ser la pujada (i posterior davallada) al Puigmal, amb promesa inclosa (que no transcendirà, per decència i higiene internàutica); hi vam recórrer 53 quilòmetres, superant 2.200 metres de desnivell. Aquesta darrera pot ser considerada l'etapa reina: per la llarga pujada de trenta quilòmetres fins al cim del Puigmal, i perquè vam modificar la ruta clàssica, que acaba recorrent bastants de quilòmetres per pista i asfalt, de manera que la davallada va guanyar molta qualitat respecte a la que s'hi sol fer.

A més, entre etapa i etapa vam intercalar sortidetes de recuperació activa -com sol anomenar-les en Xevi- o de patxanga integral -com dirien els Antònia Font. Com que ja he dit que aquest bloc només es centra en qüestions serioses, no inclouré la crònica d'aquestes jornades més disteses... En qualsevol cas, els nombres canten: aquesta edició va tenir manco etapes (3 en tost de 5), més o manco els mateixos quilòmetres (uns 200), però més participants (4 en ves de 3), més qualitat en les rutes, més esports (tennis de taula i futbol) i, sobretot, més cervesa, més menjar i moltes moltes més aligotades. Qui no s'ho cregui, o qui vulgui saber realment el que va passar, que vagi a Sant Joan de les Abadesses, on teníem la base d'operacions, i allà li ho explicaran tot. I si no en té prou, que arribi a Ogassa i allà li donaran a conèixer la resta. I si tot i així encara en vol més, que s'apunti al Girotour de l'any que ve! Com ja ha fet un tal Albert... eh company?

Dedicaré al Girotour '08 una mà d'articles, o sigui cinc:

1 Girotour, del '07 al '08 (1 de 5)

2 Encalçant mosques per l'Alta Garrotxa (2 de 5)

3 La Garrotxa a ritme de ciclorgasme (3 de 5)

4 Puigmal, l'hora del porquet (4 de 5)

5 Girotour '08. Es flim (5 de 5)

Esper aconseguir transmetre les sensacions tan especials que vam viure aquella setmana, practicant el nostre hobbie preferit, envoltats de natura i amb la companyia de grans amics de tota la vida. Què més es pot demanar? No s'assembla molt açò a la felicitat?

Si voleu veure tots els articles de la sèrie "Girotour" un darrere l'altre, simplement cliqueu l'etiqueta Girotour. Açò sí, primer haureu d'esperar que estiguin publicats!

Mentrestant, podeu anar mirant aquests dos vídeos de dues rutes del Girotour que ja havia fet amb anterioritat: el primer, de la pujada al Puigmal; i el segon, de la ruta per l'Alta Garrotxa.

EL PUIGMAL A DUES RODES




VOGANT PER L'ALTA GARROTXA