Sa roqueta, de punta a punta. Patrimoni històric i cultural (2 de 3)

Una de les peculiaritats de Menorca l'abrumadora omnipresència de la pedra. L'abundància d'aquest material ha fet que tots els menorquins, des dels primers pobladors de la cultura talaiòtica (cap al 2.000 aC) fins a dia d'avui, hagin tingut una especial fal·lera per fer les més diverses construccions: els talaiots, taules i navetes del neolític balear, calçades romanes, bouers, parets seques, pintoresques barraques i ponts de bens, etc. Com que açò per si sol ja donaria per una sèrie de tres articles més, i no és plan d'avorrir massa el personal, sols posaré unes quantes fotos d'alguns dels jaciments prehistòrics que trobam en aquest periple de travessar l'illa. Només perquè us en fagueu una idea, comentaré dues curiositats: primera, que la longitud de tota la paret seca de Menorca posada en fila supera la de la famosa muralla xinesa; segona, que a Menorca s'han contat tretze poblats, dos-cents seixanta-set talaiots, vint-i-cinc taules, seixanta-quatre navetes i sis-cents noranta-una troballes diverses, gairebé totes a la meitat sud. Sa roqueta és petita, però com diu la dita: "en es pot petit hi ha sa bona confitura".

Botador integrat a la paret seca típic de la part de llevant de l'illa. Al fons, el talaiot de Torellonet Vell.

El talaiot de Torellonet Vell és a simple vista un dels més ben conservats de l'illa.

Recinte de la taula del poblat de Talatí de Dalt. Al fons, el talaiot.

Poblat de Talatí de Dalt. La pedra sovint adopta formes ben capritxoses.

El poblat de Trepucó es troba ben aferrat a Maó. Tant la taula i el seu recinte com el talaiot són dels més grans i ben conservats de l'illa.

La del conjunt de Torralba d'en Salort és segurament la més emblemàtica de totes les taules, tant per les seves dimensions (si a la foto hi hagués una persona dreta al costat de la taula, en veuríem poc més que el bust) com per la perfecció de les seves línies.

La Naveta des Tudons, a mig camí entre la carretera general i el Camí Vell de Ciutadella, he sentit a dir que és la construcció més antiga d'Europa. Com en el cas del port de Maó, no ho he anat a comprovar; ja m'està bé així. Cada vegada que hi vaig em deman com s'ho devien fer aquella gent per arreplegar totes aquestes pedres i col·locar-les una damunt l'altra amb aquesta harmonia. Quan la majoria de les nostres cases ja hagin caigut enterra, la Naveta des Tudons segurament continuarà allà, impassible, aguantant xàfecs i tramuntanades. Conta la llegenda que la pedra que hi falta a dalt és dins d'un pou no gaire enfora d'aquí... però ja l'explicarem un altre dia, que açò se suposa que és un bloc de mountainbike!

A Menorca també hi abunden les pedreres de marès. En aquesta ruta passam just per damunt de les Pedreres de s'Hostal, suvora Ciutadella. Les formes artificials i atzaroses de la pedra confereixen un encant especial a aquests espais. Des de fa uns anys aquestes pedreres han estat rehabilitades i condicionades per l'associació Líthica, organitzant-hi actes ben diversos, des de cursos d'escultura a discoteques a l'aire lliure.

La ruta passa per un bon punyat de pobles de l'illa: Maó, Llucmaçanes, Alaior, Es Mercadal, Ferreries i Ciutadella. És difícil que ens perdem perquè la ruta està senyalitzada en molts de punts amb uns rètols de llenya ben visibles que ens indiquen la direcció i la distància que hi queda per arribar a cada poble. Tanmateix, si intentau seguir la ruta només guiant-vos per aquests rètols dubtareu en diverses ocasions sobre quin camí agafar, ja que només s'indiquen les principals cruïlles.

Aparatosos rètols que anam trobant pel camí. Tal vegada hauria valgut més fer-los més petits i posar-ne en més quantitat, ja que molts de trencants no estan senyalitzats.

Just sortir de Maó enfilam aquest caminet en direcció de Llucmaçanes. Tot i que és relativament curt, va ser una grata sorpresa descobrir-lo. Com podeu comprovar a la imatge, en aquest tram és difícil sortir-se del camí.

Al cap de poc de sortir de Maó arribam a Llucmaçanes. A la imatge veim l'Església de Sant Gaietà, construïda el 1885.

A l'horitzó hi podem veure Alaior, amb el campanar de Santa Eulàlia que presideix el poble, i la muntanya d'El Toro just a la seva dreta.

L'Església de Sant Pere Nou, a les afores d'Alaior.

Durant el segle XVIII es van succeïr tres dominacions angleses a Menorca que salvaren els illencs de l'aplicació dels Decrets de Nova Planta i que suposaren en general la millora de les condicions de vida de la població. D'entre tots els governadors, el més recordat és Richard Kane, que ha quedat en la memòria dels menorquins com a benefactor de l'illa. Açò, és clar, sobretot a la part de llevant, ja que va ser ell qui traslladà la capital de Ciutadella a Maó l'any 1714. Una de les principals realitzacions de Richard Kane va ser una via que durant un temps creuava el territori de punta a punta. Aquest eix, conegut com a Camí d'en Kane (a la imatge), actualment va de Maó fins a un petit tram passat Es Mercadal en direcció a Ferreries.

El lloc de s'Aranjassa, a prop del Camí d'en Kane, amb el Toro de fons. El Toro, amb els seus 358 m. d'altitud, és la muntanya més alta de Menorca. A dalt de tot hi ha el hi ha el Santuari de la Verge del Toro, construït al 1670 sobre una església gòtica.

Plaça Pare Camps d'Es Mercadal.

El nucli antic d'Es Mercadal es caracteritza per l'omnipresència del blanc. Moltes de les seves cases tenen fins i tot la teulada emblanquinada. (Imatge extreta de la web de l'Ajuntament.)

Encara que estigui enclotat, Ferreries és el poble de l'illa que es troba a major altitud. L'església que veim a la imatge és la de Sant Bartomeu, que es va acabar de construïr l'any 1770. Més d'un segle més tard, el 1884, s'hi va afegir la torre del campanar, que actualment és el punt més alt del poble. Darrere de Ferreries hi podem observar el turó de Son Granot, al cim del qual hi ha una petita ermita dedicada a l'Immaculat Cor de Maria.



Després d'unes quantes hores de vogar i veure com d'altres voguen per Binimel·là (vegeu el següent article), arribam al cap de ponent de l'illa, Ciutadella. A la imatge s'hi veu el carrer de Ses Voltes amb una coca-rossa preparada per seure a la fresca. (La foto l'he trobada a internet, no record on).

Diferents perspectives del port de Ciutadella: la primera des de damunt el pont i la segona des del moll comercial. Tot i que és molt més petit i recollit que el de Maó -o precisament per açò-, el seu encant és innegable. (Aquestes fotos també són extretes d'internet, i tampoc no record d'on exactament).