Sa roqueta, de punta a punta. Paisatges, carreres i camins (3 de 3)

Lo bo prest s'acaba, lo dolent no és acabador... Anem a liquidar aquesta sèrie d'articles sobre la travessia de Menorca, que ja comencen a fer olor de "no acabador"!

Si a l'anterior escrit rallàvem dels pobles i punts d'interès cultural per on passa la ruta, ara és el torn dels paisatges i els espais naturals.

Un dels trams més bells de la ruta és el que passa per un tall de Camí de Cavalls de la costa nord, entre Cavalleria i Binimel·là. Açò sí, per fer-lo em vaig desviar a l'altura d'Es Mercadal de la ruta que m'indicaven els rètols i el gps. Amb aquesta variació, la ruta va guanyar uns quants quilòmetres i també un poc de dificultat tècnica.

Platja de Cavalleria. Les platges del nord de Menorca, d'arena i roca fosques i vegetació arbustiva, contrasten amb les del sud, envoltades de pinars i amb una arena blanca i fina.

Un dels millors trams de la ruta -i també un dels més tècnics- és el que transcorre pel Camí de Cavalls. Al fons de la imatge, retallant la línia de l'horitzó, s'hi veuen les Illes Bledes.

Un altre tall del pas del Camí de Cavalls entre Cavalleria i Cala Mica. Vogar per aquest carrerany envoltat de roques i aigua és com resseguir els confins del món.

Cala Mica. L'accés a aquesta cala no és gaire fàcil, i açò fa que normalment estigui quasi deserta de gent. En aquesta ocasió hi havia una família que havia aprofitat el diumenge per fer-hi una excursió.

La platja de Binimel·là és una de les que té una arena més gruixuda i fosca. El que perd en vistositat ho guanya en sonoritat quan les onades remouen rítmicament les minúscules pedres... Juntament amb la de Cavalleria, la platja de Binimel·là ja havia visitat aquest bloc en una altra ocasió.

El simple fet de passar per aquests paratges ja és suficient com per fer aital voltera. Tanmateix, en el meu cas hi havia també una altra motivació més concreta: a mitjan matí es celebrava a Binimel·là una carrera de mountainbike puntuable a nivell de Balears. A més, entre els corredors hi havia tres bons amics que, tot sigui dit de pas, no van fer cap mal paper! Punxades a part, està clar... ;)

Instants abans del tret de sortida.

Aquest circuït disposa d'un entorn de luxe. Els espectadors ho agraïm; els participants, en canvi, no en deuen poder disfrutar, ja que els camins que ressegueix el circuït, plens de pedra solta i roques, no conviden a badar gaire.

Imatge presa des de damunt del Pont de s'Alairó, de camí cap a Ferreries. Poc després de passar per aquí passarem per la pujada més llarga dura de la jornada, que ens elevarà fins a Sant Antoni de Ruma.

Després de passar Ferreries enfilam la carretera de Cala Galdana per, al cap d'uns centenars de metres, desviar-nos a la dreta per empalmar amb el Camí Reial. Juntament amb el tram de Camí de Cavalls, aquest és el bocí més tècnic de la ruta. A nivell paisatgístic, és també un dels talls més recomanables. A la web de l'Ajuntament de Ferreries hi trobareu informació interessant sobre aquest camí. A continuació en transcriuré alguns fragments per acompanyar les imatges.

"El camí Reial, conegut també com a camí Vell, és una de les vies de comunicació més antigues de Menorca que comunicava Ciutadella amb Maó. El més probable és que sigui d'origen medieval, tot i que no es pot descartar que hagi format part d'una calçada romana, avui desapareguda. Es deien reials els camins que, com les carreteres actuals, servien per al trànsit púbic i depenien del poder polític corresponent."

A mitjan Camí Reial trobam una cova: Sa Cova Reial. "A més del probable ús com a habitacle prehistòric, el seu paper en la nostra ruta és ser un punt de referència important entre els qui feien camí. Un cabrer, un pagés o un caçador podien estar-se a recer de la cova en cas de mal temps, o simplement en trobar-se allà i quedar a l'ombra fresca durant l'estiu."

Cap al final del Camí Reial hi ha una costa que ens farà agafar fort el manillar i, potser, canviar el plat mitjà pel petit. La de la imatge no és la Costa de na Salema, però farem com si ho fos. "No gaire enfora de la cova Reial, s'enfila una llarga pujada coneguda com la costa de na Salema. Aquest topònim ens remet a uns orígens evidents del temps dels moros. En aquest sentit, gràcies a uns bons amics nord-africans, sabem que la paraula salema prové de l'àrab i significa pau, serenitat, felicitat. Per tant, la costa de na Pau, na Serena, na Feliç, però com diu l'amo en Joan de s'Aranjassa, també es podria referir a la tanca d'Algendar que duu aquest nom i que està ubicada a la seva banda esquerra."

Però l'espai natural que sens dubte sorprendrà més a qui no conegui Menorca és el Barranc d'Algendar. Seguint amb les informacions que ens brinda la web de l'Ajuntament de Ferreries (jo seria incapaç d'emprar aquestes paraulotes): "El barranc d'Algendar és l'accident més important de l'altiplà miocènic del sud menorquí, de gran bellesa natural i paisatgística. Aquest barranc constitueix d'una forma totalment natural el límit entre els termes municipals de Ferreries i Ciutadella. La riquesa de la fauna i la flora d'Algendar ha configurat el seu territori com una reserva natural de gran valor ecològic, amb alguns endemismes propis."

"Un rierol d'aigua fresca i cristal·lina travessa la fondalada i recull les aigües pluvials dels vessants confinants fins a desembocar al riu de Cala Galdana després de recórrer 10 quilòmetres."

"Si la flora i la fauna ja són per si mateixos motiu d'atracció, no ho són menys els fantàstics penya-segats amb una alçada de 80 metres, que imposen un sentit de grandiositat. (...) La literatura popular ha creat nombroses llegendes i mites: Sa nuvia d'Algendar és sens dubte la més coneguda. Narra les peripècies d'una jove pagesa que una nit de lluna plena és raptada per un moro que se n'havia enamorat."

A partir d'aquí ja no hi resta gaire per arribar a Ciutadella. Després de travessar el Barranc d'Algendar enfilam el Camí Vell... i cap a poble! S'ha acabat el petit periple a través de sa roqueta. A partir d'ara, les rutes d'aquests dies seran circulars.