dissabte, de febrer 02, 2008

GP de la Selva. Rauxa dominguera a Santa Coloma

A l'article anterior feia esment de la lluita interior que dissabte a capvespre va esclatar a dins meu. El seny, recolzat en l'experiència i en un feix de teories com la del 10%, em recomanava una ruta tranquileta per diumenge dematí. La rauxa, en canvi, s'aliava amb l'instint competitiu i les ànsies d'adrenalina, recomanant-me d'anar a córrer la segona prova del VII Gran Premi de la Selva que es celebrava diumenge dematí a Santa Coloma de Farners. Per poc bons lectors que segueu, pel títol de l'article ja haureu deduït que la rauxa, una vegada més, es va sortir amb la seva. I una vegada més, va valer la pena!

En Josep i jo vam partir de bona hora de Girona en direcció a Santa Coloma (també ens hi havia d'acompanyar n'Ivan, que no va poder venir per unes suposades dolències en una cuixa). Una vegada allà, lo típic d'aquestes ocasions: cua per inscriure's i tremolors provocats pel fred (o la fred, com preferiu) que hi feia. Però el (o la) fred va durar poc. Després d'un primer quilòmetre "neutralitzat" (segons l'expressió que l'speaker no es va cansar de repetir, però que ningú no va semblar captar), va começar una pujada picadeta de poc més de 2 quilòmetres que va servir per posar cadascú al seu lloc. De gent iumpacient i apresa te'n trobes allà on vagis, i aquesta cursa no n'era una excepció: ja se sentien els primers renecs i algunes veus clamant per començar la baixada. Però tranquils, que açò tot just acaba de començar! Per qui vulgui baixar sense necessitat de patir prèviament en una pujada, que se'n vagi a la Molina a l'estiu...


El traçat de la cursa, com és habitual, oferia dues possibilitats: la volta curta i la volta llarga. La curta era d'uns 17 quilòmetres i uns 550 metres de desnivell positiu, mentre que la llarga tenia un total de 32 quilòmetres amb 1.136 metres de desnivell acumulat. D'aquesta manera, la cursa tenia clarament dues parts: la primera, coincident amb la volta curta, consistia en un seguit de pujades esglaonades per pistes i camins de característiques diferents; pujades intercalades per breus i ràpides baixades també per pistes, fins arribar a una altitud de poc més de 400 metres. A partir d'aquí, el primer gran descens de la cursa, per corriols amb forts pendents que t'obliguen a jugar amb els dos frens i que a estones et fan besar el seient. Tot i que la majoria van (vam, seguem sincers) haver de posar algun peu, era una baixada completament ciclable. Aquest descens conduïa fins al punt de sortida i arribada de la cursa, al Parc de Sant Salvador. Per aquells que havien optat per la volta curta, fins aquí arribava el seu periple.


La segona part de la cursa, pel meu gust millor que la primera, constava d'uns 15 quilòmetres consistents en dues pujades sostingudes interrompudes per una baixadeta ràpida per una zona bastant humida. La baixada final, dels 459 fins als 129 metres d'altitud de Santa Coloma, va ser bastant tècnica, gairebé tota per corriols trialeros 100% ciclables.




A la web del Club Ciclista Farners hi podeu consultar la classificació per categories. També la podeu consultar a la web de la Federació Catalana de Ciclisme, on hi trobareu la classificació general de la volta curta i de la volta llarga.




Al wikiloc vos hi podeu descarregar el track del traçat de la cursa.

3 comentaris:

Jo_oN ha dit...

Iep! Acabo de descorbrir el teu bloc i m'ha semblat fantàstic. L'he trobat buscant "corriols alta garrotxa" al google. Amb aquests "items" ja podràs veure quin perfil de biker dec ser...
Ja aniré seguint els teus posts i estarem en contacte. Felicitats i continua així!!! (jo tinc paciència per descobrir corriols, però no per penjar-los a un blog...)

Jordi Ginesta, un "endurero" de l'Alt Maresme

j o a n f t ha dit...

Hola jo_on! El teu nom em sona molt, del foromtb pot ser? Ets tu que organitzaves una pedalada fa uns mesos? A Maçanet em sembla recordar... i a més era gratuïta o gairebé, si no record malament! Per suposat, saps que per aquí sempre hi seràs benvingut!

Jo_oN ha dit...

Si del foro! És un vici, sempre s'hi troben coses interessants allà! Ai quina gràcia tu que em coneguis... (si al final els sibarites som quatre gats... ;P)

Sóc de Sant Pol de Mar i sí, vaig organitzar (jo i alguns més, no gaires...) "La Marxa de la Vallalta". Era (i serà aquest any) TOTALMENT gratuïta. En principi la farem pel maig.

Avui he anat a "La Ruta dels Senders de Navarcles". Ja és el segon any que hi vaig i és una marxa per no perdre's, la recomano de totes, totes. Té molt de mèrit muntar un recorregut d'uns 40km sense pràcticament sortir de corriol. Genial.

Una abraçada!