dilluns, de novembre 12, 2007

Sants i roques. Rocacorba, Santa Lena i Sant Roc

Girona és una ciutat envoltada per un punyat de petites i mitjanes muntanyes. Cap a l'est hi tenim les Gavarres, ja en vaig xerrar un poc en un article anterior. Cap a l'oest hi ha Rocacorba, Sant Grau, Sant Roc, etc. Tots aquests cims es poden fer sortint des del mateix centre de Girona amb velo, i açò és el que diumenge ens vam proposar: fer-ne almenys 3. La idea va sortir d'una ruta que hi ha publicada a la web Cicloide. És la ruta que volíem seguir, tot i que al final hi vam fer algunes variacions per culpa de dos genolls adolorits, el del company en Lluc i el meu. Perquè la jornada hagués estat completa del tot, hauríem d'haver pujat fins a dalt de tot de Rocacorba i a Sant Grau, cosa que no vam fer. Queda pendent. En qualsevol cas, podem considerar que els 3 cims que ens proposàvem els hem fet igualment: Rocacorba, Santa Lena i Sant Roc. Amb Sant Grau haurien estat 4. Un dia de sants i roques.

La ruta té uns 70 quilòmetres, tot i que el meu contaquilòmetres en marcava 79, pel tall extra fins a ca meua. El desnivell acumulat és d'uns 1.500 metres.

Vam iniciar la ruta al pàrquing del pavelló de Fontajau en direcció a Canet d'Adri per pistes i corriols que surten del barri de Domeny. Aquesta primera part de la ruta ens va sorprendre gratament. Tot i que ens l'havíem presa més com a pur tràmit, ens vam endinsar per uns corriols ben divertits. Arribant a Canet d'Adri vam poder gaudir de les primeres estampes de paisatges de tardor.


Terra llaurada.



Rocacorba des de la zona de Canet d'Adri.


Una vegada arribats a prop de Canet d'Adri, havíem anat guanyant altitud i ja estàvem a més de 300 metres. Tot i així, és aquí quan comença pròpiament la pujada a Rocacorba. Després d'un tram per pista en molt bon estat, vam tombar a l'esquerra per la pista pedregosa i amb rampes més fortes que ens eleva fins al Pla de Marti (900 m.), als peus del Puig Gros de Rocacorba (990 m.). Aquesta pujada, seguem sincers, no té cap encant especial. Com que encara teníem molts de quilòmetres i de cims per davant, vam decidir no fer el tram d'asfalt que ens faltava per arribar a dalt de tot. De totes maneres, aquest vídeo vos farà una idea de les impressionants vistes que hi ha des del Puig Gros.


La baixada cap a Granollers de Rocacorba ens va descobrir la vessant nord-oest de la muntanya, que desconeixíem. Ens va fer més bona sensació que la vessant de Canet d'Adri, sobretot la primera part de la baixada, enmig d'una fageda que en aquesta època llueix un color màgic.



Color de la tardor a Rocacorba.


La segona part de la baixada, per un camí amb molta pedra solta, es va fer bastant feixuga. Una vegada a Granollers de Rocacorba, ens vam dirigir fins al Veïnat de l'Església, envoltat d'un entorn d'allò més pacífic.


Veïnat de l'Església.



Entorn del Veïnat de l'Església.


A partir d'aquí, la ruta comparteix molts de talls -de pujada i de baixada- amb el traçat de la darrera Tramunbike, i açò és garantia de dificultat tècnica i qualitat de la ruta.

La pujada a Santa Lena (556 m.) la vam començar per una pista en molt bon estat que, a poc a poc, va anar empitjorant fins a esdevenir un camí estret i pedregós, d'aquells que fan que t'hagis de guanyar cada vogada amb una bona gota de suor. A dalt hi vam trobar gent amb més seny que noltros: havien pujat a cavall i feien un bon caliu per torrar un bon munt de botifarres. A banda d'aquesta bona gent, a dalt també ens hi esperava l'ermita romànica de Santa Lena, petita i elegant com totes les de l'estil i molt ben conservada per dins.














Exterior i interior de l'ermita de Santa Lena.

Des de Santa Lena sembla que puguis arribar amb una pedra a Sant Roc. Pura aparença, ja que per arribar-hi has de baixar un bon tros i tornar a pujar per damunt lloses que converteixen l'estret camí en una espècie d'escala interminable. A jutjar per la quantitat de rocs que hi ha, aquest sant és realment el que més mereixia que li dediquessin l'ermita. No és un tram recomanable si teniu un genoll tocat, vos ho puc ben assegurar. Açò sí, tant la baixada de Santa Lena, força trialera, com la pujada a Sant Roc, valen molt la pena.

Una vegada a dalt del cingle de Sant Roc (591 m.) les vistes són espectaculars. Drets damunt una llosa que sobresurt, amb una caiguda vertical de varis centenars de metres davall els peus, tenim una panoràmica inèdita dels cims de la zona pels qui esteim acostumats a veure-ho des de Girona estant.








Perspectives de Rocacorba i de Sant Grau des del cingle de Sant Roc.


El cingle de Sant Roc a contrallum.

Baixant de Sant Roc cap a la Vall del Llémena ahir les corbes de nivell estaven d'oferta: 3 per 1. La baixada la vam fer per una trialera bastant picada, amb trams difícils i molt entretinguda, ciclable en un 99'5% pels especímens Homo Ciclens Xevilensis i en un 95% per la resta, els exemplars d'Homo Ciclens Comunis.








Superant un petit escaló de baixada de Sant Roc.





A mitja baixada ens vam anar desviant de la ruta prevista, que seguia un camí més civilitzat i que acabava menant cap a Sant Grau; noltros li vam fotre pel dret, per un corriol trialero que ens dugué fins a la Riera de Llémena. Aquest va ser un dels moments més gratificants de la ruta, una recompensa -a través dels ulls i l'oïda- a l'esforç fet per les cames.


Travessant la Riera de Llémena.


Una vegada vam haver creuat la riera per damunt d'un tauló disposat a modo de pont, vam seguir un corriol molt humit i estret que ens elevà fins al Pla de Sant Joan, on vam agafar la sinuosa carretera que mena fins a Sant Gregori i Girona. I fins aquí va arribar la nostra ruta de sants i roques. Tots cap a casa, que tot i que no volia ploure, almanco sí que era tard.


Aquest és el perfil de la ruta:


[Uns mesos després, el 28 de març del 2008, hem repetit la ruta. Aquesta vegada l'hem feta sencera, Sant Grau inclòs. Més informació i imatges a l'article Assumptes pendents: tots els sants i les roques.]

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Buena cronica y buenas fotos!!

Un saludo
charlas03

Xevi ha dit...

A veure si la pròxima crònica d'aquesta ruta és per fer tots els cims...

Tant baixar i després per passar la rampa del riu passo a peu!

josep ha dit...

Moltes gracies per fer aquesta ruta (publicada per mi) ting que aclarir que es va fer en honor d'un bon amic i veterano Bttero que cumplia 60 anys i que la seva il.lusio era fer aquesta ruta amb els companys de tota una vida de BTT (desde el final dels 80), aquell dia varem ser mes de 30 Btteros, ¡¡¡¡vagi en el teu honor la ruta Joan!!!