Tour-tour a Pirineus. Encalçant el dimoni

Des de fa cinc anys, a l'estiu hi ha almenys una cita obligada amb la velo, ja sigui la de roda prima, la de roda gruixada o la de càrrega. Durant tres estius vam fer el que anomenàvem Girotour, un conjunt de bones rutes de btt per diferents indrets de les comarques gironines. Un d'aquells estius també vaig vogar en solitari pel nord de Sardenya, carregat amb les alforges. L'any següent vam fer el mateix per Irlanda; aquella vegada vam ser vuit. L'estiu passat va tocar el torn a Islàndia, viatge que a dia d'avui encara espera la seva crònica al blog.

I a la fi, després de molt d'endarrerir-ho, aquest estiu ha arribat l'hora de la roda prima. I per celebrar-ho hem decidit peregrinar a Lourdes. Lourdes, com tothom sap, és un indret procliu als miracles, i més o menys açò és el que em feia falta si volia resistir cinc dies seguits amb en Xevi i en Xavi, una mena de Zipi i Zape catalano-menorquins.

Lourdes, com també deveu saber -i no ho sabeu, no patiu que ara us ho explic- és al departament francès d'Hautes-Pyrénées, on hi ha alguns dels ports de muntanya més cèlebres dels Pirineus: Tourmalet, Col d'Aspin, Col d'Aubisque, Peyresourde, Hautacam, Luz Ardiden i tants d'altres. El nostre objectiu, per tant, era ni més ni menys que escalar uns quants de colossos pirinencs i, de pas, veure-hi passar aquells que els han convertit en mítics: els corredors del Tour de França. Però no només els corredors: també el famós dimoni del Tour que tantes vegades hem vist a la pantalla, des de ca nostra.

En principi havíem previst fer quatre rutes, de les quals finalment només en vam fer tres. Els propers dies n'aniré penjant les cròniques:

1) Lourdes - Bagnères de Bigorre - Campan - TOURMALET - Luz-Saint-Saveur - LUZ ARDIDEN- Argelès-Gazost - Lourdes: 135 km.
2) Lourdes - Louvie-Juzon - Laruns - COL D'AUBISQUE - COL DU SOULOR - Argelès-Gazost - Lourdes: 133 km.
3) Sainte-Marie de Campan - HOURQUETTE D'ANCIZAN - Ancizan - Arreau - COL D'ASPIN - Sainte-Marie de Campan: 60 km.

El quart dia, diumenge 17 de juliol, teníem previst fer els ports de Val Louron i de Peyresourde, en una ruta d'uns 130 km. Per desgràcia, el temps, que fins llavors ens havia respectat bastant, es va embrutar: el dissabte a vespre es va posar a ploure i no va aturar en tota la nit i tot l'endemà. Açò significava que, si fèiem la ruta, a part de banyar-nos, passar fred i patir a les baixades, tampoc no veuríem gaire cosa dels ports que teníem previst pujar, ja que estarien coberts pels núvols. Finalment vam decidir tornar cap a Girona, on vam fer un parell de rutes pels voltants de Tossa i per les Gavarres; després, açò sí, d'haver-nos premiat amb un bon "chuletón" a Besalú.

Uep sa velorució!

Ara que és temps de crisis, evolucions i revolucions, també n'hi ha que proposen que faguem la velorució, la revolució més pacífica i neta que hom pugui imaginar.

Açò és el que pregona aquesta pintada en un mur d'una ciutat francòfona: "Evolution, revolution... velorution!". Podria ser París, Brusel·les, Montreal, tantes altres...

Sigui com sigui, a Ciutadella, on no tenim "carril bici" sinó "carril velo", també ens podríem permetre aquest joc de paraules: evolució, revolució, velorució. Només el joc de paraules?

Prèvia de Sant Joan (també) dalt el Toro

Ahir explicava que dilluns, per celebrar el meu aniversari, vaig pujar al Toro amb en Jaume. No estava previst, sinó que va ser a causa d'un rampell que em va agafar al passar per davant del trencant, as Mercadal. Avui hem tornat a sortir amb en Jaume, i me l'ha tornada, tal vegada per celebrar que esteim de festes. Quan passàvem pes Mercadal, en tost de prendre cap al camí de Tramuntana, com també havíem de fer dilluns, en Jaume s'ha desviat cap a la muntanya (així l'anomenam) més alta de Menorca.

Ja que hi érem, hem aprofitat per fer quatre fotos per completar la crònica d'ahir. Com ja vaig comentar, la pujada al Toro són tres quilòmetres d'ascens ininterromput, amb rampes de fins al voltant del 20%, com resa una pintada a l'asfalt abans de la primera rampa forta:

En només tres quilòmetres es passa dels aproximadament 60 metres d'altitud des Mercadal als 362 metres de dalt el Toro, el qual suposa una pendent mitjana de l'11%. A més, la pujada és molt irregular, de manera que és impossible mantenir un ritme constant i còmode. Segurament és per açò, i per les fortes rampes que s'han de superar, que la pujada al Toro es pot convertir fàcilment en un autèntic infern:

Una vegada a baix, hem seguit amb la ruta inicialment programada: camí de Tramuntana, carretera de Fornells a Maó, pujada a sa Roca, camí de sa Cucanya, camí d'en Kane, es Mercadal i altra vegada cap a Ciutadella. En total, 90 quilòmetres amb un bon desnivell per ser Menorca.

Una de les corbes empinades de la pujada al Toro.

Açò és ell! Si l'arribau a veure, és que heu arribat a dalt.