Acostumat a viatjar a ritme de pedal, el ritme amb què passen els quilòmetres quan viatges amb cotxe sembla desnaturalitzar, allunyar, les coses que vas veient pel camí. Els sorolls, les olors, les pendents i els elements queden en un segon pla davant de la frenètica successió d'imatges de paisatges, persones i animals.
Quan veus un ciclista, i a Marroc se'n veuen molts que tenen la bicicleta com a mitjà de transport quotidià, tens un sentiment contradictori: per una banda, t'agradaria ser al seu lloc; però per l'altra agraeixes ser dins un cotxe que et permet vèncer les distàncies i els elements sense vessar ni una gota de suor. En qualsevol cas, els quilòmetres guanyats sense esforç són com una tagina sense espícies... també són bons, però tenen un punt d'insipidesa.
Una velo recolzada damunt un mural, al poble de Boumalne Dadès.
Dos minarets i terrats de la medina de Fes.
Mesquita a la medina de Fes, a l'hora de l'oració.
Medina de Fes.
Macacos de l'Atles.
L'animat poblet de Rissani.
Dues dones, se suposa.
Paisatge semi-desèrtic.
Un altre paisatge semi-desèrtic.
Posta de sol d'un capvespre ventós.
En les zones rurals els mitjans de transport més comuns són les bicicletes i els ases, amb carro o sense.
Imatge de postal que no representa la realitat del Marroc: l'animal més comú és l'ase; camells i dromedaris són per als turistes... i per a uns pocs habitants del desert.
Aigües transparents del riu Todrà.
Garganta del Todrà. Les parets que es veuen a baix tenen uns 300 metres d'alçada.
Vall del Dadès.
Estranyes formacions rocoses a la vall del Dadès.
Els marroquins no tenen gaire manies a l'hora de fer les carreteres, ni tampoc, per cert, a l'hora de conduir per elles.
Típic poblet de l'Altlas, amb cases fetes d'adob.
Vall de l'Ounila.
Poblet a la vall de l'Ounila, un petit paradís.
Carnisser amb la destral al poblet de Telouet, a l'Alt Atles.
La concorreguda plaça Djema El Fna de Marrakech, just una setmana abans de l'atemptat al cafè Argana.
.JPG)
.JPG)
