Escric aquesta crònica amb un petit nus al coll, d'aquells que se't formen quan sents una emoció especial, com ara quan et despedeixes de qualcú que estimes... I és que la ruta de dimarts, tot i que ben segur no serà la darrera que faré per terres gironines, almanco sí que serà la darrera que hauré fet com a gironí adoptiu.
És tot un luxe tenir els dimarts dematí lliures. Però el veritable luxe no és açò, sinó poder agafar el cotxe i amb mitja horeta plantar-te a Sant Aniol de Finestres per fer-hi una ruta de cinc estrelles. Aquesta és sens dubte una de les coses que més enyoraré d'aquestes terres quan, d'aquí a molt, molt poc, me'n torni a viure a Menorca.
És tot un luxe tenir els dimarts dematí lliures. Però el veritable luxe no és açò, sinó poder agafar el cotxe i amb mitja horeta plantar-te a Sant Aniol de Finestres per fer-hi una ruta de cinc estrelles. Aquesta és sens dubte una de les coses que més enyoraré d'aquestes terres quan, d'aquí a molt, molt poc, me'n torni a viure a Menorca.
La ruta que vam fer dimarts per la Serra de Finestres té uns 28 quilòmetres i uns 1.400 metres de desnivell acumulat. Consisteix bàsicament en pujar i davallar dues vegades la Serra de Finestres, la primera des de Sant Aniol de Finestres en direcció a Santa Pau, i la segona a la inversa, de Santa Pau a Sant Aniol de Finestres, però per diferents camins. Tanmateix, per problemes bàsicament de temps no vam poder-la fer tota i vam haver de retallar gairebé tota la primera davallada i pujada, de manera que ens va sortir una ruta molt curteta (però intensa).
Tot i ser molt curta, sempre que hem fet aquesa ruta, en arribar al final i mirar el comptaquilòmetres, ha sorgit el mateix comentari: sembla mentida que hagum fet només 30 quilòmetres comptats! La causa d'aquesta sensació és que la ruta és molt tècnica, tant de pujada com de baixada, i amb molt de desnivell. A més, hi predomina la pista pedregosa, a vegades amb grans lloses, i per suposat els corriols i les trialeres. Tot plegat fa que s'avanci de forma relativament lenta.
La primera part de la ruta és tècnicament menys exigent, tot i que la pujada de lloses i bastant pedregosa ens molts moments ens repta a no posar peu a terra. Aquí teniu tres imatges de la pujada:
La primera part de la ruta és tècnicament menys exigent, tot i que la pujada de lloses i bastant pedregosa ens molts moments ens repta a no posar peu a terra. Aquí teniu tres imatges de la pujada:
La segona part, de Santa Pau a Sant Aniol de Finestres, coincideix amb l'inici del traçat de la IX Tramunbike, celebrada el juny del 2007. Aquest és, sens dubte, un dels millors talls que he fet mai en mountainbike. La bellesa de la pujada, per enmig d'una fageda espectacular, compensa amb esceix els moments en què no hi ha més remei que arrossegar ferro amunt. La baixada, per enmig d'alzinar és una trialera de prop de 5 quilòmetres que ens davalla des del capdamunt de la Serra de Finestres fins al poble de Sant Aniol. Té el punt just de dificultat que et permet disfrutar, alhora que et permet fer-la tota, amb un poc de manya i equilibri, muntat a la velo. Una sorollosa traca final per una ruta magnífica.
Alguns punts de la segona pujada obliguen a arrossegar ferro amunt. En el cas de la imatge potser es pot intentar, amb moltes probablititats de fracàs... en d'altres, no hi ha res a fer.
A dalt de tot de la Serra de Finetres, just abans d'iniciar la davallada final de la ruta.
A mitjan pujada, vogant per damunt prats verds.Diverses imatges de la baixada:
Un dels punts més complicats de la baixada...
Dolmen d'éssers petitons del bosc.
Perspectiva des de la Serra de Finestres, amb el cingle característic del Far al fons.
Perfil de la ruta. El desnivell acumulat és d'uns 1.400 metres.
Clicau damunt la imatge si voleu explorar o descarregar-vos el track.
%2016-03-2025.JPG)
.JPG)
