Fal·lera exploradora saturnina. Sant Grau

Seguem sincers: tot va ser fruit de la vessa. Vessa de dissenyar o cercar d’aquí o d’allà les rutes per aquest cap de setmana. A vegades la vessa acaba amb una ruta vessuda, com havia passat quinze dies enrere. Aquesta vegada, però, es va traduir en una fal·lera exploradora de nous camins. La majoria d’ells, camins nous per noltros, però vells per altres; i tanmateix, alguns d’ells camins inèdits, o altrament dit: inexistents, embardissats, que en el millor dels casos eren un mer corriol de senglar que s’anava tancant i tancant. Aquestes són les típiques rutes que, quan hi ets, voldries no ser-hi; però quan ja no hi ets, voldries tornar-hi a ser. Tenen un element d’imprevisible, de novetat, que les fa atractives per una banda i incòmodes o fins i tot inquietants per l’altra.

La qüestió és que ara fa dues setmanes vam tenir sessió doble de fal·lera exploradora. Avui penj la primera entrega, la sortida del dissabte pel Puig de Sant Grau. Un dia d’aquests ja penjaré la segona, la pedalada de diumenge per les Gavarres.

La ruta per Sant Grau va tenir uns 30 kms., poc més de 600 m. de desnivell acumulat. El track de gps corregit, és a dir, la ruta sense els talls que vam haver de tornar a rere perquè el camí estava tancat, es queda en només 25 kms. Tot i així, aquests pocs quilòmetres són relativament intensos, ja que Sant Grau és una muntanya bastant aïllada i açò fa que la seva ascensió ofereixi pocs descansos. En qualsevol cas, la pujada és més picada i directa des de la banda de Sant Gregori que no des de la de Bescanó, d'on la vam iniciar noltros. En la baixada vam anar alternant trams de corriol i de pista, alguns d'ells coneguts i alguns altres de desconeguts.

En Josep vencent una forta rampa amb el dorsal de la darrera cursa del Gran Premi de la Selva encara al manillar.

Vistes de pujada a Sant Grau. En alguns moments de la pujada es disposa d’una bona perspectiva de l’entorn de Sant Grau. En aquesta imatge podem veure el cingle d’El Far i el Puigsacalm (al centre) i el cingle de Sant Roc (més a la dreta).

Vistes des de Sant Grau 1. Des de dalt de tot de Sant Grau es pot gaudir d’una magnífica perspectiva de 360º. Cap al nord-est, i d’esquerra a dreta, tenim Rocacorba, els Cingles de l’Infern, la Serra de Finestres i els Pirineus nevats.

Vistes des de Sant Grau 2. Sant Grau és com un balcó damunt la plana de Girona. Cap a l’est hi veiem Sant Gregori en primer pla, amb Girona al seu darrere i les Gavarres retallant l’horitzó.

Vistes des de Sant Grau 3. Cap al sud-est tenim Anglès, Bescanó, Montseny, Matagalls, les Guilleries, etc. El que es veu en primer pla diria que és Santa Perpètua.

A dalt de tot del cim hi trobam les runes d'una ermita.

Sant Grau, ell mateix. El Sant que dóna nom al puig.

En Josep encarant un obstacle de baixada de Sant Grau, en què vam anar enllaçant trams de corriol i trams de pista. El primer tall del corriol que comença al mateix cim té algun punt un poc complicat i en general està ple de pedra solta que obliga a estar en permanent alerta.

Superant el susdit (a jo sempre m’ha agradat més “susuditx”) obstacle.

Just abans de patir una forta caiguda. Bé, tan forta no ho va ser, però així sona més èpic i em queda un article més suculent. Per sort no vaig patir cap mal greu, segurament perquè el vaig repartir tot entre set punts diferents del cos: clavícula dreta, braó del braç esquerre, braó del braç dret, dits de la mà esquerra, cuixa esquerra, genoll esquerre i turmell dret. Si vos som sincer, no sé gaire com m’ho vaig fer.

Aquest és el perfil del track corregit, o sigui sense els trams en què donàvem voltes per allà mateix o que ens ficàvem per camins tallats:

Aquest és el perfil de la ruta que efectivament vam fer:

Si ho desitjau, aquí podeu explorar el track de la ruta corregit:



A la web de wikiloc vos hi podeu descarregar el track.

Centre BTT Pla de l'Estany. Ruta 5

Diumenge passat, després de presenciar i disfrutar de l'espectacle de l'èlit mundial del mountainbike, en Xevi i jo ens moríem de ganes d'armar les nostres bestioles i posar-nos a vogar de valent. Bé, tampoc no hem d'exagerar: el dia no acompanyava gaire, esteia ennivolat i feia un fred humit d'aquells que se't calen fins als ossos. Clar que en Xevi, en la seva línia, considerava que feia calor; sempre a l'enrevés de la resta dels humans... El cas és que, fred o no, ens vam dirigir a l'aparcament del cementiri de Banyoles, on havíem deixat el cotxe amb la roba i les velos, i després d'un streaptease lleugerament exhibicionista al costat de la carretera ens vam enfundar els mallots i culots i cap a vogar s'ha dit!

La ruta escollida per completar aquesta jornada completa de btt va ser la nº 5 del centre btt del Pla de l'Estany. Un Centre de BTT és, segons se'ns diu a la mateixa web, "un espai de lliure accés pensat per als practicants de la bicicleta tot terreny (BTT o Mountain Bike), amb un mínim de100 km d’itineraris perfectament senyalitzats que parteixen d’un punt d’acollida amb informació turística i serveis per a la bicicleta.Tothom, debutant o expert, pot practicar amb tranquil.litat la BTT i alhora conèixer les riqueses paisatgístiques, naturals i culturals del país".

Fins a dia d'avui he tingut oportunitat de resseguir 7 de les rutes marcades pels Centres BTT del Gironès, el Baix Empordà, Salines Bassegoda i el Pla de l'Estany. La nº 5 del Centre de Pla de l'Estany no és la més dura físicament (aquesta és la nombre 28 de Salines Bassegoda), però sí que és sens dubte la més completa de totes elles, ja que transcorre per terrenys variats i té alguns trams relativament tècnics, tant de pujada com de baixada.

Són uns 40 i pocs quilòmetres amb uns 1.000 metres de desnivell positiu acumulat. La part inicial travessa el Pla de Centenys, el qual permet rodar durant uns quilòmetres pràcticament plans (fins i tot amb lleugera baixada) abans d'encarar la primera de les tres pujades de què es composa la ruta. Després d'atravessar Serinyà i creuar la carretera C-66, feim una petita aturada d'una font que diu "aigua no potable" perquè en Xevi carregui el seu bidó fins dalt d'un líquid turbi que ha passat pels filtres d'una granja de porcs. La pujada té alguna rampa prou forta i en general no deixa baixar la guàrdia en cap moment, ja que està plena de roques, moltes d'elles soltes. La pujada ens va elevant fins a prop del Pi de Sant Josep, a partir d'on començam el descens per un corriol molt divertit amb escalons de roca i tancat per la part de dalt en forma de túnel. Al cap d'una estona passam a un camí més ample però no per açò gaire més ciclable, ja que està ple de roques soltes i de regueres.

A partir d'aquí, a la zona dels Plans de Briolf (m'encanta aquest nom), Pla de Baix i el Pla de Cadamont, ve un tram de planejar per pistes en bon estat i a trossos formigonades, amb algun puja i baixa que en cap cas impedeix mantenir una mitjana de velocitat prou bona. Després d'uns 4 quilòmetres i de creuar el Ritort, el ferm de la pista es va tornant més inconsistent, amb pedreta solta, i el camí comença a inclinar-se fort per amunt. Un poc abans de Can Guixeres comença la segona pujada de la jornada, primer per la pista esmentada i més amunt per damunt d'un camí -literalment- de roca entretallada i escalonada; en aquest tram els que vagin amb una doble jugaran amb avantatge. La baixada aquesta vegada no és per corriol sinó per una pista no gaire ampla. Tot i així, es tracta d'un camí amb moltes corbes que no vos decepcionarà. Tot i que la baixada és prou llarga, quan arribam a baix no voldríem que acabés.

Aquesta vegada no hi ha descans. Just arribam a baix, a uns 160 metres d'altitud, iniciam la tercera pujada de la ruta, que ens elevarà fins als 360 metres d'altitud. Aquesta pujada és més escalonada i permet dosificar millor les forces. Atenció perquè en un moment donat, poc després de travessar el Torrent del Collet de Guixeres, a l'alçada de Can Prim, podria ser que us sortissin al pas uns cans Sanbernardos que us donaràn una càlida benvinguda. Jo les dues vegades que hi he passat he tingut la sort que estaven fermats, però en Xevi tot sol en una ocasió va disfrutar de la seva simpàtica companyia durant un un bon tall de pujada.

A partir d'aquí si vos he de ser sincers em falla la memòria, i abans que inventar-m'ho preferesc deixar-ho obert perquè voltros mateixos ho aneu a descobrir. Només vos puc dir que les sensacions van ser bones en tot moment i que, a jutjar per la imatge del perfil altimètric, quasi tot el que queda a partir d'aquí és baixada i planejar. Només un petit apunt: cap a la part final, anant per una pista bastant ampla, hi ha un caminet que es desvia a la dreta en direcció al Puig de les Gitanes (està senyalitzat). Tot i que començava a plovisquejar, vam decidir anar a provar sort a veure què hi trobàvem. No vam arribar fins a dalt, però si anau bé de forces i de temps vos recoman que agafeu aquest caminet. És un corriol fàcil de transitar però divertit tant de pujada com de baixada.

Quan vam arribar a Banyoles el sol i el mercuri dels termòmetres ja eren avall. A la Draga pràcticament no hi quedava rastre de la festa bttera que s'hi havia celebrat aquell mateix matí, i alguns encara aprofitaven el que quedava de cap de setmana per caminar al voltant de l'Estany. Per la nostra part, ens en anàvem cap a les respectives cases amb molt bon gust de boca després d'haver disfrutat d'una jornada completa de mountainbike, amb competició d'alt nivell al matí i una bona ruta al capvespre. Després de dos anys de repetir-la, es tracta sens dubte d'una combinació que promet convertir-se en tradició.

Aquest és el perfil de la ruta:

Aquí podeu explorar el track:

O si ho preferiu, vos el podeu descarregar a la web de wikiloc.

[AFEGIT DIUMENGE 24]

Acab de recordar que els companys en Lluís i en Josep van fer aquesta mateixa ruta el setembre passat i en van penjar un petit reportatge al youtube. Aquí el teniu:

Btt d'alt nivell a Banyoles. Gran Premi Massi '08

Aquest diumenge s'ha celebrat la primera prova del Gran Premi Massi 2008 a Banyoles. Tot i que no hi havia els Absalons i Hermidas de l'edició anterior, que a més van atreure a un públic molt nombrós, vam poder disfrutar d'una carrera de btt d'alt nivell amb molt bon ambient entre el public assistent. Com que n'hi ha que se m'han avançat en açò de la crònica, me n'aprofitaré i m'estalviaré tota la feinada. Copiï a continuació la crònica que podeu trobar a la web d'Ocisport:


Leuchs i Villar guanyen la prova inaugural del GP Massi 2008 i I Superprestigio (17-02-2008)

Amb un públic bolcat en el campionat, la ciutat de Banyoles ha acollit, per setè any consecutiu, la primera prova del GP Massi- Copa Catalana BTT Internacional que també és puntuable per al I Superprestigio Massi, l'estrenada competició d'alt nivell.

Un any més, el campionat, que dóna inici a la temporada, ha tornat a acollir a alguns dels millors ciclistes del panorama nacional, com Carlos Coloma, Juan Pedro Trujillo o Marga Fullana, i corredors internacionals com Kashi Leuchs (Nova Zelanda), Darío Gasco (Xile) o Jukka Vastaranta (Finlàndia) entre altres.

A primera hora del matí ha tingut lloc la primera sortida, amb més de 300 corredors, formada per les diferents categorias com Màster-30, Màster-40, Veterans 50-60, Juniors, Cadets i les Fèmines.


Fullana abandona i Villar torna a brillar

La candidata a medalla olímpica, Marga Fullana, ha liderat a les corredores, seguida molt de prop per les seves companyes d'equip Anna Villar i Francisca Campos. Però en l'equador de la carrera, a la segona volta, Fullana, que s'estrenava amb l'equip Massi, s'ha vist obligada a abandonar després de diverses avaries mecàniques.

Per la seva banda, Villar i Campos s'han posicionat liders de la classificació, arribant a meta en primera i segona posició, respectivament, i seguides de prop per Sandra Santanyes (3ª) i Cristina Mascarreras (4ª).

Leuchs, l'invencible

A les 12 es donava la sortida de l'elit masculina que presentava un nivell molt exigent amb participants de la talla mundial com Leuchs, Gasco o Coloma.

Els 120 ciclistes que formaven part d'aquesta categoria han recorregut un circuit semblant al d'anys anteriors, amb algunes modificacions per donar més vida al traçat. Una de les característiques del circuit era la seva rapidesa, amb descensos curts però intensos que feien més veloç al ciclista a més d'aportar més diversió a la primera prova inaugural amb un traçat més tècnic.

El novazelandés Leuchs ha recorregut els poc més de 7 km del circuit en un temps rècord desmarcant als seus rivals en la primera volta.

Kashi Leuchs, guanyador de la prova.

Mentrestant, Juan Pedro Trujillo, Martí Gispert i Marc Trayter han disputat una llarga batalla contrarellotge, intentant avançar-se uns als altres, que finalment ha col·locat a l'andalús en segona posició i a Trayter en tercera.

Marc Trayter (3 r Elit) seguit de JP Trujillo (2n Elit) Jukka Vastaranta (6è) i Sergio Mantecón (5è).

Classificació Elit Masculina

1-Kashi Leuchs (Cannondale Vredestein) 1:33:48
2-Juan Pedro Trujillo (Cemelorca/ Seguros10.com) 1:35:02
3-Marc Trayter (ECP Tau Ceramica) 1:35:14

Classificació Elit Fèmines

1-Anna Villar (Massi) 1:27:16
2-Francisca Campos (Massi) 1:28:53
3-Sandra Santanyes (Cemelorca/ Seguros 10.com) 1:30:04

Aquí hi podeu consultar totes les classificacions de Banyoles.

Aquest és el reportatge en vídeo que he muntat de la carrera:

I aquest és el vídeo de la carrera de l'any passat, en què hi van participar corredors de la talla de Julien Absalon o Josep Antoni Hermida:

GP de la Selva. Rauxa dominguera a Santa Coloma

A l'article anterior feia esment de la lluita interior que dissabte a capvespre va esclatar a dins meu. El seny, recolzat en l'experiència i en un feix de teories com la del 10%, em recomanava una ruta tranquileta per diumenge dematí. La rauxa, en canvi, s'aliava amb l'instint competitiu i les ànsies d'adrenalina, recomanant-me d'anar a córrer la segona prova del VII Gran Premi de la Selva que es celebrava diumenge dematí a Santa Coloma de Farners. Per poc bons lectors que segueu, pel títol de l'article ja haureu deduït que la rauxa, una vegada més, es va sortir amb la seva. I una vegada més, va valer la pena!

En Josep i jo vam partir de bona hora de Girona en direcció a Santa Coloma (també ens hi havia d'acompanyar n'Ivan, que no va poder venir per unes suposades dolències en una cuixa). Una vegada allà, lo típic d'aquestes ocasions: cua per inscriure's i tremolors provocats pel fred (o la fred, com preferiu) que hi feia. Però el (o la) fred va durar poc. Després d'un primer quilòmetre "neutralitzat" (segons l'expressió que l'speaker no es va cansar de repetir, però que ningú no va semblar captar), va começar una pujada picadeta de poc més de 2 quilòmetres que va servir per posar cadascú al seu lloc. De gent iumpacient i apresa te'n trobes allà on vagis, i aquesta cursa no n'era una excepció: ja se sentien els primers renecs i algunes veus clamant per començar la baixada. Però tranquils, que açò tot just acaba de començar! Per qui vulgui baixar sense necessitat de patir prèviament en una pujada, que se'n vagi a la Molina a l'estiu...

El traçat de la cursa, com és habitual, oferia dues possibilitats: la volta curta i la volta llarga. La curta era d'uns 17 quilòmetres i uns 550 metres de desnivell positiu, mentre que la llarga tenia un total de 32 quilòmetres amb 1.136 metres de desnivell acumulat. D'aquesta manera, la cursa tenia clarament dues parts: la primera, coincident amb la volta curta, consistia en un seguit de pujades esglaonades per pistes i camins de característiques diferents; pujades intercalades per breus i ràpides baixades també per pistes, fins arribar a una altitud de poc més de 400 metres. A partir d'aquí, el primer gran descens de la cursa, per corriols amb forts pendents que t'obliguen a jugar amb els dos frens i que a estones et fan besar el seient. Tot i que la majoria van (vam, seguem sincers) haver de posar algun peu, era una baixada completament ciclable. Aquest descens conduïa fins al punt de sortida i arribada de la cursa, al Parc de Sant Salvador. Per aquells que havien optat per la volta curta, fins aquí arribava el seu periple.

La segona part de la cursa, pel meu gust millor que la primera, constava d'uns 15 quilòmetres consistents en dues pujades sostingudes interrompudes per una baixadeta ràpida per una zona bastant humida. La baixada final, dels 459 fins als 129 metres d'altitud de Santa Coloma, va ser bastant tècnica, gairebé tota per corriols trialeros 100% ciclables.

A la web del Club Ciclista Farners hi podeu consultar la classificació per categories. També la podeu consultar a la web de la Federació Catalana de Ciclisme, on hi trobareu la classificació general de la volta curta i de la volta llarga.

Al wikiloc vos hi podeu descarregar el track del traçat de la cursa.