La idea d'aquest pont de roda prima, o Girotour d'hivern, o com li vulgueu dir, era fer quatre sortides amb velo de carretera amb alguns dels companys de ruta habituals a Girona. La ruta del dissabte, que era una de les dures, només la vam fer en Xevi i jo. A la del diumenge pel Baix Empordà, en canvi, ja vam ser alguns més: s'hi van afegir en Llorenç (cronista resident d'aquest bloc), n'Oriol (company d'animalades d'en Llorenç) i en Josep (company d'animalades de tots plegats), o sigui que en total érem cinc.
Imatge de la ruta damunt el mapa. En total ens van sortir uns 70 quilòmetres que vam fer en prop de 2 hores i mitja.La ruta, per carreteres secundàries del Baix Empordà, va passar per alguns dels molts pobles preciosos -i no tant preciosos- d'aquesta comarca: Madremanya, Monells, Cruïlles, la Bisbal, Forallac, Canapost, Peratallada, Sant Feliu de Boada, Pals, Fontclarà, Palau-Sator, Fontanilles, Gualta, Serra de Daró, Parlavà, Rupià, Foixà, Sant Llorenç de les Arenes, Flaçà i Bordils. Si voleu veure fotos d'aquests pobles, a la crònica Renéixer a l'Empordanet (un genoll) en vaig penjar algunes.
En total ens van sortir 70 quilòmetres que vam fer en unes 2 hores i mitja. Açò a en Josep, en Xevi i jo, perquè n'Oriol i en Llorenç venien pedalant des de Girona i Fornells respectivament, i per tornar es van enfilar a Santa Pellaia. A ells els van sortir uns 120 quilòmetres i amb més desnivell. Hi hauria qualcú que en sol demà se'n penediria, eh Llorenç?
Com que ni ens vam perdre, ni vam caure, ni va passar res digne de ser comentat, vos deix amb unes quantes fotos que vaig anar tirant en marxa amb el mòbil, com faig normalment.
Sortint de Bordils. Açò d'anar tirant les fotos en marxa té els seus inconvenients: és massa fàcil que quedin mogudes, i a l'hivern, quan duus guants gruixats, és tremendament difícil endevinar el botonet de la càmara del mòbil, i massa fàcil posar un dit davant de l'objectiu... Ara bé, l'inconvenient principal, que de moment no he tastat, seria fotre una bona sota...
A l'alçada de Madremanya.
Arribant a Pals.
A estones vam vogar per carreteres molt secundàries, algun tram de les quals no surt al google maps.
En Xevi i n'Oriol, de negre i gris, vogant per terreny pla, recte i un pèl ventós.
En Xevi, en Josep, n'Oriol i en Llorenç vogant amb el Montgrí de fons.
En Llorenç obrint els braços amb Palau-Sator de fons (si no m'equivoc). Si en Nasi hagués estat allà hauria cridat "llibertaaaat!".
En Llorenç amb la seva velo i la seva llengua. Ell i n'Oriol van fer una ruta "doble" de la nostra.
De tant en tant també hi ha qualque curveta.
I de tant en tant també hi ha qualque repetxó, com aquest al costat del riu Ter, ja molt a prop de Flaçà.
A prop de Sant Llorenç de les Arenes, si no record malament.
Ens ho vam prendre com una sortida de descans, i a estones vogàvem desordenats i comentant la jugada. L'avantatge d'aquestes carreteretes és que són molt poc transitades i, a més, pots veure venir els cotxes des d'enfora.
El Montgrí, sempre -o quasi sempre- retallant l'horitzó empordanenc.A la pròxima crònica, l'etapa reina del "Pont de roda prima".
%2011-11-2025.JPG)
.JPG)
4 comentaris:
Ei, de Serra de Daró a Foixà, has marcat un camí completament erroni: Tot va ser per "camins asfaltats". La carretera que has marcat no és gens recomanable amb bicicleta!
La resta, una molt bona sortida per descansar.
Joder tiu! Açò és tot el que tens per comentar de sa crònica??? "Esto no es un comentario ni es ná!".
¿A eso le llamas tu hacer un mapa?...
Aficionao, que eres un aficionao.
Yo de otra cosa no sabre, pero de mapas...
Ala, ja he penjat el mapa corregit per en Xevi... Realment m'hi he hagut de fixat molt per veure sa diferència!!! :P
Publica un comentari a l'entrada