dilluns, de març 01, 2010

Volta solitària per Mallorca (1 de 3). D'Alcúdia a Palma per la Serra de Tramuntana

Com que avui no estic gaire xerrador, us ho explicaré amb un dibuixet; segur que tots ho entendreu molt millor:


No diuen que una imatge val més que mil paraules? Idò aquí teniu de tot: imatges i paraules...


La senyal del "dibuixet-esquema" no l'he posada allà perquè sí: és aquesta, plantada a la vora de la mar a la badia de Pollença.

Ja puc dir que conec Mallorca. Com a mínim ja que sé quina pinta fan i/o on estan situats tots aquells pobles que he sentit anomenar tota la vida però que en realitat desconeixia: Alcúdia, Pollença, Caimari, Valldemossa, Estellencs, Andratx, Calvià, Lloseta, Puigmajor, Sineu, Orient, Bunyola, etc.

Avui puc dir, també, que conec el fenomen de l'invasió alemanya de Mallorca, pel qual em van preguntar tantes vegades quan vaig anar a viure Barcelona (i el qual, tot sigui dit de pas, coneixien molt millor els catalans que no jo mateix). Més en concret, he pogut conèixer el fenomen de l'invasió dels ciclistes alemanys. Només dues coses puc dir d'ells: que van impecablement equipats i que no acostumen a respondre a la salutació d'un altre ciclista (tal vegada perquè aquest altre no passeja un equipament tan impecable...).

I avui puc dir, finalment, que he vogat per la cèlebre serra de Tramuntana. I no només açò, sinó que ho he fet amb una motxilla a l'esquena i amb vent -a estones molt de vent- en contra. Podria afegir que he pogut olorar aquella aroma d'ametllers florits que anava a cercar en Baltasar Pòrcel cada febrer, i també alguna altra cosa... però com que he dit que no estava xerrador (i ja m'estic contradint), ho deixaré aquí.

Anant al gra (per fi!), aquest és el traçat de la primera de les tres rutes amb velo de carretera que he fet aquest cap de setmana per Mallorca, de 100 kms i 1.400 metres de desnivell (en total, en els tres dies: 285 kms i 3.600 metres de desnivell):


Imatge satèl·lit de la ruta. Si voleu descarregar-vos el track, feis clic aquí i anireu a parar al wikiloc.


Sortint d'Alcúdia, on m'havia deixat el barco, vaig enfilar cap a Pollença, sempre per pla, guanyant altura molt lentament, però amb serioses dificultats per vogar a més de 25 kms/h per culpa del vent de cara.


Una foto de cementiri, per no perdre la costum. Per cert, és el d'Alcúdia.

Badia de Pollença, amb el cap de Formentor al fons.


Aquesta casa té un manifest problema d'humitats.

A partir de Pollença va començar l'ascensió de 7 kms cap al coll de Femenia, a 515 metres d'atitud. Passat el coll de Femenia, puja-i-baixes passant per Lluc i, finalment, el coll de sa Bataia.

Vogant amb el Tomir (1.050 metres) al davant.


Auto-foto.




Barreres i cantonades monolítiques. L'aridesa i les formes punxegudes de la roca donen un encant especial a la part oriental de la serra...


Pati del monestir de Lluc. Em vaig desviar un pèl de la ruta per entrar-hi i "fer malbé" un parell o tres de records d'infantesa.

Al coll de sa Bataia vaig tenir una petita equivocació: la meva intenció era travessar la serra de Tramuntana pel bell mig, passant pel Gorg Blau, el Puig Major, Sóller, etc. Per fer-ho, hauria d'haver agafat a la dreta, però en tost d'açò vaig enfilar molt decidit cap a l'esquerra. La cosa davallava, i davallava, i davallava... fins que va arribar un moment que era evident que estava sortint de la serra i que, per tant, m'havia equivocat. Conscient de tot el que em quedava per davant si decidia tornar a rere, vaig tirar avall cap a Caimari i, una vegada allà, vaig tornar a obrir el mapa.


Davallant del coll de sa Bataia cap a Caimari, amb es Barracar al davant i el torrent de sa Coma a un costat.


Tot i que no estava prevista, la davallada del coll de sa Bataia a Caimari no va tenir desperdici. A més, l'asfalt estava en perfecte estat.


Seguit de revolts de com a mínim 180º.


Vaig obrir el mapa i em vaig fer la següent llista mental: Mancor de la Vall, Biniamar, Lloseta... L'objectiu era tornar a enfilar la serra tot d'una que pogués, i açò significava enfilar cap a Orient just abans d'arribar a Alaró. Aquí començava, idò, la segona pujada llarga del dia: 5,2 kms fins al coll d'Orient, a 500 metres d'altitud.


Ametllers florits, agradables a la vista i a l'olfacte.




En direcció al coll d'Orient.




El tram d'Orient fins a Bunyola va ser sens dubte un dels més divertits: mai no havia vist tants de revolts tan i tan junts. Açò sí, no era cas de confiar-se massa, que l'asfalt està ple de grava i clots-i-bonys!

De pujada cap a Orient.


De davallada cap a Bunyola.


A partir de Bunyola, tot recte tó ciclao tumbando aguja fins a Palma. Una vegada al destí final, però, encara m'hi quedava una de les parts més dures del dia, tenint en compte que desconeixia Palma per complet: trobar el pis on havia de passar la nit.



Continuarà...

2 comentaris:

Pau ha dit...

Ara m`has mort, m`han agafat ganes de pujar a sa velo i partir cap a mallorca, a veure ses curves de 180º pero no se si pujaria, estic fluix. Jajajajajaja.
Molt guapo es reportatge fotografic i que dir dels comentaris, son fantastics.

j o a n f t ha dit...

Idò ja ho saps, Pau! Sa roca grossa és aquí as costat!

I fluix tu... sa darrera vegada que vam sortir casi em vas matar!