Fent l'índio per l'Ardenya

Diumenge de ruta pel massís de l'Ardenya, zona que havíem explorat ja fa un parell d'estius amb companys de Sant Feliu de Guíxols, i que ara hem tornat a recórrer de la mà d'en Joan de Tossa de Mar. En total ens han sortit 43 quilòmetres amb un desnivell de 1.200 metres. La ruta ha estat més dura del que aquestes dades podrien donar a pensar. Sobretot, pel tipus de terreny, molt poc compacte i a hores d'ara bastant sec, que dificulta enormement la tracció a les pujades i la direcció a les baixades. Però la ruta ha estat dura també pels forts pendents per on ens menava en Joan, sempre amb un somriure murri per sota el nas. Quantes vegades hem sentit avui la frase "aquesta es l'última pujada?".

En qualsevol cas, com passa tot sovint, la ruta d'avui ha estat sobretot per tornar-mos a trobar amb en Joan i en César, que veim de tant en tant (i que, si tot va bé, tornarem a trobar aquest diumenge a la XI Tramunbike). Si fa ja prop de dos anys fèiem el senglar per les Gavarres, avui podem dir que hem fet l'índio per l'Ardenya.

Ah, per cert, avui en Coke, en Josep i jo també n'hem fet una de nova: en acabat de la ruta hem anat a Lloret de Mar a fotre'ns un dinarot d'aquells que et deixa clavat a la cadira. Hmmm... al·lots, no serà que ens començam a fer vells?

Posant com un grup de música folk per damunt d'unes roques. Qualsevol excusa és bona per fer un poc l'índio.

Sortint de Tossa, de bon matí. Hem començat planejant durant una estona, guanyant altura de forma molt suau... només un miratge del que ha passat durant la resta de la ruta, en què les pujades han estat de pendent molt forta i amb difícil tracció per culpa del maleït sauló.

En Coke sortint bé d'una baixadeta. Uns quilòmetres més endavant ens ha fet una escena ben curiosa, davallant un petit tobogan amb una mà al seient i l'altre mig aixecada, talment estigués en ple rodeo.

Panoràmica de la zona de Tossa des de mitja baixada.

Sant Grau d'Ardenya (397 metres) és un dels punts més alts de la ruta.

Malgrat transcórrer molt a prop de la mar, en pocs moments se l'ha pogut veure.

Una d'aquelles situacions en què podríem dir allò de "uep sa velo!".

Puja qui puja. Segurament devia ser una de les moltes últimes pujades d'avui, no Joan? ;)

La baixadeta final, molt entretinguda. El terreny poc compacte que caracteritza aquesta zona li dóna un punt extra de dificultat, tant de pujada com de baixada.

Sa vessa mos fot.

De tant en tant toca empènyer ferro, eh Coke?

Foto del moment en què acabava de tirar la següent foto:

Panoràmica de les Gavarres retallant l'horitzó i Llagostera a la plana.

Quasi tot el pilot, menys el fotògraf, en Josep. Avui ens ha caigut un altre bon bany de sol; les marques de mallot, coulotte i calcetins a aquestes alçades ja tenen difícil solució...

Perfil de la ruta. Desnivell acumulat: 1.200 metres.

Vista aèria de la ruta extreta del Google Earth.

Clicau la imatge si voleu explorar o descarregar-vos el track.